ALGA Revista de Literatura
nº69 - primavera 2013




Dirección:

  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Goya Gutiérrez
  • Enric Velo

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
    • Ilustración de Maria Girona para
      la cubierta del libro “La germana,
      l’estrangera” de Maria Mercè
      Marçal. Edicions del Mall, 1ª ed.
      Barcelona, 1985.

    Sumario

    Poesía

    TÒNIA PASSOLA

    TÒNIA PASSOLA, (Barcelona), és llicenciada en Història de l'Art i catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes de Secundària. Té publicats els llibres: Cel rebel (2000) (premi "Cadaqués a Rosa Leveroni), La sensualitat del silenci (2001) (premi "Vicent Andrés Estellés"), Bressol (2005) i L'horitzó que no hi és (2009).La seva poesia, vista en el seu conjunt, és pot dir que és un quadern de vida a on memòria i imaginació, realitat i somni, malgrat les limitacions que comporta la paraula, ella les diu, i elles la diuen

    VIL.LA JOANA

    Amb el lilà he pujat les escales,
    a cor obert, per deixar l'enyorança,
    i abraçar l'art que acull amb benaurança:
    el d'una veu, viva en aquestes sales.

    La paraula és qui sacseja les ales,
    la qui aixeca al vol versos d'esperança,
    et ve a trobar, se t'endú amb confiança,
    dins el goig blau de les col·legia-les.

    Morir talment com s'ha nascut: això
    volgué un poeta; i la rima febril
    des de la màrfega va obrir sardanes.

    Les Hespèrides tornen de debò
    a tenir Hort. I Flordeneu i Gentil
    galantegen a frec les persianes.

    PER UN CARRER

    Per un carrer, n'era el més predilecte,
    baixava sol des d'un extrem l'Instint.
    El goig del seu fetiller laberint
    li resplendia amb el dia, l'aspecte.

    Per l'altre extrem pujava l'Intel·lecte,
    que de la Passió és tan distint,
    i tot i ser amants força sovint
    feien molts cops separats el trajecte.

    Com t'esperava!, va dir l´Intel·lecte.
    Com et buscava!, respongué l´Instint.
    La Bellesa és qui m'ha empès a sortir,
    va dir l´Instint als ulls de l´Intel·lecte.
    Per la Bellesa t'he anhelat, Instint.
    I els llavis de l'Art feren el camí.

    DESIG

    Havia sentit dir, que el desig pot trucar
    a la porta del no-desig
    i si aquesta no s'obre, ell hi entra a poc a poc.
    Que pot teixir una tela meravellosa
    entorn del no-desig fins a embolicar-lo amb el fil
    ardent de la mirada.
    Que a voltes, és el llamp
    que esquinça amb passió el cim obscur.
    La pedra furient
    que esbotza l'enlairada imaginació del risc.
    Aquell regal no prou encertat
    que tot d'una se'ns fa entranyable.
    Li digueren (avui ella ha tastat aquest dir)
    que el desig inunda a la fi
    l'aridesa rebel del més hostil paratge.


    página siguiente