|
___ RAMÓN FERNÁNDEZ JURADO (1914-1984) ___
Per a la Berta Solé i Udina.
LA TEVA CANÇÓ DE NIT
Berta de paraules curtes,
Berta de llargues mirades,
que fas versos de cristall
amb lletres de porcellana.
El silenci t'és plaent
i la lluna solitària,
la nit plena del perfum
de la més dolça fragància.
Et bressolen els records
de la mar que n'és tan blava,
de les tiges somrients
de les més verdes muntanyes.
M'has escrit una cançó
d'un bell repòs amarada:
la cançó d'un temps antic
que sembla que sigui d'ara.
Pels teus versos de cristall
vinc a donar-te les gràcies
Berta de paraules curtes,
Berta de llargues mirades,
poetessa de la mar,
versaire de la muntanya.

|