ALGA Revista de Literatura
nº71 - primavera 2014




Dirección:

  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Goya Gutiérrez
  • Enric Velo

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
    • Cases Transparents, Diürn, Gran Cercle i Lluna Negra. 2012
      de Jordi Traperho

    Sumario

    Poesía

    MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ

    MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ (Barcelona, 1956) és sociòleg, escriptor i periodista. Ha publicat obres de narrativa, poesia, assaig i teatre, i també ha traduït del francès al català. S'ha dedicat professionalment a la publicitat, la docència i la gestió cultural, i col·labora regularment als mitjans de comunicació sobre temes d'art i cultura. Forma part del jurat de diversos certàmens literaris i és directiu, patró o assessor en associacions i fundacions culturals. Entre les seves obres més recents destaquen la novel·la La fi dels dies llargs, l'assaig Cultura i societat a la Barcelona del segle XVII i els poemaris El tomb de les batalles i Hores tangents.

    UNA HISTÒRIA SAGRADA

    De bon començament hi havia el caos.
    Llavors va arribar ella,
    poderosa, envoltada per una aura
    que ho inundava tot.
    En cosa de pocs dies va fer un món:
    la llum, la pau, la joia,
    l'herba del bosc i el corall de les aigües,
    la paraula i la música.
    Més tard, brillant-li encara els ulls
    de tot l'amor que havia projectat,
    es va prendre un respir
    i, per un temps, només va regnar el goig.
    Fins el dia que l'home
    va trair les promeses
    i es va rendir a la temptació
    de tastar una altra fruita;
    des d'aleshores, res ja no és com abans
    i, ròssec del pecat original,
    arrossega una fonda solitud.

    A QUI PUGUI INTERESSAR

    Aquest matí, a bona hora,
    m'he mirat al mirall
    sense complaença ni desfici.
    M'he trobat amb l'espurna dels ulls
    i un gest après al caire de la sang,
    i m'he determinat
    a vestir-me amb la roba de la compassió,
    calçar-me les sabates de caminar els dies
    i posar-me un capell fet de tremp
    per acarar l'oratge.
    Així equipat, he baixat a la plaça
    a revisar el sumari de feines que m'esperen.
    No m'he sentit estrany:
    la vida no passa mai de moda.

    MOBLES

    De vegades, els dies
    ens disposen l'espai de tal manera
    que ens costa acomodar-lo;
    no és l'excés ni el defecte,
    ans el neguit de sentir-nos desplaçats,
    incapaços d'encaixar-hi,
    maldestres per alterar
    l'ordre absurd de les coses,
    talment el joc que ens ofereix
    una gran botiga de mobles
    -extensa, proveïda, dissenyada amb cura,
    il·luminada a bastament-,
    perfecta per mirar des del carrer,
    però impossible d'habitar-hi.


    página siguiente