ALGA Revista de Literatura
nº64 - otoño 2010




Dirección:
  • Goya Gutiérrez

    Redacción:
  • Susana Lastra
  • Xavier Carreras
  • Ignacio Gamen
  • Jorge Stoysich
  • Enric Velo

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Goya Gutiérrez
  • Enric Velo

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
    • Pintura de Ángel Fernández

    Sumario
    TÒNIA PASSOLA

    Barcelona (1952). És llicenciada en Història de l'Art i professora de Llengua i Literatura Catalanes. Té publicats els llibres Cel rebel (2000); "Premi Cadaqués a Rosa Leveroni", La sensualitat del silenci (2001) "Premi Vicent Andrés i Estellés", Bressol (2005) i L'hortizó que no hi és (2010). Ha estat antologada a Eròtiques despentinades (2009), a càrrec d´Encarna Sant-Celoni.

    PREGUNTES

    Matrius donen a llum en l'aigua ardent i freda
    les formes que respiren preguntes com els nens.
    D'aquestes formes visc. Algunes són alegres,
    les altres rou d'angúnia enmig dels oceans.

    És dins d'aquestes aigües on ens trobem molts cops.
    Ens passem, ens topem, negrenques i fulgents.
    I ens estimem a prop, aloses, ratpenats,
    per unir-nos més tard enmig del full en blanc.

    MONTSEGUR

    El capvespre aviat clourà el castell.
    Ràpidament pugem a Montsegur
    fins a la sang argilosa dels murs,
    fins a ser una part més de la muntanya.
    Pel cel atapeït de resistència,
    els núvols corren curses damunt nostre.
    També se'n van com les lluites inútils,
    com tantes d'útils, siguin o no justes.
    També se'n van amb el dol flamejant
    en la foguera dels seus sentiments,
    ferms en la forta feblesa, tot i el
    cant esfondrat, el seu alè vençut.

    Del llibre L'horitzó que no hi és (2010)

    DAVANT D'UNA PINTURA DE TURNER

    Sense Nord el vaixell és ona i vent.
    Es lliga al pal major.
    Dins les gotes esclaten ara els llamps,
    ara el gemec de les fustes i veles.
    Sobre els seus ulls, sobre la seva pell,
    l'aigua dolça i salada s'aparellen.
    A la cabina, els rostres esglaiats
    s'han protegit del bombardeig dels trons.

    Si arriba a sobreviure a la tempesta
    agrairà al seu cor sol i salvatge
    que hagi volgut el combat dels sentits,
    l'oxigen respirat sense campana.


    página siguiente