Ordenances i Reglaments

Ordenança de Convivència Ciutadana  (07/10/1989)

Publicat en castellà en el BOP 240, de 7 d'octubre de 1989, pàg. 14

Títol preliminar
Objecte i àmbit d'aplicació

Article 1. -1. Aquesta Ordenança té com a objecte principal aconseguir el benestar col·lectiu i organitzar la comunitat de tal manera que s'assoleixi una convivència ciutadana pacífica i en igualtat de drets i obligacions.

2. Per aconseguir aquesta finalitat primordial, aquesta Ordenança articula les normes necessàries que han de regular l'activitat dels habitants del municipi en condicions de respecte i llibertat.

Article 2. - Aquesta Ordenança és aplicable a tot el terme municipal de Castelldefels i hi estan obligats tots els seus habitants qualsevol que sigui la seva qualificació juridicoadministrativa.

2. L'Ajuntament està obligat a informar els habitants de Castelldefels del contingut d'aquesta Ordenança i ha d'utilitzar per a aquesta finalitat els mitjans de difusió destinats a aquest efecte.

3. Ignorar del contingut d'aquesta Ordenança no és excusa en el cas del seu incompliment.

Títol primer
Població municipal
Capítol I
L'empadronament

Article 3. - 1. Tota persona física, espanyola o forània, que habiti al terme municipal de Castelldefels de manera habitual, s'ha d'inscriure al Padró d'aquest municipi com a resident, condició que s'adquireix des del moment de la inscripció.

2. Si resideix alternativament a Castelldefels i en un altre o en uns altres municipis, s'ha d'inscriure al municipi en el qual habiti més temps durant l'any.

3. Si una persona està inscrita a més d'un Padró Municipal, té validesa la última inscripció que s'hagi efectuat.

Article 4. - 1. Els residents es classifiquen en veïns i domiciliats. Són veïns del Municipi de Castelldefels els residents de nacionalitat espanyola que tinguin complerta la majoria d'edat, i són domiciliats els residents que tinguin nacionalitat estrangera i els espanyols que no tinguin complerta la majoria d'edat.

2. La persona que estigui vivint a Castelldefels de manera circumstancial, encara que aquest municipi no sigui el seu lloc de residència habitual, es pot inscriure igualment al padró, tot i que només pot fer-ho com a transeünt.

Article 5. - Els caps de família, tutors o encarregats d'establiments públics o privats han de tenir cura que els seus familiars, servents, pupils, persones acollides, hostes i personal sota la seva adscripció, s'inscriguin al Padró d'Habitants. Hauran de subministrar les dades necessàries per a aquesta finalitat i seran responsables de la fiabilitat d'aquestes persones.

Article 6. - Les altes i baixes del Padró les han de sol·licitar a l'Alcaldia els interessats, els seus representants legals o la persona degudament autoritzada. Quan la sol·licitud d'alta es produeixi per canvi de residència, s'ha d'acompanyar de la baixa del municipi de procedència o, si és el cas, de la certificació negativa d'empadronament; en aquest últim supòsit s'han de mostrar els documents que acreditin les dades exigides al full d'empadronament. Les persones procedents de l'estranger la residència de les quals, en el seu país d'origen, sigui anterior a la data de confecció de l'últim Padró d'Habitants, han de mostrar el passaport com a document acreditatiu.

Article 7. - Tots els habitants del Municipi estan obligats a subministrar les dades estadístiques que els sol·licitin, i també a complir les normes censals que a cada moment regulin la matèria, i poden ser requerits per l'autoritat municipal amb aquesta finalitat.

Incomplir aquest requeriment pot donar lloc, si és el cas, a l'obertura d'un expedient administratiu.

Article 8. - La sol·licitud d'alta dóna lloc a l'obertura de l'expedient corresponent, sobre el qual ha de resoldre l'Alcaldia o l'òrgan delegat a aquest efecte. Les sol·licituds de baixa les ha de diligenciar la Secretaria General.

Article 9. - 1. Els caps de família residents al terme municipal estan obligats a comunicar a l'Alcaldia, en el termini de vuit dies, les alteracions que s'hagin de registrar al full d'inscripció padronal com a conseqüència de naixements, matrimonis, defuncions, majoria d'edat o emancipació, i també de canvis de residència o de domicili dins del terme municipal, amb la finalitat que, per part de l'Ajuntament, puguin dur-se a terme les rectificacions o addicions corresponents.

2. Tenen la mateixa obligació els pares i els tutors de les persones que estiguin incapacitades, i els parents, hereus o executors testamentaris respecte dels finats; els propietaris d'hotels, fondes i pensions respecte dels seus hostes i els Caps, Encarregats o Administradors de Quarters, Residències de la Tercera Edat, Hospitals o Establiments anàlegs respecte de les persones acollides o dels residents a les entitats esmentades.

Capítol II
Drets i deures dels empadronats

Article 10. - 1. Són drets dels veïns de Castelldefels:

a) Ser elector i elegible d'acord amb la legislació electoral vigent en cada moment.

b) Participar en la gestió municipal d'acord amb el que disposen les Lleis.

c) Utilitzar, d'acord amb la seva natura, els serveis públics i accedir als aprofitaments comunals d'acord amb les normes aplicables en cada cas.

d) Ser informat, després de la prèvia petició raonada, i dirigir sol·licituds a la Administració Municipal en relació amb tots els expedients i tota la documentació municipal d'acord amb el que preveu l'article 105 de la Constitució de 1978.

e) Demanar una consulta popular en els termes previstos a la Llei.

f) Exigir la prestació i, si escau, l'establiment del servei públic corresponent, en el supòsit que constitueixi una competència municipal pròpia de caràcter obligatori.

g) Els altres drets establerts a les Lleis.

2. Són deures dels veïns:

a) Participar en la gestió municipal d'acord amb el que es preveu a les Lleis i, si és el cas, quan la col·laboració amb caràcter voluntari dels veïns sigui sol·licitada pels òrgans de govern i administració municipal.

b) Contribuir mitjançant les prestacions econòmiques personals legalment previstes a la realització de les competències municipals.

c) Els altres deures establerts a les Lleis.

Article 11. - Els estrangers domiciliats que siguin majors d'edat tenen els drets i els deures propis dels veïns, tret dels de caràcter polític. No obstant això, tenen dret de sufragi actiu en els termes que prevegi la legislació electoral general aplicable a les eleccions locals.

Títol segon
Política de la via pública
Capítol I
Disposicions generals

Article 12. - 1. Es consideren via pública, als efectes d'aplicació d'aquest títol, les avingudes, els carrers, els passejos, les places, els camins, els parcs, els jardins, els ponts, les fonts i tota la resta de béns municipals de caràcter públic situats dins del terme municipal de Castelldefels.

2. S'estén aquesta aplicació als passatges particulars i als passadissos dels transports públics subterranis i dels vehicles públics de superfície.

Capítol II
Retolació i numeració

Article 13. - Les vies urbanes s'han de distingir i identificar amb un nom o amb un número, diferent per a cadascuna d'aquestes vies, que l'Ajuntament ha d'aprovar. No poden existir dues vies urbanes amb el mateix nom o número ni tampoc diferents quan per la seva similitud gràfica o fonètica puguin induir a una confusió.

Article 14. - La retolació de les vies públiques té caràcter de servei públic i es pot portar a terme per mitjà de làpides o de plaques, que s'han de fixar en un lloc ben visible i com a mínim a l'entrada i a la sortida de cada via pública. En el cas de les places, s'han de fixar a l'edifici preeminent -si n'hi ha- i als seus accessos principals.

Article 15. - 1. La numeració de les vies públiques s'ha de portar a terme mitjançant un projecte integrat per una memòria, una relació dels números (antics i nous) i un pla parcel·lari. Aquest projecte s'ha de sotmetre a informació pública durant 15 dies i, si escau, l'Alcaldia ha d'aprovar-lo.

2. Els propietaris dels immobles estan obligats a col·locar el número que, un cop determinat, els hagi correspost, quan siguin requerits individualment o col·lectiva per realitzar-ho. Si no duen a terme aquesta obligació dins del termini fixat pel requeriment, el personal designat per l'Alcaldia ha de procedir a la col·locació dels números amb les despeses a càrrec del propietari de l'edifici i independentment de la sanció que li correspongui per l'incompliment.

3. L'element que incorpori el número s'ha de col·locar al centre de la façana contigua a la via pública o al costat de la porta principal de l'immoble. Quant a forma, grandària, color i impressió, s'ha d'ajustar als requisits que a aquest efecte fixi l'Administració Municipal.

Article 16. - 1. Els propietaris dels immobles afectats per la col·locació de rètols i números han de permetre'n la fixació i n'han de respectar la permanència, i també han de vigilar el seu estat de conservació i la seva visibilitat.

2. Els elements en els quals s'incorporin les inscripcions, així com les inscripcions, han de mantenir, tant com es pugui, harmonia artística amb la façana, la zona o el sector on es fixin.

3. Aquesta servitud administrativa és gratuïta i s'ha de notificar al propietari afectat.

Capítol III
Conservació

Article 17. - És competència de l'Administració Municipal l'execució de les obres i els treballs necessaris per a la perfecta conservació dels elements estructurals i ornamentals de les vies públiques. Ningú pot executar treballs de restauració o de reparació dels elements esmentats sense una llicència municipal prèvia, encara que sigui per millorar l'estat de conservació de les vies públiques.

Capítol IV
Ús de la via pública
Secció primera
Disposicions generals

Article 18. - Es considera ús de la via pública, als efectes d'aquesta Ordenança, la utilització o l'aprofitament que tota persona física o jurídica pot fer del sòl, la volada o el subsòl d'aquesta via pública.

Article 19. - L'ús o l'aprofitament de la via pública pot ser comú general, comú especial i privatiu.

Article 20. - 1. És ús comú el que correspon a tots els ciutadans sense distinció. S'estima que l'ús comú té caràcter general quan no hi concorren circumstàncies singulars, sinó que s'exerceix lliurement d'acord amb la naturalesa dels béns, per la qual cosa aquesta mena d'ús no està sotmès a cap tipus de llicència.

2. És ús comú especial quan se singularitza perquè revesteix característiques de perillositat i intensitat o unes altres d'anàlogues i requereix per al seu exercici una llicència municipal prèvia.

3. L'ús privatiu constitueix l'ocupació exclusiva per part d'un particular d'una parcel·la de domini públic, de manera que limita o exclou l'ús per part d'altres persones. Aquest ús s'adquireix per concessió administrativa.

Article 21. - L'ús, aprofitament i gaudi de la via pública té, en principi, el caràcter d'ús comú general, que poden exercitar lliurement tots els ciutadans, sense altres limitacions que les establertes en aquesta Ordenança i en les altres disposicions legals.

Article 22. - Es prohibeix expressament:

a) Utilitzar la via pública com a lloc d'exercici o desenvolupament de professions, treballs o oficis, sense perjudici de les normes que contenen els articles següents, reguladors dels usos comú especial i privatiu.

b) Col·locar o deixar abandonats a la via pública objectes particulars, sense altres excepcions que les que estableixi aquesta Ordenança.

Article 23. - 1. Si es produeixen usos, ocupacions, activitats o aprofitaments de la via pública sense llicència o concessió municipal, l'Autoritat Municipal ha de procedir, després de comprovar i constatar aquesta circumstància, a ordenar a l'interessat, oralment o per escrit, el cessament immediat de l'activitat, l'ús, l'ocupació o l'aprofitament efectuat, per a la qual cosa se li ha de concedir el termini que les circumstàncies aconsellin.

2. En cas d'incompliment, s'ha de procedir a l'execució forçosa de l'ordre i a la retirada dels béns, materials o instal·lacions, que s'han de traslladar als dipòsits municipals. Les despeses causades pel trasllat i la custòdia d'aquests béns són a càrrec dels seus propietaris o posseïdors, si escau, i es fixen d'acord amb les tarifes aprovades o, si no n'hi ha, d'acord amb el cost real del trasllat i la custòdia. Si no es reclamen els béns esmentats en el termini màxim d'un mes, l'Ajuntament pot procedir a vendre'ls, sense més preavís, d'acord amb les normes corresponents a la contractació municipal.

3. Els béns o objectes fàcilment peribles que els seus propietaris o posseïdors no retirin en un temps prudencial, poden ser lliurats a institucions de caràcter social o destruïts, si escau.

Article 24. - Quan l'ús de la via pública s'estimi especial i no sigui conforme al destí que li és propi, s'ha de considerar com un ús anormal i el seu gaudi ha de ser objecte de concessió administrativa. Perquè l'ús sigui considerat com a comú especial anormal, es requereix un estudi per al cas concret per part de l'Autoritat Municipal.

Article 25. - Els diversos usos, aprofitaments i instal·lacions de la via pública es regeixen pel que es preveu en aquesta Ordenança i per la legislació estatal i autonòmica vigent en cada moment.

Secció segona
Ús comú especial

Article 26. - 1. Les activitats, ocupacions o aprofitaments que impliquin un ús comú especial de la via pública han d'estar subjectes a una llicència municipal prèvia.

2. La llicència municipal l'atorga o la denega l'Alcaldia en el termini d'un mes des de la seva petició. Un cop transcorregut aquest termini, si no hi ha resolució expressa, la llicència es considera denegada per silenci administratiu. Si el nombre de llicències que l'Ajuntament pogués o volgués concedir fos limitat, s'atorgarien per mitjà d'una licitació pública, i en aquest cas no s'aplicaria el termini esmentat.

3. Les llicències municipals tenen vigència durant tot el termini que s'estableixi en el moment que s'atorguin; si per error s'ometés assenyalar el termini de vigència, es considerarien concedides per la durada normal i natural en els supòsits d'activitats de temporada o fira i tota la resta fins al 31 de desembre del mateix any del seu atorgament.

Article 27. - 1. Les llicències atorgades per l'Ajuntament poden quedar sense efecte si s'incompleixen les condicions establertes en aquestes llicències i s'han de revocar quan desapareguin les circumstàncies que van motivar el seu atorgament o en sobrevinguin unes altres que, si haguessin existit en el moment de la sol·licitud, haurien motivat la seva denegació.

2. Les llicències també poden quedar sense efecte per l'adopció de nous criteris d'apreciació pel que fa al seu atorgament, i també per causa d'atorgament erroni, i això ha de donar lloc al rescabalament dels danys i perjudicis que s'haguessin causat.

Article 28. - Les llicències municipals només es poden transmetre per causa de la mort del titular en favor dels qui acreditin ser els seus hereus o legataris i només hi pot haver una transmissió inter vivos quan existeixi una disposició especial que ho estableixi així.

Article 29. - La venda no sedentària a la via pública (en mercats fixos, en mercats periòdics, en mercats ocasionals, fires o esdeveniments populars), la de productes de naturalesa estacional a llocs instal·lats a la via pública i també la venda domiciliària, requereixen una autorització municipal que s'ha d'atorgar després de l'acreditació, si escau, del compliment dels requisits i de les condicions establerts a la Llei 1/1983 del Parlament de Catalunya, de 18 de febrer, sobre regulació administrativa de determinades estructures comercials i vendes especials.

Article 30. - Es pot autoritzar l'exercici, en un lloc fix ambulant, de les activitats pròpies de fotògrafs, esmoladors, enllustradors, drapaires, músics, cantants, pintors, caricaturistes i altres d'anàlogues. La llicència que permeti l'exercici d'aquestes activitats ha de determinar si s'han d'exercir a tota la ciutat, a determinades vies o en un lloc en concret.

Article 31. - 1. Es pot autoritzar l'ocupació de la via pública amb la destinació següent:

a) Envelats o tancats per a la celebració de revetlles, concerts, representacions teatrals, circenses o cinematogràfiques i actes anàlegs.

b) Atraccions de fira i parades de menuderies o quincalla.

c) Competicions o actes de caràcter esportiu amb automòbils, bicicletes...

d) Qualssevol altres ocupacions de característiques anàlogues.

2. En tot cas, l'entitat organitzadora d'aquestes activitats s'ha de sotmetre al que estableix el Reglament d'Espectacles i Activitats Recreatives vigent a cada moment i ha de complir les indicacions que assenyali l'Autoritat Municipal o els seus agents.

Article 32. - 1 La col·locació de vetlladors i taules a la via pública s'ha de dur a terme de manera que quedi lliure un espai mínim per al pas dels vianants:

a) De la meitat de l'amplada de la vorera, en el cas de les que fan més de dos metres i fins a cinc metres i,

b) D'un terç de l'amplada de la vorera, en el cas de les que fan més de cinc metres.

2. Queda prohibida la col·locació de vetlladors a les voreres de menys de dos metres d'amplada.

3. Es considera espai mínim per al pas dels vianants el que queda lliure un cop descomptada la superfície que per qualsevol causa o obstacle no sigui apta per al trànsit.

4. En els supòsits en els quals els vetlladors i les taules no es col·loquin a les voreres, cal atenir-se al que s'estableix expressament en l'autorització atorgada.

5. Les llicències atorgades per a la col·locació de vetlladors i taules a la via pública poden tenir una durada anual, de temporada (15 d'abril a 15 d'octubre) o només per als dies festius i les seves vigílies.

6. El titular de la llicència, a càrrec seu, ha de senyalar a la vorera, amb pintura blanca, el perímetre dins del qual han de quedar col·locats els vetlladors.

7. Les tarimes que s'instal·lin sobre les voreres per sustentar vetlladors no es poden elevar més de 10 centímetres sobre el nivell d'aquestes tarimes.

Article 33. - Quan s'hagi autoritzat en virtut de llicència municipal la col·locació i l'establiment a la via pública de mercaderies o d'altres elements, el seu propietari està obligat a senyalar a la vorera i, si no n'hi ha, a la calçada amb pintura blanca, el perímetre de l'espai que ocupin els elements esmentats, i aquest espai no es pot sobrepassar. Altrament, els agents de la Policia Municipal poden retirar aquests elements.

Article 34. - 1. La publicitat a la via pública pot adoptar les modalitats següents:

a) Anuncis publicitaris sempre que reuneixin les característiques aprovades per l'Ajuntament.

b) Repartiment de fulls volants publicitaris, que en cap cas es poden llançar a la via pública.

c) Propaganda oral, quan estigui expressament autoritzada per l'Ajuntament, que s'ha de dur a terme per mitjà d'altaveus o amplificadors col·locats en llocs fixos o instal·lats sobre vehicles.

2. Per a tot el que no es preveu en aquestes Ordenances, s'ha d'aplicar el Decret 917/1967, de 20 d'abril, pel que fa referència a publicitat exterior.

Article 35. - El rodatge d'escenes cinematogràfiques a la via pública o a llocs de domini públic municipal, s'ha d'atenir als horaris i llocs previstos a la llicència atorgada i sempre de tal manera que no s'entorpeixi el trànsit ni l'ús normal de la via o del lloc en qüestió.

Article 36. - L'ús especial de guals i reserves de càrrega i descàrrega es regeix pel que estableix l'ordenança fiscal d'aquest Ajuntament respecte a aquesta matèria.

Article 37. - 1. La instal·lació de tanques és obligatòria per a totes les obres de construcció d'edificis, obres exteriors i enderrocs, i per a l'ocupació de la via pública amb materials destinats a l'execució d'obres interiors.

2. Quan les necessitats del trànsit i altres circumstàncies impedeixin instal·lar les tanques, s'han de substituir per ponts volats i bastides.

3. En cap cas l'espai lliure de vorera pot ser inferior al permès a la llicència. Si això no és possible, s'ha de facilitar el pas dels vianants per mitjà de taulons i passarel·les degudament protegits i senyalitzats, que fins i tot cobreixin provisionalment els escocells, si cal.

4. Les tanques i els elements protectors de l'obra han de tenir, en tot cas, l'altura suficient per impedir la caiguda de materials i enderrocs a les voreres o a les calçades.

5. Tota tanca de protecció ha d'ostentar un rètol indicatiu de la llicència municipal, data d'inici i d'acabament de les obres i horari de treball.

6. En cas d'incompliment del que estableix aquest article, es procedirà a l'execució forçosa per l'Administració Municipal en la persona del contractista d'obres. És responsable subsidiari d'aquest incompliment el propietari o el titular d'aquestes obres.

Article 38. - En el supòsit que sigui necessari utilitzar els arbres com a suport d'instal·lacions lluminoses o ornaments i accessoris, cal respectar en tot moment els arbres que s'utilitzin i cal procurar que les instal·lacions o ornaments no perjudiquin el trànsit urbà ni la visibilitat de la via pública, els habitatges situats davant de l'arbre o dels arbres en qüestió i cal respectar en tot moment les instruccions que pel que fa a seguretat determini l'autoritat municipal.

Secció tercera
Ús privatiu

Article 39. - 1. L'ocupació de la via pública en règim d'ús privatiu ha de ser objecte de concessió administrativa.

2. Els emplaçaments de la via que puguin ser objecte de concessió i que suposin un ús privatiu per al concessionari, han de ser fixats prèviament per l'Ajuntament en ple, per a la qual cosa cal tenir en compte la modalitat i l'ús als quals es destinaran els emplaçaments esmentats, i també el nombre de concessions, el període i l'extensió superficial que s'atorguen, i sempre cal atenir-se que l'ocupació de la via pública no alteri la lliure circulació de vianants i vehicles, ni la celebració d'actes públics.

3. Un cop fixats els emplaçaments i aprovats els plecs corresponents, la tramitació anterior s'ha de subjectar a la normativa per a la concessió d'ús privatiu de la via pública.

Article 40. - 1. La concessió suposa l'atorgament d'un dret real de caràcter administratiu, que permet al seu titular gaudir-lo, defensar-lo jurídicament, utilitzar-lo en el tràfic civil i inscriure'l al Registre de la Propietat.

2. La concessió administrativa que atorga l'ús privatiu d'una parcel·la de la via pública s'atorga per a una finalitat específica i sempre amb caràcter discrecional per part de l'Ajuntament.

Article 41. - Sense perjudici del que s'estableix als reglaments d'aplicació general, són condicions de la concessió les següents:

a) S'atorga l'ús privatiu de l'emplaçament de la via pública, tret del dret de propietat i sense perjudici de tercers.

b) El concessionari està obligat a mantenir en bon estat la porció de via pública que utilitzi, les instal·lacions objecte de l'activitat que desenvolupi i també les zones adjacents a aquestes instal·lacions.

c) La transició de la concessió només es pot efectuar mortis causa en favor dels hereus o legataris del concessionari d'acord amb la legislació de successions i pel temps que falti per a l'extinció de la concessió.

d) L'ús i el gaudi de la concessió atorgada correspon al titular de la concessió i, com a màxim, als seus familiars. En casos excepcionals el poden utilitzar els empleats, sempre que estiguin designats a la sol·licitud de la concessió, i a aquest efecte se'ls poden exigir els corresponents documents acreditatius d'alta i de pagament de quotes a la Seguretat Social.

e) El concessionari és responsable de tots els danys i perjudicis que es puguin causar als béns municipals; aquesta responsabilitat es pot fer efectiva pel Negociat de l'Ajuntament corresponent amb càrrec a la fiança o al dipòsit prestat, quan resulti suficient, o pel procediment administratiu de constrenyiment en els altres supòsits.

Igualment s'ha de respondre pel que fa als danys causats a tercers, i en casos excepcionals es pot exigir una assegurança de responsabilitat civil.

f) El concessionari està obligat a deixar a disposició de l'Administració Municipal, una vegada s'extingeixi el període de durada de la concessió, la porció de la via pública o, si és el cas, les instal·lacions construïdes en perfectes condicions i a reconèixer expressament la potestat municipal de disposar-ne l'alçament.

g) La concessió només produeix efectes entre la Corporació Municipal i el seu titular, però no altera les situacions jurídiques privades entre el concessionari i tercers, ni es pot invocar per excloure o disminuir la responsabilitat en la qual haguessin incorregut els titulars de la concessió.

Article 42. - 1. Quant a les causes d'extinció, resolució, rescat i caducitat, cal atenir-se al que disposen els Reglaments de Béns i Serveis de les Corporacions Locals.

2. Les concessions administratives d'ús privatiu de la via pública es poden atorgar per un període màxim de deu anys i es poden renovar un cop complert el període de concessió.

Article 43. - 1. Es considera ús privatiu de la via pública la instal·lació de quioscos permanents, que poden ser de begudes, de publicacions o especials.

2. Els quioscos de begudes estan destinats a servir al públic begudes d'ús normal al mercat i comestibles que no requereixin condimentació prèvia immediata i que puguin ser considerats com a complements de les begudes, en aperitius i berenars.

3. Els quioscos de publicacions tenen com a finalitat principal la venda de llibres, revistes i periòdics de qualsevol nacionalitat. Aquests quioscos es poden classificar en diverses categories per raó del tipus de publicacions i/o dels llocs d'instal·lació, a l'efecte de fixar el corresponent cànon de concessió.

4. Els quioscos especials són els que es destinen a finalitats diferents de les esmentades en els apartats anteriors d'aquest article.

5. L'administració municipal ha d'aprovar diversos models de quioscos de les tres modalitats esmentades, a fi que les sol·licituds de concessions dels interessats s'hi ajustin, tret de les variacions que en cada cas es permetin. La instal·lació del quiosc no pot servir d'excusa per ampliar el perímetre d'ús privatiu concedit mitjançant la col·locació a les voreres de caixons, cavallets o altres suports per a l'exhibició de publicacions. En cas d'incompliment, independentment de la sanció que s'imposi, els serveis municipals han de retirar aquests elements a costa del concessionari.

Article 44. - També tenen la consideració d'ús privatiu les activitats, les ocupacions i els aprofitaments següents:

a) Publicitat lluminosa en aparells sustentadors de retolació de la via pública.

b) Columnes anunciadores.

c) Plafons d'anuncis.

d) Campaments de turisme anomenats càmping.

Capítol V
Comportament o conducta dels ciutadans
Secció primera
Normes generals

Article 45. - Tots els ciutadans, sense excepció, tenen el deure de conèixer i observar les normes municipals que regeixin al municipi sobre conducta ciutadana.

Article 46. - El comportament de les persones, especialment als establiments públics i a la via pública, s'ha d'adaptar, en general, a les normes següents:

a) S'han d'observar el civisme i la mesura deguts, i no alterar l'ordre ni la tranquil·litat pública amb escàndols, baralles i tumults.

b) S'han de complir puntualment les disposicions de les autoritats i els bans de l'alcaldia sobre conducta del veïnat i s'han d'observar les prohibicions especials que, si és el cas, s'hagin establert.

c) Tot ciutadà té la responsabilitat de comunicar als agents de l'autoritat les infraccions de les quals tingui coneixement.

d) No es pot fumar als vehicles de transport públic, ni portar la cigarreta, el cigarro o la pipa encesos quan aquesta prohibició estigui imposada.

e) Queda prohibit llançar objectes a terra als establiments públics o a la via pública, i també maltractar les instal·lacions, els objectes o els materials d'ús comú o els arbres i les plantes de les places i dels jardins.

Article 47. - La conducta i el comportament dels habitants de Castelldefels té com a màxima no només l'observació de les normes jurídiques, sinó també el respecte de la llibertat i de la integritat física, moral i ètica de tots els altres, i també de les coses i dels objectes que, pel fet de ser per a l'ús d'una col·lectivitat, són mereixedors d'un tracte i d'una cura especials, amb l'objecte d'aconseguir una convivència normal i lliure.

Secció segona
Normes relatives a les persones

Article 48. - 1. Es prohibeix, amb caràcter general, l'exercici de la mendicitat pública dins del terme municipal.

2. Els agents de l'autoritat han d'impedir la mendicitat pública i si ho consideren convenient i és possible, han de conduir els qui la practiquin a l'establiment adequat, a fi de socórrer i ajudar el necessitat tant com es pugui.

3. Així mateix, els agents de l'autoritat han d'intentar recollir i ajudar els indigents que per causa de la seva situació estiguin mancats de refugi per pernoctar.

Article 49. - 1. Els nens abandonats i els extraviats han de ser conduïts a la Prefectura de la Policia Municipal. Els nens abandonats s'han d'entregar a les autoritats competents i els extraviats s'han de retenir en custòdia a disposició dels seus pares o tutors, i amb aquesta finalitat s'han d'efectuar, ràpidament, les crides oportunes a través dels mitjans de publicitat que l'Alcaldia consideri convenients en cada cas.

2. Si és un particular qui troba els nens abandonats o extraviats, té el deure de recollir-los i entregar-los a qualsevol agent de l'autoritat, a la Prefectura de la Policia Municipal o a la Casa Consistorial.

Els pares o tutors han de vetllar perquè els nens en edat escolar assisteixin a l'escola.

Article 50. - Els qui pertorbin la tranquil·litat ciutadana han de ser detinguts i conduïts pels agents de l'autoritat a la Prefectura de la Policia Municipal. L'estada en aquest establiment només ha de durar el temps necessari per determinar si només procedeix imposar una sanció municipal o s'ha de passar el cas a la jurisdicció competent, segons les circumstàncies.

Article 51. - 1. S'ha de facilitar el trànsit per la via pública als nens, els ancians i els disminuïts físics i psíquics, especialment pel que fa a les comeses que, a causa de les seves deficiències, els comportin dificultats i/o perill.

2. Queda prohibida qualsevol acció o manifestació contrària al respecte i a la consideració entre els ciutadans.

3. Tota persona es constitueix en garant de la integritat física, moral i ètica de tots els altres en el seu trànsit per la via pública.

Secció tercera
En particular, normes de conducta

Article 52. - 1. Per raons d'estètica i de bon gust, no es permet estendre o exposar roba, peces de vestir i elements domèstics als balcons, finestres, ràfecs, terrasses exteriors o qualsevol altre indret que per la seva situació i orientació a la via pública sigui normalment visible des d'aquesta via pública.

2. S'estableix l'obligació, dins del nucli urbà, de dotar els edificis de gelosies o d'una instal·lació similar, en ús en els mitjans de construcció, que permeti aïllar de l'exterior safareigs, estenedors, trasters, cuines i totes les dependències la visió o l'activitat de les quals pugui resultar perjudicial per l'estètica de l'edifici, o que no s'adiguin amb l'entorn on se circumscriuen. Aquesta prevenció s'ha de tenir especialment en compte en el cas dels edificis de nova construcció.

3. Les mesures assenyalades a l'apartat anterior són aplicables quan les circumstàncies que s'han exposat concorrin en edificacions que donin a patis comuns, sempre que hi hagi una petició prèvia i justificada d'algun dels interessats. En el cas d'edificacions ja existents aquestes mesures queden condicionades al resultat de l'expedient i a la possibilitat material d'aplicar-les.

Article 53. - 1. Es prohibeixen i, si escau, se sancionen governativament, les accions que enlletgeixin, embrutin, produeixin danys o siguin susceptibles de produir-los en llocs d'ús o de servei públic, i tot això independentment de la reclamació dels perjudicis causats i de la competència de la jurisdicció penal, si són procedents.

2. Els ciutadans tenen el dret i el deure, com a membres d'una col·lectivitat, de col·laborar en la conservació i en la defensa del patrimoni municipal, ja sigui impedint que s'hi produeixin danys o comunicant-ho a l'autoritat competent en el cas que s'hagin produït.

Article 54. - 1. Els edificis destinats del tot o en part a habitatge han de tenir el portal obert a les 8 hores i tancat amb clau a les 22 hores, i els qui s'han d'encarregar d'aquesta comesa són els conserges, els porters i l'altre personal contractat amb aquesta finalitat i, si no n'hi ha, qualsevol dels veïns o la persona sobre la qual es delegui aquesta responsabilitat.

2. S'exceptuen del que disposa el paràgraf anterior les finques que tinguin instal·lats porters automàtics al portal.

3. Quan tanquin els portals, les persones encarregades de fer-ho han de deixar en estat de funcionament els minuters automàtics d'encesa dels llums de l'escala i del vestíbul perquè els puguin accionar simplement prement l'interruptor adequat.

4. Les persones alienes o no a la finca que obrin el portal en el període comprès entre les 8 i les 22 hores han de tornar a tancar la porta amb clau.

Article 55. - A les fonts públiques es prohibeix:

a) Rentar roba, fruita, verdura o objectes de qualsevol tipus.

b) Rentar-se o banyar-se.

c) Llançar-hi o que hi nedin gossos o altres animals i enterbolir l'aigua.

d) Abandonar sota el raig càntirs, galledes o qualsevol altre envàs o recipient, per la qual cosa cada usuari ha de treure l'aigua per tanda i s'ha de retirar després d'omplir el recipient.

e) Beure directament de la canella o de l'arrencada del sortidor, tret que les fonts tinguin una instal·lació especial.

f) Abeurar cavalleries i ramats, i

g) Deixar que els nens juguin amb barquetes o objectes anàlegs, tret del cas de les fonts i els estanys construïts i destinats especialment a aquesta finalitat.

Títol tercer
Circulació i transport
Capítol I
Circulació de vianants i vehicles

Article 56. - 1. La circulació rodada i de vianants al terme municipal s'ha d'ajustar a les normes del Codi de Circulació i a les seves disposicions complementàries, a les que s'estableixen en aquesta Ordenança i també a les que l'Autoritat Municipal dicti a l'empara de l'article 12 del Codi de la Circulació.

2. La Policia Municipal ha de dur a terme el control i la vigilància del trànsit, tret del cas de les vies de caràcter supramunicipal.

Article 57. - 1. Els vianants han de transitar, a la via pública, pels passos, les voreres o les andanes que els estiguin destinats i, si no n'hi ha, tan a prop com puguin de les vores de la via pública.

2. Es prohibeix als vianants que es detinguin innecessàriament a les voreres o als passejos, que formin grups que dificultin la circulació i també que portin objectes que puguin representar un perill o una molèstia per als altres vianants.

3. De manera general, els vianants han de procurar circular per la vorera de la dreta en el sentit de la marxa, amb la finalitat d'aconseguir una major fluïdesa de la circulació i particularment a les vies amb molt de trànsit.

4. A les cruïlles amb altres vies han d'adoptar les precaucions necessàries per evitar, en la mesura que puguin, accidents, i s'han d'atenir a les indicacions dels agents encarregats del trànsit o de les senyalitzacions mecàniques.

5. El vianant que hagi de travessar la calçada ho ha de fer, de manera preferent, per les zones reservades a aquesta finalitat, ja siguin zones regulades mecànicament o zones identificades per mitjà de pintura a la calçada, i ha de fer-ho sempre amb tanta diligència com sigui possible.

Article 58. - 1. Les cavalleries o els ramats de qualsevol mena només poden transitar pel torrent dels carrers o per la caixa dels camions, per la banda dreta, i sempre han de deixar pas als vianants.

2. Les persones que muntin cavalls dins del nucli urbà han d'adoptar tota mena de mesures de precaució i només es permet fer-ho als majors de 16 anys o als menors d'aquesta edat si van acompanyats d'una persona major d'edat, sense galopar i sempre al pas, i a la dreta en el sentit de la marxa.

3. La circulació de vehicles de tracció animal s'ha d'atenir a les normes que recull el Codi de Circulació pel que fa a aquesta matèria.

4. Els animals domèstics s'han de portar subjectats mitjançant una corretja o una cadena que en permeti un control fàcil, i als animals solts se'ls aplica el que preveu l'Ordenança sobre tinença d'animals. El propietari és el responsable civil de tots els danys que pugui causar l'animal.

Article 59. - Tots els ciutadans, tant si circulen a peu com amb un vehicle rodat, han d'atenir-se, amb la màxima precaució, al que disposen els articles anteriors i respecte al que no disposen, preval l'actuació més conforme a l'esperit de convivència i de respecte envers els altres a la via pública.

Capítol II
Immobilització i retirada de vehicles a la via pública

Article 60. - L'aturada i l'estacionament de vehicles s'han de dur a terme als llocs destinats a aquesta finalitat, i sempre que no hi hagi cap prohibició o que no es pertorbi la circulació de vianants, animal o rodada.

Article 61. - Quan la Policia Municipal trobi a la via pública un vehicle estacionat que impedeixi la circulació normal, que constitueixi un perill per a la circulació o per als vianants o que la pertorbi d'una manera greu, sens falta ha de requerir, si es troba al costat del vehicle, el conductor, el propietari o la persona encarregada del vehicle esmentat perquè cessi aquesta situació irregular, i en el cas que aquesta persona no existeixi, o si existeix però no atén el requeriment, pot disposar el trasllat del vehicle al dipòsit destinat a aquest efecte. Per dur a terme aquestes mesures es pot utilitzar la grua municipal i, de manera excepcional, els serveis retribuïts de particulars.

Article 62. - Es consideren supòsits en els quals a les zones urbanes es pertorba greument la circulació, i s'hi ha d'aplicar el que disposa l'article anterior, els següents, que es recullen de manera enunciativa i que no tenen la consideració de numerus clausus:

a) Quan un vehicle es trobi estacionat en doble fila sense el conductor.

b) Quan es trobi estacionat davant de l'entrada o de la sortida de vehicles d'un immoble degudament senyalitzada, o bé en zona de càrrega i descàrrega o en una altra reserva d'utilitat pública, durant l'horari utilitzat per a aquestes finalitats.

c) Quan un vehicle es trobi estacionat en un lloc prohibit en un carrer de circulació ràpida o molt densa, dificultant el trànsit i obligant a efectuar maniobres perilloses o indegudes.

d) Quan un vehicle es trobi a menys de 5 metres d'una cantonada, impedint o entorpint greument el gir i, per tant, la circulació.

e) Quan el vehicle estacionat impedeixi el gir autoritzat pel senyal corresponent.

f) Quan l'estacionament es dugui a terme en voreres, zones enjardinades, passos de vianants i cantonades o xamfrans que impedeixin la visibilitat.

g) Quan es trobi en un estacionament de manera que impedeixi veure els senyals de trànsit als altres usuaris de la via pública.

h) Quan es trobi estacionat dins de l'itinerari o espai que hagi d'ocupar una comitiva, una desfilada, una processó, una cavalcada o una prova esportiva de relleu degudament autoritzada.

i) Quan calgui per a la reparació i neteja de la via pública, sempre que aquestes operacions s'hagin anunciat amb 24 hores d'anticipació.

j) Quan hagin transcorregut 24 hores des de la immobilització del vehicle i no s'hagi sol·licitat la suspensió d'aquesta mesura.

k) Quan el vehicle es trobi estacionat en els espais reservats per al transport públic, sempre que estiguin senyalitzats i delimitats degudament.

l) Quan es trobi estacionat en espais expressament reservats a serveis de seguretat i urgències, com ara ambulàncies, bombers i policia.

m) Quan un vehicle romangui aparcat al mateix lloc durant més de 31 dies.

Article 63. - La retirada de vehicles suposa traslladar-los a un dipòsit municipal i adoptar les mesures necessàries per informar el conductor o el propietari d'aquest trasllat tan aviat com sigui possible, i s'ha de deixar un imprès d'advertiment del trasllat en el lloc de retirada. Si el conductor o una altra persona autoritzada compareixen a l'indret de la infracció durant el procediment de retirada, aquesta acció ha de cessar a l'acte, sempre que s'adoptin les mesures oportunes.

Article 64. - Quan un vehicle es troba estacionat de manera antireglamentària sense pertorbar greument la circulació i el seu conductor no es troba present o sí que es troba present però es nega a retirar-lo, els Agents Municipals poden immobilitzar el vehicle mitjançant un procediment mecànic que n'impedeixi la circulació. Aquesta immobilització s'ha de suspendre en el moment que el conductor o una altra persona autoritzada compareguin i adoptin les mesures convenients perquè cessi la irregularitat.

Article 65. - A títol enunciatiu, es poden considerar supòsits en els quals, en zones urbanes, s'ha d'aplicar la mesura prevista a l'article anterior, els següents:

a) Estacionament prohibit que dificulti la circulació de vianants.

b) Quan el vehicle es trobi estacionat, de manera total o parcial, sobre una vorera o sobre un passeig en els quals no estigui autoritzat l'estacionament.

c) Estacionament prohibit que no dificulti la circulació rodada.

Article 66. - Si l'aparell immobilitzador resulta deteriorat o desapareix amb el vehicle, s'ha de formular la denúncia corresponent davant de l'autoritat judicial i comunicar a la propietat municipal el dany ocasionat i, si és el cas, també s'ha de formular la denúncia pertinent davant de la Prefectura Provincial de Trànsit.

Article 67. - Un cop traslladat el vehicle al dipòsit municipal per les causes regulades en aquesta Ordenança, el conductor, el propietari o, en el cas que no n'hi hagi, el titular administratiu, ha de sol·licitar a la Policia Municipal, després d'haver-se identificat i després que s'hagi comprovat la seva personalitat, la restitució o l'aixecament de la immobilització que s'ha decretat.

Article 68. - El conductor del vehicle immobilitzat i, de manera subsidiària, el titular d'aquest vehicle, llevat dels supòsits d'utilització il·legítima, han de satisfer prèviament, perquè cessi la immobilització, les despeses ocasionades, que han de ser les que s'estableixen en l'Ordenança Fiscal corresponent, independentment de la quantia de la multa que els correspongui per la denúncia de la infracció comesa.

Capítol III
Transport urbà de viatgers

Article 69. - El servei de transport urbà de viatgers en automòbils lleugers de lloguer, amb taxímetre o sense, es regeix pel que disposa l'Ordenança Metropolitana específica d'aquest servei, aprovada pel Consell Metropolità el 12 de març de 1980 i publicada al BOP número 78, de data de l'1 d'abril següent.

Article 70. - 1. Correspon a l'Entitat Metropolitana del Transport de Barcelona la concessió de llicències d'autotaxis (classe A), de turismes (classe B) i de vehicles de serveis especials i d'abonament (classe C), de conformitat amb el Reglament Nacional i l'Ordenança Metropolitana. Les de classe C, a partir del moment en què assumeixi la competència l'Entitat Metropolitana del Transport.

2. Per al servei de vehicles sense conductor (classe D) es requereix una llicència municipal d'obertura de locals o oficines de contractació, i el titular ha d'acreditar davant de l'Ajuntament, en el termini dels 30 dies següents a la concessió de la llicència, l'alta de la Llicència Fiscal corresponent i la propietat, com a mínim, de cinc vehicles destinats a tal servei. Altrament, es considerarà que la llicència ha caducat.

Article 71. - En el transport col·lectiu de viatgers de qualsevol modalitat l'Ajuntament pot exercir les funcions que la Legislació de Règim Local li atribueix, amb subjecció a la legislació específica del tipus de transport de què es tracti.

Títol quart
Establiments comercials, industrials i professionals

Article 72. - 1. La llicència pública d'obertura és preceptiva per a tot tipus d'establiments per a l'exercici o el desenvolupament d'activitats industrials, comercials o professionals, qualsevol que sigui el seu emplaçament dins del terme municipal, tant si estan oberts al públic com si no, i si coexisteixen o no amb un habitatge.

2. La intervenció municipal té per objecte comprovar si els locals on es desenvolupen les activitats enumerades al paràgraf anterior reuneixen les condicions necessàries d'acord amb el tipus d'activitat que s'hi ha de dur a terme, amb la finalitat de garantir la tranquil·litat, la seguretat i la salubritat ciutadanes, així com la comprovació del respecte i del compliment de les normes que, pel que fa a urbanisme, imposa la legislació i el Pla General Metropolità per a cada emplaçament.

3. La intervenció municipal en l'obertura d'establiments industrials, comercials o professionals dóna lloc al naixement d'uns drets a favor de l'Ajuntament i d'unes obligacions per als titulars dels establiments en la forma i en la quantia establertes a l'Ordenança Fiscal.

4. Les sol·licituds de llicències s'han de presentar al Registre General de l'Ajuntament.

Article 73. - La persona interessada a obrir un establiment per exercir una activitat industrial, comercial o professional, pot sol·licitar informació a l'Ajuntament, de manera prèvia, sobre la possibilitat de dur-ho a terme i també sobre els dubtes tècnics que es puguin plantejar en cada cas. L'informe municipal s'ha d'emetre, preceptivament, en el termini d'un mes.

Article 74. - Considerant la seva influència sobre el medi en el qual s'insereixen, es poden classificar les diferents activitats que es puguin desenvolupar en els establiments subjectes a intervenció municipal, sempre que produeixin o puguin produir incomoditats, alteracions en les condicions normals de salubritat i higiene del medi ambient, ocasionar danys a la riquesa pública o privada o implicar riscos més o menys greus per a les persones o els béns. Aquestes activitats són inoqües sempre que la seva inserció no produeixi els malestars que ocasionen les que es puguin classificar.

Article 75. - Les activitats classificades estan sotmeses a les prescripcions del Reglament d'Activitats Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses, aprovat pel Decret 2414/61, de 30 de novembre, i modificat pel Decret 3494/64, de 9 de novembre, en la nomenclatura annexa del qual es detallen sense tenir la consideració de numerus clausus.

Article 76. - 1. Quan se sol·licita la llicència municipal que s'exigeix per a l'obertura d'un establiment on es desenvoluparà una de les activitats classificades, s'ha de presentar la instància corresponent adreçada a l'Alcalde i la documentació següent: títol de propietat o d'arrendament de l'immoble, relació per duplicat dels veïns immediats a l'emplaçament que es proposa, amb la indicació de l'ús al qual es destina el local i signat pel sol·licitant, un qüestionari que ha de facilitar l'Ajuntament i que també ha d'estar signat per l'interessat: projecte tècnic i memòria descriptiva, tots dos per triplicat, on es detallin les característiques de l'activitat, la seva possible repercussió sobre la sanitat ambiental i els sistemes correctors que es proposi utilitzar, que expressi el seu grau d'eficàcia i la seva garantia de seguretat, i aquests projectes han d'estar visats pel Col·legi corresponent.

2. En el cas de les indústries el projecte tècnic i la memòria s'han d'ajustar al que estableixen els paràgrafs 2 i 3 de l'Article 28 de les Ordenances Metropolitanes d'Edificació. En el cas dels espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments públics, s'han de complir, a més, les condicions i els requisits establerts al Reglament de 27 d'agost de 1982 (BOE de 6 de novembre) i a les disposicions especials dictades, si escau, per a cadascuna de les activitats enumerades al seu Annex.

Article 77. - 1. La sol·licitud de llicència d'obertura d'un establiment on es desenvoluparan activitats inoqües ha d'acompanyar-se del títol de propietat o d'arrendament de l'immoble; detall de l'emplaçament del local: plànol del local (el model imprès del plànol l'ha de facilitar l'Ajuntament) i qüestionari (que ha de proporcionar l'Ajuntament), degudament signat pel sol·licitant i en el qual s'ha de descriure l'activitat, les seves instal·lacions, les obres necessàries i totes les altres circumstàncies significatives.

2. Si, a causa de l'especialitat de l'activitat per desenvolupar, calen autoritzacions, informes o condicions particulars que s'hagin de complir, aquests requisits s'han d'observar abans de concedir-se l'autorització municipal i els interessats han d'aportar-los o justificar-los juntament amb la sol·licitud de llicència o, de manera excepcional, després d'aquesta sol·licitud, però sempre abans de la resolució municipal que aprovi o denegui l'obertura.

Article 78. - 1. Les llicències d'obertura d'establiments on es desenvoluparan activitats inoqües ha d'atorgar-les o denegar-les l'Alcaldia en el termini d'un mes des de l'endemà de l'ingrés de la sol·licitud al Registre General de l'Ajuntament. Si transcorre aquest termini sense que hi hagi resolució expressa, la llicència es considerarà atorgada per silenci administratiu.

2. Si l'activitat per desenvolupar és una de les classificades, un cop han transcorregut quatre mesos des de la data de la sol·licitud sense que hi hagi resolució, o si aquesta resolució no s'ha notificat a l'interessat, aquest pot denunciar la mora davant de l'Ajuntament i també, simultàniament, davant de la Comissió d'Activitats i Indústries Classificades de la Generalitat, sempre que es tracti d'una activitat que no estigui exclosa del tràmit de classificació. Un cop transcorreguts dos mesos des de la denúncia de la mora sense que s'hagi dictat ni notificat cap mena de resolució, es considerarà atorgada per silenci administratiu, llevat dels casos en què la Comissió o la Ponència Tècnica hagin notificat un informe desfavorable que es trobi pendent d'execució per part de l'Ajuntament.

3. No obstant el que disposen els punts anteriors, en cap cas es poden obtenir, per silenci administratiu, llicències contràries a dret.

Article 79. - 1. Les llicències es consideren atorgades, tret del dret de propietat i sense perjudici de tercers.

2. No es pot invocar la concessió de la llicència per excloure o disminuir la responsabilitat civil o penal en què puguin haver incorregut els beneficiaris en l'exercici de l'activitat per a la qual es va concedir.

Article 80. - 1. La llicència d'obertura d'establiments es pot transferir inter vivos mitjançant cessió, arrendament, traspàs o qualsevol altre dels mitjans admesos per la llei, sempre que la transmissió no suposi un canvi de l'activitat per a la qual es va concedir el permís i l'immoble i les instal·lacions continuïn mantenint les condicions necessàries que van motivar la cessió. No obstant això, el transmissor i qui rep la llicència han d'informar la Corporació de l'operació que s'ha dut a terme i tots dos són responsables solidaris, en cas d'incompliment, de les responsabilitats que es derivin per al titular de la llicència.

2. La llicència d'obertura també es pot transferir mortis causa, d'acord amb els preceptes de dret successori i sempre que es compleixin els requisits assenyalats a l'apartat anterior.

Article 81. - No es consideren transmissions de llicència els supòsits de cessió, arrendament o traspàs de local quan hi hagi un canvi o una ampliació substancial de les activitats que s'hi duen a terme en relació amb la llicència fiscal o quan el local canviï, pel que fa a la seva estructura, configuració o decoració interior, o quan hi hagi un trasllat de la mateixa activitat a un altre local. En aquests casos s'ha de sol·licitar una nova llicència d'obertura que, si és procedent, s'atorga.

Article 82. - 1. La llicència té caràcter indefinit sempre que no canviïn les condicions que van motivar-ne la concessió, com ara el tipus d'activitat que s'hi desenvolupa i la configuració del local o de l'immoble, i sempre que continuï l'exercici de l'activitat autoritzada.

2. Als efectes del que disposa l'apartat anterior, es considera que l'activitat no s'exerceix i, per tant, la llicència caduca automàticament, quan:

a) Durant tres mesos a partir de la data de la notificació d'atorgament de la llicència o de la seva concessió per silenci administratiu, l'establiment no s'hagi obert al públic o no s'hagi iniciat l'activitat a desenvolupar.

b) Després d'haver-se obert al públic o d'haver iniciat la seva activitat, l'establiment roman tancat per un període de temps superior a sis mesos consecutius. Si es tracta d'una interrupció temporal, pròpia d'una activitat determinada, el termini de caducitat de la llicència és d'un any.

Article 83. - Tots els establiments s'han de sotmetre a la inspecció municipal, que és de recepció obligada, amb la periodicitat que es consideri convenient, i que té per objecte comprovar que els titulars mantenen els establiments esmentats en les mateixes condicions que van motivar l'atorgament de les llicències.

Article 84. - 1. Les llicències d'obertura d'establiments queden sense efecte si s'incompleixen les condicions a les quals han d'estar subordinades i s'han de revocar si desapareixen les circumstàncies que van motivar-ne l'atorgament i en sorgeixen unes altres que, si haguessin existit quan es va atorgar la concessió, haurien justificat que es denegués.

2. També es poden revocar les llicències atorgades si s'adopten nous criteris d'apreciació per al seu atorgament o si s'han atorgat erròniament, causes que donen lloc al rescabalament pels danys i perjudicis ocasionats al titular de la llicència.

Article 85. - Les activitats comercials, industrials i professionals que s'exerceixin sense la corresponent llicència municipal d'obertura, es consideren clandestines i fraudulentes, la qual cosa comporta la clausura d'aquestes activitats, que han d'estar subjectes a les corresponents sancions urbanístiques i fiscals.

Article 86. - 1. Quan l'Autoritat Municipal consideri que una activitat determinada es pot incloure en la regulació especial del Reglament de 30 de novembre de 1961, sobre indústries molestes, insalubres, nocives i perilloses, i la llicència en qüestió no tingui aquest caràcter perquè les activitats es considerin inoqües, pot requerir la tramitació de l'expedient especial a què es refereix el Reglament esmentat, i l'interessat no pot fer cap reclamació per aquesta causa.

2. Les mesures que resultin necessàries per a aquesta finalitat són de compliment obligat, immediat o gradual per al titular de les activitats esmentades i, segons el cas, amb la possibilitat de clausura de l'activitat en el cas d'incompliment d'aquestes mesures.

Article 87. - 1. Les activitats de caràcter industrial s'han d'ajustar, pel que fa al seu horari, a la jornada laboral que tinguin legalment establerta, sense perjudici de les limitacions d'horari que l'Ajuntament pugui imposar en el moment d'atorgar la llicència o posteriorment.

2. Els establiments comercials s'han de regir pel Decret 3/1976, de 9 de gener, de regulació d'horaris comercials o, si és el cas, per les disposicions que pugui establir la Generalitat de Catalunya sobre aquesta matèria, com a conseqüència de l'assumpció de competències pel que fa a la matèria.

3.L'horari general dels espectacles públics i de les activitats recreatives ha de ser el que estableix la Generalitat de Catalunya.

Títol cinquè
Control alimentari
Capítol I
Establiments de productes alimentaris

Article 88. - 1. La venda o l'emmagatzematge de productes alimentaris i queviures destinats al consum humà, incloses les begudes i qualsevol substància que s'utilitzi en la preparació o en la condimentació d'aliments, només es pot dur a terme als establiments o dipòsits que tinguin llicència municipal per a aquestes activitats.

2. La llicència municipal l'atorga l'Alcaldia sempre que els establiments de productes alimentaris reuneixin les condicions i requisits establerts al Codi Alimentari, les reglamentacions tecnicosanitàries respectives i les altres disposicions vigents concordants, i després dels informes dels serveis tècnics i sanitaris.

Article 89. - Els establiments destinats al comerç d'alimentació al detall han de reunir les condicions que s'exigeixen al Decret 381/1984, de 25 de Gener (BOE 27 de febrer), i, especialment, les que es recullen als Articles següents:

Article 90. - 1. Les dimensions del locals s'han d'ajustar del tot a les disposicions vigents sobre seguretat i higiene al treball i han de comptar amb la il·luminació adequada i suficient per al seu objectiu.

2. El local ha de comptar amb una instal·lació d'aigua corrent potable i amb serveis de vàter per a les necessitats de l'establiment.

3. El paviment ha d'estar totalment unit, sense juntures, amb la finalitat que el sòl resulti tan continu com sigui possible i permeti una neteja perfecta; ha de ser prou resistent i incombustible perquè impedeixi qualsevol tipus d'accident i permeti la seva desinfecció.

4. Les parets i els sostres s'han de revestir de rajoles, pintura plàstica o altres materials d'especial resistència al rentatge, a la desinfecció i a la temperatura dels locals, i s'han de mantenir sempre en un correcte estat de netedat i conservació.

Article 91. - 1. Tots els productes alimentaris s'han de dipositar en lleixes, prestatgeries, vitrines o qualsevol altre mitjà d'exposició o emmagatzematge que n'impedeixi el contacte amb el sòl, i han d'estar apartats dels indrets que puguin fer-los arribar qualsevol mena de brutícia, contaminació o insalubritat.

2. Han d'estar degudament apartats d'habitatges, cuines o menjadors d'ús laboral o familiar, i si hi ha pas entre l'establiment i l'habitatge del propietari o de l'encarregat, ha d'estar provist d'una porta que es mantingui tancada habitualment durant l'horari comercial i que n'aïlli les diverses dependències,

3. S'exceptuen del que s'ha exposat a l'apartat anterior els serveis de cafeteria i restaurant que, integrats dins del mateix recinte comercial, estiguin degudament independitzats per àrees.

4. Els aparadors, les prestatgeries, els taulells, etc., i també els elements decoratius han de ser de materials resistents, impermeables i de neteja fàcil. En el supòsit que els compartiments esmentats no estiguin adossats al sòl, cal disposar de prou espai lliure, des del nivell del sòl, per permetre'n la neteja. Els taulells no han de presentar cap mena d'irregularitat que pugui ser una font de contaminació.

5. A la sala de vendes no hi ha d'haver embalatges o envasos buits no recuperables, i els productes sense envasar s'han de col·locar de manera que quedin fora de l'abast del públic i, si això no és possible, és preceptiu l'ús de rètols que adverteixin al públic la prohibició de manipular aquests productes.

Article 92. - 1. Els establiments on s'expenguin productes alimentaris que puguin sofrir alteracions per causa de la calor, els que se'ls exigeixin condicions de freds en les seves normes de qualitat i en les reglamentacions tecnicosanitàries i els d'aliments congelats o refrigerats, han d'estar dotats, obligatòriament, de cambres o taulells frigorífics que mantinguin els aliments a les temperatures adequades, d'acord amb el que disposa el Decret 82/1983, de 10 de febrer (DOGC de 16 de març).

2. Els aliments refrigerats, d'acord amb les normes de qualitat tecnicosanitàries, s'han de conservar, mentre els exposin als llocs de venda, a una temperatura entre -1 y 7 ºC i els congelats a una temperatura mínima de –18 ºC.

3. Els aparells frigorífics d'exposició de productes, exclosos els d'exposició vertical, han d'indicar els seus límits de capacitat de càrrega mitjançant una línia d'un color destacat i indeleble que ha de recórrer una part visible del perímetre interior de la caixa d'emmagatzematge.

Article 93. - 1. Els establiments alimentaris s'han de sotmetre a les desinfeccions, desratitzacions i desinsectacions necessàries, que ha de dur a terme personal qualificat amb els procediments i productes autoritzats.

2. Independentment del que s'assenyala a l'apartat anterior, s'han d'adoptar les mesures oportunes per evitar l'entrada i la presència d'insectes, aràcnids, rosegadors i altres animals, domèstics o no. Als establiments on s'expenguin productes alimentaris sense envasar és obligatòria la instal·lació d'aparells insecticides que eliminin els insectes sense utilitzar productes químics.

3. Les escombraries que generin els establiments s'han de dipositar dins de recipients estancs amb una tapa de l'ajust adequat. S'han de mantenir sempre tancades i col·locar-se a llocs aïllats dels aliments, i s'han de retirar almenys una vegada al dia.

Article 94. - 1. Els comerciants, als seus establiments, han de tenir cura de la bona presentació dels productes exposats per a la venda, i no es permet l'exposició de productes danyats o tarats que desmereixin la qualitat del producte.

2. Els productes exposats s'han d'ordenar i s'han de col·locar de manera que no estiguin barrejats i que permetin identificar, per a cada grup de productes, el nom, la classe, la naturalesa, l'origen i la qualitat de la mercaderia, amb vista a evitar l'engany i la confusió del comprador i perquè tingui una bona percepció de la mercaderia.

3. S'ha d'exposar el preu de venda al públic, de manera visible, de tota classe d'articles.

4. Els aliments no es poden mantenir exposats ni expendre en envasos bruts o en mal estat, ni en embolcalls que no compleixin les condicions autoritzades per les disposicions sanitàries en vigor.

Article 95. - 1. El transport d'articles alimentaris i begudes s'ha de dur a terme en vehicles dotats dels elements necessaris que garanteixin, en tot moment, la salubritat i la higiene dels productes transportats.

2. Els vehicles que s'utilitzin per al transport local de productes alimentaris han d'obtenir una autorització especial de l'Alcaldia, que s'ha d'atorgar després de l'informe previ favorable de la Inspecció Sanitària corresponent.

3. Els productes transportats han d'estar correctament embolicats i protegits en els seus envasos respectius, que han d'estar tancats i han de complir les condicions higienicosanitàries exigides per la inspecció sanitària municipal, de manera que la pols o qualsevol altre germen extern no pugui contaminar-los.

Article 96. - 1. El transport de carn i peix des de fora del terme municipal s'ha de dur a terme en camions i furgonetes isotèrmics o frigorífics, condicionats especialment per a aquest servei, que s'hi dediquin de manera exclusiva i que, a més, compleixin els requisits mínims que la legislació vigent exigeix a aquest efecte.

2. No es permet transportar a les espatlles caps de bestiar sacrificats ni animals menors sacrificats i destinats al consum humà si no estan degudament envasats o embolicats.

Article 97. - La fruita, la verdura i els productes anàlegs s'han de transportar en vehicles tancats i condicionats exclusivament per a aquest fi, de manera que el contingut quedi perfectament salvaguardat de la contaminació exterior.

Article 98. - Els productes i els articles alimentaris que es transportin de manera irregular han de ser intervinguts i sotmesos a l'examen dels tècnics sanitaris competents, que han de dictaminar si se'n pot autoritzar o no la venda. Les despeses d'aquest examen són a càrrec de l'infractor, que, a més, pot ser sancionat segons la gravetat de la infracció i el perill social que comporti.

Article 99. - 1. La carn i els productes carnis frescos refrigerats, i els peixos en les mateixes condicions, s'han de vendre en establiments de dedicació exclusiva a aquests productes, com són les carnisseries i les peixateries, respectivament.

2. S'autoritza la venda dels productes assenyalats a l'apartat anterior en supermercats, sempre que comptin amb una secció o un departament degudament separats, als quals, en tot cas, els són aplicables les condicions tecnicosanitàries exigides per a la venda d'aquests productes.

3. Als establiments de venda al públic segons el sistema d'autoservei, s'hi pot expendre carn o peix congelat o refrigerat, sempre que es presenti als consumidors degudament empaquetat amb material impermeable i tancat, amb la prohibició que el manipulin o el trossegin i sempre que es disposi d'un taulell o d'un recipient frigorífics, amb la temperatura i les condicions establertes al Decret 28/1983, de 10 de febrer, sobre establiments i mercats dedicats a la venda d'aliments de fàcil alteració per causa de la calor (DOGC de 16 de març de 1983).

Article 100. - A més de les manipulacions pròpies de les activitats de venda, es permet l'expedició fraccionada, l'especejament, la neteja, la selecció, l'envasament o la preparació de verdura, peix, carn i derivats i, en general, de tots els productes que per les seves característiques o formes de consum requereixin aquest tipus de manipulacions, sempre que no es prohibeixi a les reglamentacions tecnicosanitàries o a les normes específiques corresponents.

Article 101. - 1. Els establiments de comerç al detall poden compatibilitzar la venda de productes alimentaris amb altres productes, com ara aliments envasats per a animals i articles higiènics d'ús domèstic, sempre que aquests productes s'exhibeixin i s'expenguin en àrees o seccions diferents i perfectament diferenciades de les que es destinen a l'alimentació humana.

2. Quan aquesta separació en àrees o seccions diferenciades no sigui possible, s'han de complir les normes següents:

a) Els productes no alimentaris han d'estar agrupats i prou allunyats dels alimentaris.

b) Els aliments sense envasar han d'estar, com a mínim, a un metre de distància dels productes alimentaris.

c) Si no es manté la distància mínima requerida al punt anterior per problemes d'espai hi ha d'haver entre els dos tipus de productes separació material amb productes alimentaris envasats.

d) Els productes alimentaris han d'estar més a prop dels no alimentaris que siguin inocus i més lluny dels productes amb una composició que incorpori elements nocius o irritants.

3. Per als espais destinats a la rebotiga s'ha de mantenir la mateixa separació que s'assenyala en aquest article per als espais destinats a la venda.

4. La compatibilitat de venda i emmagatzematge que s'assenyala en aquest article no es pot aplicar, en cap cas, a productes tòxics, catalogats com a tals per la legislació vigent, ni a granel.

Article 102. - Queden expressament prohibides les activitats següents:

1. Utilitzar les vies públiques en substitució dels establiments de venda, o de rebotiga, ni que sigui mitjançant vehicles automòbils propietat del seu titular.

2. Exposar fora dels mobles frigorífics adequats els productes que necessitin, reglamentàriament, conservació per mitjà del fred.

3. El funcionament dels aparells frigorífics de conservació d'aliments a temperatures superiors o diferents de les necessàries per a cada sistema de conservació, mentre les continguin.

4. Exposar o emmagatzemar, en un estat de conservació frigorífica, peix, productes carnis, productes lactis, ous i plats preparats o precuinats sense la separació adequada que s'exigeix.

5. Recongelar aliments que hagin pogut sofrir canvis de temperatura que els facin perdre les seves condicions específiques.

6. Vendre productes alimentaris adulterats, falsificats, alterats, contaminats, nocius o dur a terme qualsevol manipulació que suposi una adulteració dels aliments o que pugui posar en perill la salut del consumidor.

7. Vendre a granel o fraccionadament quan aquestes formes de venda estiguin prohibides a les Reglamentacions tecnicosanitàries o a les normes específiques corresponents.

8. Utilitzar papers de periòdics, impresos i papers usats per embolicar els productes, i no es considera com a imprès, amb aquesta finalitat, l'imprès nou que incorpori consignats el nom, la direcció del venedor o altres indicacions sobre la casa, sempre que les indicacions esmentades no entrin en contacte amb l'aliment.

9. La venda en règim d'autoservei de productes no envasats, a excepció de la fruita provista d'escorça dura i incombustible.

10. L'accés del públic als llocs que no siguin "sala de venda" o serveis autoritzats.

Article 103. - Per a la fabricació, la circulació i el comerç de pa s'han d'observar les normes establertes a la Reglamentació tecnicosanitària aprovada al Decret 1137/84, de 28 de març (BOE 19 de juny de 1984). No obstant això, per a la comercialització i venda de pa preval el Decret 241/82, de 22 de juny (DOGC 11 d'agost) i les normes que el desenvolupin.

Article 104. - Per a l'atorgament de llicències municipals d'establiments d'autoservei cal l'informe previ i preceptiu de la Direcció General de Comerç Interior i Consum del Departament de Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, segons les competències traspassades i assumides en la matèria, de conformitat amb el Decret 885/1959, de 27 de maig (Ordre del Departament de Comerç i Turisme de 30 de març de 1984 sobre llicències d'obertura d'establiments en règim d'autoservei).

Article 105. - Les indústries, els magatzems a l'engròs i els envasadors de productes i derivats carnis elaborats, i també els establiments de comerç al detall dels mateixos productes (carnisseries i triperies) han de reunir les condicions tecnicosanitàries generals (Títol IV) i les específiques (Títol V) relatives a dependències, equips de treball, personal i manipulació establertes a la documentació tecnicosanitària aprovada pel Decret 379/1984, de 25 de gener (BOE de 27 de febrer).

Article 106. - L'elaboració, fabricació, circulació i venda de productes de confiteria, pastisseria i rebosteria han de reunir les condicions tecnicosanitàries establertes a la Reglamentació Tecnicosanitària aprovada pel Decret 2419/1978, de 19 de maig, amb les modificacions posteriors efectuades pels Decrets 1355/1983, de 27 d'abril, i 1909/84, de 26 de setembre.

Article 107. - La fabricació, elaboració i comercialització de masses fregides (xurros i bunyols, a excepció de les masses fregides amb farcit i les masses fermentades com a pròpies de pastisseria) en instal·lacions no permanents, en instal·lacions fixes o en establiments d'hostaleria i establiments similars ha d'ajustar-se a la reglamentació tecnicosanitària aprovada pel Reial Decret 2507/83, de 4 d'agost (BOE de 20 de setembre).

Capítol II
Condicions del personal manipulador d'aliments

Article 108. -Totes les persones que per la seva activitat laboral entrin en contacte amb aliments tenen la condició de manipulador d'aliments, en els supòsits següents:

a) Distribució i venda de productes frescos sense envasar.

b) Elaboració, manipulació i/o envasament d'aliments o productes alimentaris, quan aquestes operacions es duguin a terme de manera manual, sense un tractament posterior que garanteixi l'eliminació de qualsevol possible contaminació que provingui del manipulador.

c) Preparació culinària i activitats casolanes d'aliments per al consum directe sense envasar, tant pel que fa a hostaleria i restauració com pel que fa a cuines i menjadors col·lectius.

Article 109. - El personal laboral que per la seva ocupació hagi de manipular els productes alimentaris en els supòsits assenyalats a l'article anterior, ha de complir les condicions següents:

a) Posseir el carnet de manipulador o un document justificatiu si l'expedició d'aquest carnet està en tràmit, acreditatiu que ha complert els requisits que s'exigeixen i que té la preparació suficient per dur a terme el treball.

b) Tenir una cura escrupolosa de la higiene i la netedat personal i també de la indumentària i dels estris propis de l'activitat que du a terme i que només s'han d'utilitzar amb aquesta finalitat.

c) S'han de rentar, amb aigua calenta i sabó o detergent adequats, les mans o les parts del cos que entrin en contacte amb els productes alimentaris, tantes vegades com ho requereixin les condicions de treball i sempre abans d'incorporar-se al seu lloc de treball, ja sigui a l'inici de cada jornada o com a conseqüència d'haver dut a terme activitats alienes a la seva missió específica.

d) S'ha d'excloure de tota activitat relacionada amb els aliments el manipulador que pateixi una malaltia de transmissió per la via digestiva o que sigui portador de gèrmens, fins a la seva curació o fins que desaparegui la seva condició de portador. Que es compleixi aquest precepte és competència tant de l'empresa com de l'afectat, el qual, quan sigui conscient o tingui la sospita que es troba en algun d'aquests supòsits, ha d'informar d'aquest fet al seu superior immediat, als efectes oportuns.

e) En els casos que hi hagi lesió cutània que pugui estar o posar-se en contacte amb els aliments, de manera directa o indirecta, s'ha de facilitar al manipulador afectat el tractament escaient i una protecció amb embenat impermeable, si és el cas.

Article 110. - Prohibicions relatives al personal manipulador:

a) Fumar i mastegar xiclet.

b) Menjar al lloc de treball.

c) Utilitzar indumentària de treball diferent de la reglamentària.

d) Esternudar i tossir sobre els aliments.

e) Qualsevol altra activitat que pugui ser causa de contaminació dels aliments.

Article 111. -Es prohibeix la presència no justificada de tota persona aliena a l'activitat als locals on es desenvolupi. Si la presència d'aquestes persones està justificada, cal prendre les precaucions adequades.

Article 112. - 1. Per obtenir el carnet de manipulador s'ha de respondre obligatòriament un qüestionari sobre matèries relacionades amb la higiene en el procés de manipulació. L'aspirant, si no supera aquesta prova, haurà de seguir un curs sobre educació higienicosanitària organitzat per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb l'Ajuntament.

2. Correspon a la Generalitat expedir els carnets de manipulador d'aliments. Tenen una durada de quatre anys i per renovar-los cal complir els mateixos requisits que per a l'expedició inicial, assenyalats a l'apartat 1 d'aquest article. Tant l'expedició inicial com la renovació dels carnets han de ser totalment gratuïtes.

3. El carnet de manipulador és personal, intransferible i vàlid per a qualsevol activitat de manipulació d'aliments dins de tot el territori espanyol.

Article 113. - 1. No obstant el que disposa l'article anterior, les autoritats sanitàries, durant la vigència del carnet de manipulador, poden dur a terme tots els exàmens mèdics i les proves analítiques que considerin oportunes, amb la finalitat de vetllar per la salut dels consumidors.

2. A la vista dels resultats dels exàmens mèdics i de les proves analítiques es pot determinar, si és el cas, la retirada del carnet de manipulador, temporal o definitiva, després dels tràmits previs oportuns, i s'han de notificar les mesures a adoptar tant al manipulador com a l'empresa on presti els seus serveis.

Capítol III
Inspecció i control d'aliments i begudes

Article 114. - Són objecte d'inspecció i control municipal:

a) Les instal·lacions i establiments alimentaris, pel que fa a les seves condicions sanitàries i també a les del personal manipulador.

b) Les condicions sanitàries dels productes alimentaris, incloses les begudes, al llarg de les seves diferents fases, i, especialment, el seu transport, emmagatzematge, distribució i venda.

c) L'origen de la identitat dels productes, i també la seva qualitat, pes, mida i preu.

d) La lliure competència i el subministrament d'articles de primera necessitat.

Article 115. - 1. La inspecció i el control assenyalats a l'article anterior s'exerceixen en virtut de les competències pròpies atribuïdes per la legislació de règim local, sense perjudici de les que corresponguin a l'Estat de conformitat amb la legislació bàsica sobre la matèria, així com les atribuïdes a la Generalitat de Catalunya sobre la base de la Llei 15/83, de 14 de juliol, sobre higiene i control alimentari (DOGC de 22 de juliol).

2. L'Ajuntament pot sol·licitar als Departaments de la Generalitat afectats, després de l'autorització prèvia del Consell Executiu, la delegació de les funcions d'inspecció i investigació regulades a la Llei esmentada. L'acord de delegació ha de fixar, si és el cas, les dotacions econòmiques necessàries per al correcte exercici de les competències delegades, així com els mitjans de control que el Govern de la Generalitat es pugui reservar.

Article 116. - La inspecció i el control sanitari de l'activitat alimentària es poden efectuar en qualsevol moment, per mitjà d'una ordre prèvia de l'activitat competent o per la mateixa iniciativa dels funcionaris dels serveis sanitaris locals o de la Policia Municipal.

Article 117. - 1. En general, tota persona física o jurídica que intervingui en activitats alimentàries i especialment els industrials, transportistes, comerciants, venedors i les persones que en depenguin, estan obligats a facilitar als funcionaris, que tenen la consideració d'agents de l'autoritat, l'accés als seus establiments i instal·lacions per a la seva inspecció i control sanitari, i s'ha d'aixecar, per triplicat, l'acta corresponent a aquesta actuació.

2. Les actes que s'aixequin amb motiu de la inspecció i el control esmentats han d'estar signades pels qui hi hagin intervingut i, si escau, per testimonis, i han de descriure les operacions que s'han dut a terme i les característiques identificatives de les mostres que s'han pres.

3. Les persones que s'especifiquen a l'apartat primer han de permetre, així mateix, que es prenguin les mostres dels productes que els sol·licitin, també per triplicat i precintades i, si pot ser, lacrades, la qual cosa s'ha d'efectuar en presència del titular de l'establiment o, si no hi és, de l'encarregat o de l'empleat.

4. Un cop s'hagin analitzat les mostres esmentades, s'ha de comunicar a l'interessat el resultat obtingut, el qual pot sol·licitar, durant els tres dies següents a la notificació, que es tornin a efectuar les anàlisis, a càrrec seu i amb el perit que ell designi. Si els resultats d'aquesta nova anàlisi no coincideixen amb els de l'anterior, s'ha de practicar una tercera anàlisi que tindrà caràcter definitiu i diriment.

5. A la vista de l'acta i de les anàlisis, l'Ajuntament ha de decidir sobre la procedència o no de l'obertura d'un expedient sancionador.

Article 118. - 1. Quan un aliment que estigui exposat al públic per a la venda no reuneixi les condicions sanitàries que es requereixen, el funcionari tecnicosanitari que dugui a terme la inspecció pot ordenar, segons la seva apreciació, la retirada immediata del producte per part del venedor i fins i tot que el comissin si existeix un perill racional per a la salut pública o desobediència de la seva autoritat. S'ha d'aixecar la corresponent acta per triplicat d'aquesta actuació i, si n'hi ha, en presència de testimonis.

2. Si el particular afectat per la inspecció i el control considera que l'actuació municipal li ha produït una lesió patrimonial il·lícita pot, en tot cas, exigir de l'Ajuntament la responsabilitat que pertoqui d'acord amb les normes vigents.

Article 119. - 1. L'Ajuntament pot adoptar tantes mesures com consideri necessàries per assegurar l'abastament dels articles de consum de primera necessitat i les que tendeixin a garantir la lliure competència amb vista a procurar l'economia dels preus. Aquestes mesures han de respectar, en tot cas, el principi d'igualtat davant de la Llei i la congruència del seu contingut amb els fins que persegueixin, establerts al Reglament de Serveis de les Corporacions Locals.

2. L'Ajuntament ha de sancionar tot tipus d'actuació que tendeixi a impedir els subministraments de productes o a dificultar i entorpir la llibertat del tràfic comercial o mercantil.

Capítol IV
Control de pes i mida dels aliments

Article 120. - 1. Els instruments de pesar i mesurar han d'estar degudament autoritzats pel fidel contrast de pesos i mesures.

2. Sense perjudici de la inspecció tècnica d'aquests instruments a càrrec de l'Autoritat Superior a la qual pertoca aquesta tasca, l'Alcaldia pot disposar les inspeccions que consideri convenients i pot fins i tot controlar el pes i la mida dels articles que s'expenguin als comerços del terme municipal i sancionar les faltes observades.

3. Es prohibeix l'ús de balances de mà.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Els preceptes que estableix aquesta Ordenança s'entenen sense perjudici de les intervencions que corresponguin a altres Organismes de l'Administració en l'esfera de les seves competències respectives.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queden derogades les altres normes, del mateix rang o de rang inferior, que s'oposin, contradiguin o resultin incompatibles amb les disposicions d'aquesta Ordenança.

DISPOSICIÓ FINAL
Aquesta Ordenança entra en vigor el mateix dia de la seva publicació íntegra i completa al BUTLLETÍ OFICIAL de la província (P. 3-10-89 A-89/8224-8 ag)

↑ pujar
©
Ajuntament de Castelldefels
Plaça de l'Església, 1 - 08860 Castelldefels
Telèfon: 93 665 11 50