CASTELL DE FELS I MURALLA EXTERIOR

Sobre restes ibèriques i romanes, aquest castell d'origen medieval (cap el 967) es va formar inicialment amb les defenses de l'església de Santa Maria. Posteriorment es va transformar en una casa-quadra de la Baronia de l'Eramprunyà. Va arribar, després de dos importants modificacions en els segles XVI i XVIII, a inicis del segle XIX convertit en una austera fortificació, que tenia una torre exempta del segle XVIII de forma troncocònica en un del seus costats. L'any 1897 pateix una forta intervenció (estava mig derruit), que li proporciona la major part de l'aspecte actual. El castell es troba a l'actualitat en fase de restauració. Situat a la plaça del Castell.

Més informació Arxiu adjunt

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE CASTELLDEFELS

Església romànica amb planta de creu llatina i tres absis al creuer, orientada amb el capçal a l'Est i els peus a l'Oest. Originària del segle X, ha sofert nombroses modificacions posteriors, la més notable de les quals es va fer al començament del segle XII amb el reforç del creuer. En el segle XVI s'hi van fer ampliacions i al començament del XVIII, l'afegitó d'una nova capella, d'orientació Nord-Sud. Horari d'estiu: Visites (a partir de l'1 de juliol): De dimecres a diumenge, de 17 a 21 h.

Més informació

CAN VINYES I TORRE DE SANT SALVADOR

Masia dels segles XVI-XVII, amb tres tramades i una quarta afegidatramades, a les quals se'n va afegir una quarta, probablement amb posterioritat. Està orientada al NE i, a la part posterior, té una torre de defensa de planta quadrada que ha estat aixecada de nou. La masia, que està adossada a l'ermita de Sant Salvador dels Arenys, ha patit nombroses reformes i ampliacions. Aquest mas sorgí de les terres cultivades d'aquella ermita i originàriament l'anomenaven "Les vinyes de Sant Salvador". Està situada al passeig de Can Vinyes, 49.

Arxiu adjunt

CAN ROCA DE BAIX I TORRE

Masia del segle XVI, d'estructura irregular, producte de nombroses reformes amb enderrocs i afegitons. Al cos més antic d'edificació hi ha portes i finestres amb ampits, brancals i llindes esculpides d'una sola peça de marès vermella. Del mateix material són els angles de la torre de defensa, quadrada per fora i rodona per dintre, llurs finestres i els dos matacans de les façanes llevant i ponent. La torre que separa la part més antiga de la masia de la més moderna, situada a migdia, té una coberta inclinada afegida que en desvirtua l'acabat. Situada al carrer Bisbe Urquinaona, 13.

Arxiu adjunt

CAN GOMAR, TORRE I EDIFICI ANNEX

Masia del segle XVI (o anterior) situada al carrer Bisbe Urquinaona, 17-21. Orientada a Llevant, és un edifici de planta baixa i pis, i originàriament tenia dues tramades. Un pont cobert i suportat dalt d'un arc carpanell la connecta amb una torre cilíndrica coronada per un matacà continu. Les portes i finestres de la masia tenen llindes, brancals, dovelles o escopidors de pedra de marès vermella. Molt reformada, per adaptar-la en els anys setanta a Casal de Cultura.

Arxiu adjunt

TORRE BARONA

Es tracta d'una torre de vigilància cilíndrica amb base troncocònica i murs de paredat en filades que tenen més d'un metre de gruix. Està construïda dalt d'un avenc natural, avui tapat, al barri de Bellamar, a prop de l'hotel Don Jaime.

Arxiu adjunt

TORRE DE GUAITA DE LA PLAÇA DEL CASTELL

Torre de defensa del segle XIV (?), de forma cilíndrica, situada al NO del Castell, en un turonet. La seva situació com a torre de guaita s'entén com a superació dels possibles angles cecs de la visió des del Castell. Els murs són de paredat antic i només resta una part de la torre original.

Arxiu adjunt

TORRE MORUNA

Torre de defensa cilíndrica amb murs de paredat en filades, del qual només resta una alçària inferior a tres metres. Parcialment coberta d'heura, era una de les torres de guaita distribuïdes pels turons que permetien l'observació del mar i dels espadats del Garraf. Està situada entre la Torre Barona i la de Sant Salvador i totes tres formen un important nucli de guaita a dalt de la serra, que impedeix la visió des del Castell en direcció SO. Està situada a la Plaça que duu el mateix nom.

Arxiu adjunt

TORRE GABRIEL FOLCHER

Torre de defensa de planta quadrada, construïda vers l'any 1560, amb accés pel primer pis, que es tancava mitjançant un pont llevadís. La planta baixa era usada com a magatzem i/o quadra, amb accés independent. Les plantes superiors es feien servir com a habitatge en cas de perill. Té dos matacans a les façanes NO i SO, i és per aquest darrer cantó per on hi ha els accessos de l'antic Mas Folcher. Té un carreu esculpit i emmarcat amb una inscripció "IXS-XPS. GABRIEL FOL- CHER PER ELL E PER LOS SEUS. MDLX". Situada al carrer Arcadi Balaguer, 106.

Arxiu adjunt

TORRE D'ANTONI

Torre de defensa de planta quadrada, construïda l'any 1558, amb accés pel primer pis des de Cal Garrofer, al qual s'accedeix per un pont tancat recolzat en un arc carpanell, fet segurament amb posterioritat, ja que hi ha un matacà defensiu damunt l'accés. Coronada per una coberta de quatre vessants sobre una sèrie de quatre arquets rebaixats per cada cantó, està feta amb murs de paredat antic i té les portes i les finestres, el matacà i les arestes de carreus ben tallats de pedra de marès vermella. Un molí de vent de ferro, bé que malmès, denota un clar canvi d'ús amb el pas dels anys. A la façana NE hi ha una inscripció de lectura difícil que sembla dir: "IHS. EN L?ANY 1558 ANTONI A... ? ... NNE FEIA FE... "

Arxiu adjunt

TORRE DE CAL MOLINER

Torre de defensa del segle XVI, de planta quadrada, amb accés pel primer pis. Els murs són de paredat antic amb llurs cantonades, així com les portes i les finestres, de pedra de marès vermella correctament treballada. No té matacans i està coronada per una cornisa de pedra, afegida a finals del segle passat o a començament d'aquest.

Arxiu adjunt

TORRE DE CAN VALLS DE LA MUNTANYETA

Torre de defensa del segle XVI, de planta quadrada amb accés per la planta del primer pis mitjançant un pont llevadís accionat per cadenes, està situada a la plaça de la Muntanyeta. L'entrada de la planta baixa era independent. Se n'ha perdut el matacà. Als anys vuitanta es van fer excavacions arqueològiques a les restes de la masia que se situava al seu costat, avui dia enderrocada. Es situa al Parc de la Muntanyeta.

Arxiu adjunt

TORRE CLIMENT SAVALL (TORREÓ MEDITERRÀ)

Situada al carrer Arcadi Balaguer, 116, va ser construïda per Joan Font, vers l'any 1558 (la part inferior, tal vegada és del segle XIV). És una torre de defensa, de planta quadrada, amb accés pel primer pis, que es tancava mitjançant un pont llevadís articulat per un sistema de politja amb cadenes controlables des de l'interior. La planta baixa era usada com aes feia servir de magatzem o quadra, amb accés independent, i les superiors, d'habitatge en cas de perill. Es corona amb un matacà continu o barbacana al llarg de tot el perímetre, que la caracteritza respecte a les altres torres del mateix tipus. S'hi accedeix per dues portes situades a la façana NE, on tenia adossada la masia anomenada Can Tivalla o Tivaller. A la façana SO hi ha una inscripció amb el text següent: "JHS. AY/1558. CLIMENT SA- VAL BALLE MA FETA PER MA DE IOHA FOT", que pot transcriure's per: "Jesús Home Salvador. Any 1558. Climent Savall Batlle m'ha fet per mans de Joan Font".

Arxiu adjunt

TORRE FAEL I CAL PATXOCA

Situada al carrer 320, 18-22, la torre Fael està integrada en la masia de cal Patxoca, avui molt reformada. Sembla que és del segle XVI per la seva tipologia, de la qual destaca la planta quadrada i els merlets esglaonats en el coronament. L'aparell és de blocs de calcàries. Té un matacà a l'Est, així com finestres en forma d'espitllera.

CREU DEL TERME

Creu de terme gòtica, escapçada, ja que hi falta pròpiament la creu i només hi ha el basament. Possiblement d'origen romànic (segles XIII-XV aprox.), se'n conserva la pilastra hexagonal de suport i el capitell esculpit, també hexagonal, amb baixos relleus molt acurats, si bé deteriorats, sobre els quals es devia haver implantat la creu. Situada a la cruïlla entre el passeig de Can Vinyes i el passeig de la Creu.

Arxiu adjunt