ALGA Revista de Literatura
nº72 - otoño 2014




Dirección:

  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Goya Gutiérrez
  • Enric Velo

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
    • Eva Venus.
      Terracota de tamaño natural de Jorge Egea

    Sumario

    Poesía

    MAICA DUAIGÜES

    MAICA DUAIGÜES: llicenciada en psicologia. Afeccionada a l'escriptura, col·labora ocasionalment en diferents publicacions. Ha escrit alguns contes i bastants poemes, dels llibres publicats en destaquen Aunque la voz se oponga a la palabra, i Vers un país de poesies. Fa un programa setmanal de poesia a Calafell Ràdio: Sarau de poesia, i col·labora en un altre programa de poesia a Ràdio Sarrià: Tot és poesia a Sarrià. Fundadora del grup de poesia: POEMES AL NAS DE LA LLUNA. Organitza amb assiduïtat lectures poètiques i teatrals.

    FUNÀMBUL


    M'està estirant un infinit anhel
    núvols amunt,
    però no volo,
    no tinc la generosa
    donació de llençar el llastre;
    avarament, retinc
    cada rancúnia
    que m'ancora als inferns
    d'hores finites,
    i em fa avançar amb orgull
    damunt la corda tensa.
    ***
    El vers que porto als dits
    no es veu en la distància.


    V7
    (o, exercici de Quenau, número 100)

    Per què... -mai no ho sabré-
    vaig agafar aquell autobús,
    quan queia el sol damunt el mon?
    quan queia el sol...

    Jo era una més entre la gent,
    desconeguda de tothom;
    anar escoltant... anar mirant...
    Era la sola activitat
    que jo vaig fer en aquell moment.

    I em vaig fixar en aquell noiet
    de coll tan prim i clerical
    que s'abillava amb un barret
    original. Pobre xicot!
    Va ser atacat, sens pietat,
    per un insòlit viatger.

    Ràpidament, s'escapolí
    de l'agressor: Silenciós,
    cercà un seient ben lluny de tots.

    Mai no sabré per què,
    hores després, es va creuar
    pel meu destí, un altre cop,
    i era elegant el seu abric

    i l'admirava un seu amic,
    aconsellant-li que es posés
    altra botó -ho vaig sentir-
    perquè tanqués, de més amunt
    el seu abric, i li abrigués
    el seu llarg coll.

    Trossos de vida sota el sol;
    mai no sabré, per què
    em van quedar, per sempre més
    en el record...

    página siguiente