ALGA Revista de Literatura
nº63 - primavera 2010




Dirección:
  • Goya Gutiérrez

    Redacción:
  • Susana Lastra
  • Xavier Carreras
  • Ignacio Gamen
  • Enric Velo

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Goya Gutiérrez
  • Enric Velo

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
    • Estany de laminació, UPC/PMT (Castelldefels). Fotografía de Enric Velo

    Sumario

    Poesía - Colaboración Especial

    NARCÍS COMADIRA

    Girona, 1942. Poeta, traductor, assagista i pintor. Va estudiar al Seminari de Girona, al Monestir de Montserrat i a les Facultats d'Arquitectura i Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar d'Història de l'Art. Posseïdor d'una vasta cultura, ha fet incursions amb èxit en la dramatúrgia, el periodisme, la crítica literària i la traducció. Va ser professor lector a la Universitat de Londres entre 1971 i 1973. Dels seus llibres de poesia destaquem La llibertat i el terror (1981), Enigma (1985) i En quarantena (1990). Va reunir la seva obra poètica a Formes d'ombre (2002). El seu darrer llibre de poemes és Llast (2007). Com a traductor ha publicat l'antologia de poesia italiana De Francesco d'Assis a Giacomo Leopardi (1985), Poesia italiana contemporània (1990) i la seva traducció complerta dels Canti de Giacomo Leopardi (2004).Ha estat guardonat amb importants premis entre els quals citem Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, Ciutat de Barcelona, Crítica de Catalunya i Lletra d´Or.

    CISTERNA

    Ni les clivelles de la pedra calcària
    on tenen les sargantanes el seu secret imperi
    i pugen per l'escorça del garrofer, sempre vibrants,
    ni aquesta terra cansada, de camps abandonats
    on la savina abraça la figuera feixuga
    i els ametllers eteris posen el seu verd àcid
    sobre el més immutable, tranquil, de l'olivera,
    sinó aquest cor ombrívol,
    aquesta entranya fèrtil que conserva
    tots els plors de l' hivern i en sap fer vida
    latent. Per ella
    l'estiu angoixat de cigales
    que es veu cremar la pell mentre impassible mira
    com es fan vells els arbres, com s'assequen
    branques i camps enyorosos d'arades, es torna tendre.
    Per ella, també,
    tota altra sequedat es veu reconfortada.

    A sol batent, en la nit més obscura,
    tresor de cristalls fresquíssims,
    reserva de memòria,
    cova d'amor, cisterna ...

    CISTERNA

    Ni las rendijas de la piedra calcárea
    donde las lagartijas esconden su secreto imperio
    y suben por la corteza del algarrobo, siempre vibrantes,
    ni esta tierra cansada, de abandonados campos
    en donde la sabina abraza a la pesada higuera
    y etéreos almendros vierten su verde ácido
    en el más inmutable y tranquilo, del olivo,
    sino este corazón en la penumbra,
    esta fértil entraña que conserva
    el llanto del invierno y lo convierte en vida
    latente. Por ella,
    el verano agobiado de cigarras
    que su piel ve quemarse mientras mira impasible
    envejecer los árboles, secarse
    las ramas y los campos nostálgicos de arados, se

    [enternece.

    Por ella, también,
    cualquier otra sequedad se ve reconfortada.

    A sol batiente, en la noche más oscura,
    tesoro de cristales fresquísimos,
    reserva de memoria,
    cueva de amor, cisterna...

    Traducción al castellano: GOYA GUTIÉRREZ

    Del llibre Enigma.

    MELMELADA

    Octubre allargassat, no contradiguis
    massa aviat aquest pòsit d'estiu.
    La solitud, al cor, ja senyoreja.
    Deixa pels ulls uns dies de miracle.

    És trist l'engany del cos i el teu engany.
    Tot, l'or dels arbres, la llum, fins la vida
    implacable dels joves que mosseguen
    una fruita sucosa, la tenebra
    ho engolirà. Per dins, anem plens d'ombres.
    Els cossos floten en la mel del sol.

    MERMELADA

    Octubre prolongado, no contradigas
    demasiado pronto el poso del verano.
    La soledad, en el corazón, ya señorea.
    Deja para los ojos unos días de milagro.

    Triste es el engaño del cuerpo y tu propio engaño.
    Todo, el oro de los árboles, la luz, hasta la vida
    implacable de los jóvenes que muerden
    una fruta jugosa, la obscuridad
    devorará. Por dentro, vamos llenos de sombras.
    Flotan los cuerpos en la miel del sol.

    Traducción al castellano: GOYA GUTIÉRREZ

    Del llibre Enigma.

    DESDESIG

    Com un bedoll tremoles,
    dolcíssim ca, amic meu.
    Passes les hores soles
    perdut entre la neu
    ardent dels teus dominis.
    Solitud, passió?
    No em pregunto què sento.
    No vull pau ni repòs.
    Vull només les carícies
    de seda del teu cos.
    Temo saltar la tanca
    que t'envolta i que, enmig
    del teu jardí, com sempre,
    se'm mengi el desdesig.

    DESDESEO

    Como un abedul tiemblas
    mi amigo, can dulcísimo.
    A solas pasas horas
    perdido entre la ardiente
    nieve de tus dominios.
    ¿Soledad, pasión?
    No me pregunto qué siento.
    No quiero paz ni reposo,
    tan sólo las caricias
    de seda de tu cuerpo.
    Temo saltar la cerca
    que te rodea y que, en medio
    de tu jardín, como siempre
    me devore el desdeseo.

    Traducción al castellano: GOYA GUTIÉRREZ

    Del llibre Desdesig.

    BONS PROPÒSITS

    Adéu la pell lleugera
    On els ulls s'emmirallen.
    Per baixar al fons del pou,
    Guanyar pes, ser una pedra.

    BUENOS PROPÓSITOS

    Adiós la piel ligera,
    de la mirada espejo.
    Para hundirse en el pozo,
    ganar peso, ser piedra.

    OMBRA DAURADA

    Brilla amb un fosc fulgor
    dolça ombra daurada
    recòndita insistent
    la que commou d'afany
    aquest món desolat
    viva víscera tendra
    encara joventut.

    SOMBRA DORADA

    Brilla oscuro fulgor
    dulce sombra dorada
    recóndita insistente
    que conmueve de afán
    este mundo desierto
    viva víscera tierna
    juventud todavía.

    Traducción al castellano: DOLORS OLLER

    Del llibre En quarantena.

    De l'antologia Formes de l'ombra (Poesia 1966-2002)
    Edicions 62 Empúries, Barcelona 2002.

    página siguiente