ALGA Revista de Literatura
nº69 - primavera 2013




Dirección:

  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Goya Gutiérrez
  • Enric Velo

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
    • Ilustración de Maria Girona para
      la cubierta del libro “La germana,
      l’estrangera” de Maria Mercè
      Marçal. Edicions del Mall, 1ª ed.
      Barcelona, 1985.

    Sumario

    Poesía

    JOSEFA CONTIJOCH

    JOSEFA CONTIJOCH PRATDESABA, nascuda a Manlleu (Plana de Vic), el 20 de gener de "l'any de l'aiguat". Filla d'una família d'impressors i llibreters. Estudis de Comerç i d'Idiomes a les germanes Carmelites de Manlleu. Estudis de Filologia a la Universitat de Barcelona. Des de l'any de la seva creació (1992, per iniciativa de Maria-Mercè Marçal) va formar part del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN. Poeta i narradora, ha publicat darrerament "Sense alè", premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana 2012.

    A Maria-Mercè Marçal (1952-1998)
    In memoriam


    TANKA 6

    A Heura Marçal

    No t'oblidarà
    amb miralls acolorits
    farà rateta
    i t'encendrà les galtes
    i liquarà la gleva.

    (B. IX/1998)

    CARAVANES

    Els meus somnis desfilen com lentes caravanes
    (Renée Vivien)

    Caront se t'ha emportat
    el vell barquer
    a boca de canó a punta d'alba
    voldria imaginar
    d'algues plena la barca.

    Camí sense retorn
    el de les ànimes:
    t'acompanyen les flames en mudança
    i els somnis de Renée
    com lentes caravanes?

    (B. IX/1998)

    GOTA A GOTA

    Arran de mar on trenquen les onades
    a redós de la llum enlluernadora
    els ulls cegats: brillantor d'aigua clara.

    Al fregadís sorrós de les mirades
    gota a gota l'absència feridora
    (gleves grumolls) a bocins arrencada.
    La teva veu: glopades i glopades
    i a flor de pell la força nodridora:
    esclat de llum gota a gota invocada.

    (B. 12/IV/1999)


    Pare-esparver que em sotges des del cel
    (Maria-Mercè Marçal, Desglaç)

    En una noche oscura
    (San Juan de la Cruz)

    Perquè teu és el regne i el poder
    eximeix-me d'haver de decidir
    allibera'm de dir o de no dir
    i que caiguin els fets com la destral
    i dallin caps i dallin voluntats
    i les coses es facin com tu vols.

    Aparta de mi el calze del malson
    allunya'm l'orfenesa de la sang
    ajuda'm a evitar el saqueig del temps
    i porta'm a l'oblit de tot el mal
    al meu exili en tu i en el teu bé
    i a la blanca espiral del buit replè.

    Renta allò brut i rega el que és eixut
    d'aquesta carn que és dèbil i pateix
    perquè teu és el regne de la llum
    i meu és el naufragi en negra nit
    teu el poder la glòria i l'esplendor
    i meva l'aigua fosca de l'oblit.

    Del llibre Les lentes il·lusions (2001).

    Qui va dir
    que la distància és l'oblit?
    l'oblit de què?
    l'oblit a on?
    l'oblit que fon
    i fon i fon
    neu de congesta rebel a fondre's?
    tan empernat el teu record
    no deixa espai per a l'oblit
    l'espai no pot.



    página siguiente