PREHISTĎRIA I EDAT ANTIGA I
- Quan Úrem n˛mades (etapa recolĚlectora d'habitatges estacionals)
- Sedentarisme i primers poblats
- L'edat dels metalls

Imatge
Per Montserrat Sanz BorrÓs (prehist˛ria) i Albert Lˇpez Mullor (edat antiga)

Imatge: Planta i secciˇ de la cova Fumada. Es
troba al barri del Poal. Aquesta
mena de cavitats, molt tÝpiques del
Garraf, es formen en terrenys
permeables. L'aigua dissol la calcÓria i,
amb el pas del temps, s'hi obren
escletxes i cavitats que acaben
esdevenint coves i avencs (Font: dibuix
de Jordi BorrÓs,1974)


BIBLIOGRAFIA

Al nostre municipi i, en general, a la comarca del Baix Llobregat, s'han dut a terme poquíssimes intervencions arqueològiques en jaciments del període prehistòric. En molts casos, les referències a troballes d'aquella època provenen d'excursionistes i afeccionats que, des de finals del segle XIX, s'han interessat per conèixer el territori. Interès reforçat, en part, per la riquesa del massís del Garraf en cavitats i avencs, que ha portat a la seva exploració. La majoria dels materials recuperats es troben sense un context estratigràfic clar, fet que dificulta extreure'n conclusions.

A Castelldefels hi ha nombroses notícies de materials paleontològics; en canvi, les úniques restes de cultura material prehistòrica són les de la cova Fumada que, malgrat la manca d'una intervenció científica, és l'únic jaciment conegut d'aquella època on va haver-hi vida humana. Cal esperar que noves investigacions arqueològiques obrin perspectives i ajudin a traçar el panorama d'aquest període gairebé desconegut a Castelldefels i a gran part de la comarca.

Acabades d'escriure aquestes línies, vam descobrir (J. Daura i M. Sanz) un jaciment paleolític a la pedrera de ca n'Aymerich amb restes de fauna excepcionals (rinoceront, cèrvol, tortuga, hiena, etc.) per al coneixement de la paleoecologia del quaternari antic al massís del Garraf i a Catalunya.

QUAN ÉREM NÒMADES

L'aparició de l'home té lloc en el quaternari, si bé les datacions obtingudes en alguns jaciments africans, caracteritzats per la presència d'homínids, són anteriors. Aquest període, que comença fa 1,8 milions d'anys i arriba als nostres dies, es divideix en el plistocè (que per ordre cronològic es fracciona en inferior, mitjà i superior), i en l'holocè, període actual.

El plistocè es caracteritza, a grans trets, per l'alternança de clima fred, que va tenir l'exponent màxim a les glaciacions de Mindel, Riss i Würm, i per períodes intermedis o interglacials de clima temperat.

A Catalunya, hi ha restes de primats que es daten d'abans del quaternari. Les més properes al nostre municipi de Castelldefels són les localitzades a la cova Bonica de Gavà, que es troba al Fondo de l'Infern, molt a prop de l'abocador del Garraf(1). En aquesta cavitat hi havia vestigis de cercopitècids, família de primats arborícoles, grimpadors o caminadors, que es caracteritzen per tenir una alimentació omnívora i per viure en grups polígams. A Castelldefels, no s'han localitzat restes de primats, però hi ha nombroses troballes de fauna plistocènica, com ara a la pedrera de ca n'Aimeric. En aquest indret, a mitjan segle XX, es van recollir fòssils del plistocè mitjà. Entre les restes hi ha espècies d'insectívors, quiròpters, rosegadors, carnívors, perissodàctils i artiodàctils. Destaquen els fòssils de rinoceront (Rhinoceros), porc senglar (Sus scropha), cérvol (Cervus), pantera (Leo panthera pardus), l'ós de les cavernes (Ursus spelaeus) o el gat salvatge (Felis sylvestris)(2). Del plistocè superior és la pelvis d'un Mammuthus primigenius, trobat en un indret indeterminat del municipi, segons la notícia proporcionada pel doctor Jaume Almera a finals del segle XIX(3). En altres municipis del Baix Llobregat s'han fet troballes d'aquests grans mamífers, com les restes de Mammuthus primigenius, d'Elephas primigenius i Elephas antiquus a Sant Vicenç dels Horts(4), o bé l'ullal d'Elephas antiquus trobat a la bòbila Sales de Viladecans(5). A la cova Fumada hi ha també exemples de fauna plistocènica.

Durant les èpoques glacials característiques del quaternari, una bona part de l'aigua es transformà en glaç. Aquest procés, que no afectà directament la nostra comarca, va tenir altres conseqüències, com el descens del nivell del mar. Durant els períodes càlids i humits, els rius més cabalosos arrossegaven materials geològics procedents de l'erosió de les ribes del curs alt i mig, i els dipositaven al curs baix. La sedimentació d'aquests materials arrossegats formava replans al llarg del riu, anomenats terrasses fluvials. La formació d'aquestes terrasses fluvials tenia diferents intensitats, d'acord amb els canvis del nivell del mar. Quan les glaciacions provocaven que el mar retrocedís, els rius havien d'erosionar fortament el terreny per tal d'arribar al mateix nivell que el mar i formaven les terrasses.

Al Baix Llobregat, durant la glaciació de Mindel, entre 900.000 i 700.000 anys abans del present, es va formar la terrassa alta del Llobregat, amb materials que transportava el riu procedents del Pirineu. En el decurs de la glaciació de Riss, fa entre 200.000 i 120.000 anys, es va formar la terrassa mitjana, amb materials portats pels nombrosos cursos fluvials, fruit d'una època plujosa, procedents del massís del Garraf, Collserola i Montserrat. En aquesta terrassa s'han trobat eines de pedra fetes per l'home del paleolític.

A l'últim, durant la glaciació de Würm, fa entre 80.000 i 10.000 anys, es va formar la terrassa baixa del Llobregat, on s'han localitzat materials del paleolític mitjà, com els de can Canyet (Molins de Rei) i els d'Esparreguera. Al massís del Garraf les úniques troballes paleolítiques corresponen a aquest moment i s'han de situar a la Cova Fumada (veure ampliació de dades)(6, 7, 8, 9 i 10), el lloc de poblament més antic de Castelldefels.

En el paleolític, les poblacions humanes tenien un caràcter nòmada, lligat a una economia de subsistència, basada en la caça, la pesca i la recol·lecció. Els vestigis descoberts, corresponents al paleolític inferior, es trobaven a les terrasses del riu Llobregat, dins el terme de Martorell, o bé a ca n'Albareda i can Capellans (Sant Feliu de Llobregat).

La investigació arqueològica de la cova va formar part d'un pla de recerca del quaternari, dut a terme pel Centre de Recerques Paleoecosocials de Girona, durant l'hivern de 1984 i la primavera de l'any següent, per la zona del delta del Llobregat i el Barcelonès. Els arqueòlegs que van visitar la cavitat, informats del buidatge realitzat els anys seixanta, van examinar les terres extretes i dipositades als solars de davant de la cova. En aquestes terres es va trobar indústria en quars i quarsita, que podria correspondre a la indústria lítica mosteriana, característica del paleolític mitjà, fa entre 90.000 i 40.000/35.000 anys. Es va acordar que, quan en aquest solar s'hagués de construir, es faria una intervenció arqueològica per tal de recuperar els materials que hi restaven. El 1989, quan es van aixecar habitatges en aquest indret, s'hi van fer tres cales (11). Malauradament, però, els solars ja havien estat rebaixats anteriorment. D'aquesta manera, un dels sondeigs va evidenciar una capa argilosa i blocs de calcària procedents de la cova Fumada, amb uns quinze centímetres de potència. Els altres dos, no van donar cap resultat positiu i no s'hi va trobar cap resta. Així, doncs, les terres que podrien proporcionar informació sobre l'ocupació prehistòrica de l'indret van desaparèixer, probablement reutilitzades per a la construcció.

Al massís del Garraf s'han documentat tres jaciments d'època mosteriana relacionats entre si. Es tracta de la cova del Gegant, la cova del Muscle (Sitges) i Roca Rubí (Sant Pere de Ribes). Els primers semblen llocs d'habitatge, mentre que el de Roca Rubí és un taller de talla de sílex, on no apareixen ossos d'animals. La fauna de la cova del Gegant i de la veïna cova del Muscle presenta una varietat ecològica rellevant, típica d'un clima temperat(12). Així, s'hi troben herbívors (cavalls i cérvols), freqüents a les planes i animals de bosc. A la cova Fumada també es van trobar restes de fauna, entre les quals hi ha un fragment de maxil·lar i molar d'ós (Ursus spelaeus), característic del plistocè mitjà(13).

Pel que sembla, prop de la cova Fumada, de la cova del Gegant i del Muscle s'estenien grans planes on es podia caçar aquests grans herbívors, les quals són cobertes pel mar. Els canvis del nivell marí al llarg del temps es deuen, d'una banda, a la formació de glaceres i al seu desglaç, que van tenir lloc en els successius períodes freds i interglacials, als quals s'ha fet referència anteriorment; d'altra banda, també poden ser deguts als moviments de les plaques tectòniques i, fins i tot, a aspectes geomorfològics.

Etapa recol·lectora d'habitatges estacionals
A cavall del paleolític i el neolític trobem els grups epipaleolítics (10.000-6.000 aC), amb una economia bàsicament recol·lectora. Els habitatges són estacionals, en balmes i abrics, o bé en campaments a l'aire lliure, però sempre prop d'algun curs fluvial. Els grans animals caçats pels grups paleolítics s'han desplaçat a les estepes properes a les glaceres, que cada vegada se situen més al nord. Per això en la dieta dels grups epipaleolítics predominen els animals de talla mitjana, com ara els conills. Per complementar l'alimentació es recol·lectaven prunes, aglans, pinyons,... D'aquesta època, però, encara hi ha molts pocs vestigis a la comarca.

La formació del delta, per la seva banda, ha tingut lloc al llarg de l'holocè. Aquesta època, anomenada també postglacial, comença després de la darrera glaciació, fa 10.000 anys, i continua fins als nostres dies. El retrocés dels gels fins a la seva posició actual té aturades, avenços i reculades, la qual cosa ocasiona que durant aquesta època hi hagi cinc fases climàtiques.


SEDENTARISME I PRIMERS POBLATS

L'obra de J. Colominas, Prehistòria de Montserrat (1924), donà a conèixer la ceràmica trobada a la cova Gran i a la cova Freda (Collbató), anomenada cardial o montserratina. D'aquesta manera s'identificava la cultura més antiga que, per primera vegada, va fer ceràmica. En el decurs d'aquesta etapa prehistòrica no solament va aparèixer la tècnica del treball del fang per fer-ne recipients, també van tenir lloc canvis tan decisius com el pas de l'economia de subsistència a la de producció, mitjançant la domesticació dels animals i l'agricultura; la cacera i la pesca van quedar com a recursos complementaris. La conseqüència de la implantació d'aquest nou sistema econòmic va anar fent desaparèixer la vida nòmada per una de sedentària.

Des del punt de vista de la cultura material, la classe de terrissa registrada a Montserrat per primer cop, caracteritzada per les impressions de petxines (Cardium edule) o altres objectes, va donar nom a la primera fase del neolític antic (6000-3500 aC). Els jaciments amb ceràmica cardial es localitzen a les zones costaneres i prelitorals. La majoria de troballes d'aquesta època són en coves, algunes de les quals podrien haver estat llocs d'habitatge, tot i que en general es devien utilitzar com a recers.

Una segona fase, anomenada epicardial, reflecteix l'expansió de les formes de vida del neolític en tot el territori. Aquesta etapa es caracteritza per una ceràmica més senzilla, en què ha desparegut la decoració amb motius cardials.

La tercera i última fase del neolític antic és la postcardial, caracteritzada per una regionalització cultural, fruit dels diferents relleus de Catalunya. La diferenciació es fa palesa en tres grups, entre els quals hi ha la regió central, que abasta la nostra comarca. La ceràmica d'aquesta zona és decorada amb crestes, realitzades en pessigar la superfície dels recipients abans de coure'ls i també per franges d'incisions anomenades pentinades, també hi ha ornamentacions a les nanses a manera de bigotis. El neolític postcardial està ben documentat a la cova de can Sadurní (Begues), on les troballes indiquen la preferència del conreu de l'ordi sobre el del blat, i la cria de cabres sobre la d'ovelles i bous. A la terrassa exterior de la cova es van excavar sitges destinades a l'emmagatzematge d'ordi i espelta que, per la seva ubicació i grandària, palesen l'ocupació estable de la cavitat(14). La mineria de Gavà s'inicia en aquesta època, amb la fabricació de denes de variscita en forma d'ametlla(15). A Castelldefels no hi ha evidències arqueològiques que datin d'aquesta època, però la proximitat d'un complex miner tan important com el de Gavà, fa pensar que el nostre terme també era ocupat i que hi podia haver camps de conreu o ramats.

El neolític mitjà (3500-2500 aC) és conegut també per la cultura dels sepulcres de fossa, és a dir, enterraments individuals dipositats en una fossa excavada a terra. La majoria dels jaciments que es coneixen d'aquesta època és la necròpolis i, a través de l'aixovar d'aquests enterraments, es dedueix un procés de diferenciació social. A Castelldefels no hi ha per ara vestigis d'aquest període però, molt a prop, al terme de Gavà, hi ha un enterrament en sepulcre de fossa dubtós, localitzat als voltants de can Llong i al costat de la carretera de la Sentiu(16). Quant a l'hàbitat, s'abandonen les coves per les planes fèrtils, on es pot desenvolupar l'agricultura. Testimonis d'aquesta activitat són les troballes de nombroses destrals per a la desforestació de boscos, molins de gra o dents de falç en sílex. La ramaderia, per la seva banda, va prenent cada cop més rellevància i es consolida, juntament amb l'agricultura, l'economia de producció. L'activitat minera de Can Tintorer (Gavà) (veure requadre), però, amplia les perspectives d'aquesta economia. La ceràmica típica d'aquesta època és l'anomenada de Montboló, barrejada amb ceràmica epicardial o de sepulcres de fossa. Les olles tancades amb nanses perforades -per subjectar-les mitjançant cordes-, els vasos en forma d'olla i els vasos de boca quadrada són característics del neolític mitjà.

En el decurs del neolític final (2500-2250 aC) s'inicien noves explotacions agrícoles, documentades per la tala de boscos, que en el cas del Baix Llobregat majoritàriament eren alzinars. Es conreen tots aquests terrenys guanyats al bosc, cosa que es reflecteix en la troballa als indrets de poblament de grans recipients ceràmics que s'utilitzen per emmagatzemar-hi gra.


L'EDAT DELS METALLS

El calcolític (2250-1800 aC) es caracteritza per l'aparició de la metal·lúrgia del coure i de l'or, així com de la ceràmica anomenada genèricament vas campaniforme, el vas de carena alta i la ceràmica tipus Veraza. Al sud del Llobregat no hi ha megalitisme, un fenomen característic del moment, i, per tant, se'n dedueix una hipotètica igualtat social dels enterraments col·lectius, que en aquest cas es fan en coves i abrics. Quant a l'ornamentació, s'hi ha trobat denes realitzades sobre esteatita, un mineral de color blanc i verdós, i de petxines, que substitueix la variscita, extreta fins aleshores de les mines de Can Tintorer.

L'edat del bronze (1800-900 aC) segueix el neolític final i el calcolític, i és un període que es divideix en antic, mitjà i final. El clima és fred i sec, progressivament augmentarà la humitat i la temperatura, i serà el moment en què els boscos guanyaran terreny. La metal·lúrgia del bronze pren relleu, sobretot a partir del Bronze mitjà, quan es comencen a utilitzar motlles bivalves i s'introdueixen millores en el procés d'elaboració del metall. En aquest període perduren formes ceràmiques anteriors, però apareixen nous motius decoratius en relleu, com les trenes o cordons fets de la mateixa terrissa, aplicats a la superfície de les peces o els vasos amb apèndix de botó.

Durant el període del bronze antic i mitjà es tendeix a viure en coves, com la cova Verda de Sitges, en algunes de les quals, fins i tot, s'hi associen estructures febles a l'aire lliure. Es mantenen l'agricultura i la ramaderia, igualment es manté el ritual funerari, i els enterraments es documenten en coves, com can Sadurní i la cova Cassimanya, totes dues situades al terme de Begues.

Durant el bronze final (1200-900 aC), el panorama canvia. Els llocs d'habitatge excepcionals són les coves (can Figueres, Cassimanya i can Sadurní) i es documenten assentaments a l'aire lliure, com ara el Pla del Vent (Sant Joan Despí)(17) i el de can Cortés (Sant Just Desvern). En aquest darrer jaciment es va documentar un fons de cabana d'uns 4 m2 de superfície, excavat al terreny. Les parets de l'habitatge eren revestides de fang i un puntal aguantava la coberta. A l'interior de la cabana es va trobar una llar de foc,destinada sobretot a escalfar l'habitatge. L'alimentació era a base de cereals (blat, ordi,...), faves, mol·luscs de la costa i, segurament, 18 espècies salvatges o domèstiques no documentades a l'excavació(18). La feblesa de les construccions d'aquesta època fa que el seu reconeixement en el terreny sigui difícil i, en conseqüència, que se n'hagin documentat poquíssimes; però no seria estrany que, al nostre terme, hi hagués hagut cabanes d'aquest període. S'ha de dir que, al costat de les cabanes, hi ha establiments que prefiguren els futurs poblats ibèrics, amb agrupacions d'habitatges de pedra i fang, molt ben documentats en certes zones de Catalunya, com ara el Segrià. També hi ha recintes emmurallats, un dels quals sembla localitzar-se a Olèrdola.

Un altre fet destacat d'aquest període és el canvi de ritual funerari, que continuarà vigent en època ibèrica. La nova pràctica funeraria consistirà a incinerar els morts i dipositar-los en urnes de cerámica en terrenys pròxims als poblats, d'aquí el nom de camps d'urnes. Aquest nou ritual i altres novetats apareixen per la influència d'una cultura que porta el mateix nom, procedent del centre d'Europa i que començarà a estendre's a les acaballes d'aquest període i que, de fet, dóna pas a l'edat del ferro.

Sobre els pobles del bronze final i la primera edat del ferro es va produir una influència cultural dels pobles mediterranis amb qui comerciaven. Els fenicis aviat es van establir a la costa meridional de la península Ibèrica. S'ha de tenir present la data llegendària de la fundació de Gadir (Càdis) el 1100 aC, fins ara no confirmada per l'arqueologia, però que reflecteix una antiquíssima presència dels colonitzadors. Una mica més tard, els fenicis van fundar Cartago, a la Tunísia actual (la data tradicional d'aquesta fundació és l'any 814 aC) i, cent seixanta anys més tard, segons Diodor de Sicília (V, 16-8), es va crear la ciutat d'Aiboshim (Eivissa). D'altra banda, els grecs rodis, segons les fonts escrites, ja devien haver ocupat Rhode (Roses) al segle VIII aC, en el decurs de la primera onada d'emigració que els va portar a la Campània i a la Magna Grècia. L'arqueologia, en tot cas, indica que els grecs de Focea, vinguts de la metròpoli i de Massalia (Marsella), fundada el 600 aC, s'havien establert fermament al golf de Roses cap al 575 aC, en fundar Emporion (Empúries, l'Escala).

(Continuació amb PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA II: La Cultura Ibèrica)

(anar a 
BIBLIOGRAFIA).

NOTES

 

    1
    Borràs, 1973.
    2
    Villalta et alii, 1949, p. 275-285.
    3
    Gómez, Ruiz, 1997, p. 200.
    4
    Ibidem, p. 203.
    5
    Izquierdo et alii, 1998, p. 26.
    6
    Borràs, 1973.
    7
    Vidal, 1996.
    8
    Campmany, 1998.
    9
    Cebrià, 1989.
    10
    Malagelada, 1985.
    11
    Cebrià, 1989.
    12
    Nadal, 2000.
    13
    Vidal, 1996.
    14
    Edo, 1989, p. 73-79.
    15
    Villalba et alii 1987.
    16
    Villalba, Bañolas, Arenas, 1989.
    17
    Pérez, 1989, p. 33-38.
    18
    Petit i Rovira, 1989, p. 38-48.

Revisat: 14/10/2014

↑ pujar
©
Ajuntament de Castelldefels
Plaša de l'EsglÚsia, 1 - 08860 Castelldefels
TelŔfon: 93 665 11 50