ALGA Revista de Literatura
nº65 - primavera 2011




Dirección:

  • Goya Gutiérrez

    Redacción:

  • Xavier Carreras
  • Ignacio Gamen
  • Susana Lastra
  • Elvio René
  • Jorge Stoysich
  • Enric Velo


  • Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Goya Gutiérrez
  • Enric Velo

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
    • Esquarterada (2010).
      Ferro i roba, mides canviants
      de Maïs (Marisa Jorba).

    Sumario
    TERESA COSTA-GRAMUNT

    Barcelona, 1951. Formació humanista. Des de 1990 es dedica a la creació literària. Ha publicat més de trenta llibres entre assaigs, narracions, poemes i prosa poètica. Col·labora al Diari de Vilanova, L'Eco de Sitges, El 3 de Vuit i Vilanovadigital. Darrerament ha publicat: Lluernes al celobert (antologia de poesia espiritual femenina), Flor a l'ombra (articles amb la dona com a objecte de reflexió), el recull de contes El saber del cor i els poemaris El mirall de Circe i London (2009). Recentment s'ha publicat la traducció al castellà Cinco visiones (2010) del seu llibre de poemes Cinc Visions (2006).

    PRIMERA VISIÓ

    I

    Em mirava amb ulls ardents.
    El tren feia via com una exhalació,
    deixant arbres, camps, cases enrere.
    El viatge havia començat en un punt lluminós
    vora els rails, prop del far.
    Feia fred.
    En el compartiment on sèiem
    l'atmosfera era càlida,
    i un llum color d'ambre il·luminava
    un llibre obert.
    Va alçar la vista
    i em va mirar,
    interrogant-me.

    CINQUENA VISIÓ

    IX

    Respiràvem en un sol cos,
    ens miràvem amb els mateixos ulls,
    les mans s'abraçaven a les mans,
    ens confoníem en una sola claror,
    érem en una dimensió
    que les tancava totes:
    érem dins l'esfera.
    Els ponts havien desaparegut.
    Les escales havien esdevingut inútils.
    On havíem d'anar més, si ja havíem arribat?

    Del llibre Cinc visions (Lleida, 2006)

    Traducción al castellano: ANTONIO GARCÍA LORENTE

    PRIMERA VISIÓN

    I

    Me miraba con ojos ardientes.
    El tren circulaba como una exhalación
    dejando atrás árboles, campos, casas.
    Había comenzado el viaje en un punto luminoso
    a la orilla de los raíles, cerca del faro.
    Hacía frío.
    En el compartimento
    donde estábamos sentados
    era cálida la atmosfera,
    y una luz color de ámbar iluminaba
    un libro abierto.
    Alzó la vista
    y me miró, interrogándome.

    QUINTA VISIÓN

    IX

    Respirábamos en un solo cuerpo,
    nos mirábamos con los mismos ojos,
    las manos se abrazaban a las manos,
    la misma claridad nos confundía,
    estábamos en una dimensión
    que las cerraba todas:
    estábamos bien dentro de la esfera.
    Todos los puentes desaparecieron.
    Hasta las escaleras son inútiles.
    ¿Dónde más era necesario ir si habíamos llegado?

    Del libro Cinco visiones (Barcelona, 2010)

    página siguiente