ALGA Revista de Literatura
nº73/74 - primavera 2015




Dirección:

  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Goya Gutiérrez
  • Enric Velo

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
    • Supèrbia/Lleó
      de Bernat Velo

    Sumario

    Poesía

    ALBERT TUGUES

    ALBERT TUGUES (Barcelona) ha publicado en lengua catalana: Sang de violí a la teulada (Premi Jacint Verdaguer "Festes Pompeu Fabra 1977", Ed. Arts del Llibre, 1979, Emboscall, 2014) y Franz Kafka en els seus millors escrits (Ed. Arimany, 1976). En castellano: Guía urbana de perplejos (1989, Emboscall, 2014) El archivo del copista (Arts del Llibre, 1990, Emboscall, 2014), Ejercicios breves de eternidad (Cuadernos Bauma, 1995), Distritos postales para ausentes (El Bardo, 1998), Historias breves de este mundo (Random House Mondadori, 2002), Lugar de perdición (Emboscall, 2006), El espía del ramo marchito (Emboscall, 2007), El caso de una sangre derramada (Emboscall, 2008), y Cancionero de prisión ( March Editor, 2011). Miembro fundador de las revistas "Asimetría", "Hora de Poesía" y "Poesía 080", forma parte de la Junta directiva de ACEC. http://www.emboscall.com/llibres_oberts.htm Enlaces:
    www.pensionulises.blogspot.com
    facebook.com/alberttugues.

    LA BALADA DE LES FORMIGUES

    Insecte                       silenci himenòpter
    Que fa, sota terra i en                el tronc de les mans glaçades de fracàs,
    Galeries de vidre on viu la societat
    Xisclant fulles i somnis de violí, papallones de llorer cremat
    Societat composta de tres menes d'individus -

    mascles de sorra besada pels ulls de l'abisme sagnant
    femelles d'escuma, mirall que s'esborra en el misteri de les flors
    gebrades de música, trenes de molsa, la melodia
    del més petit silenci amb gespa rovellat,

    dolor,

    piano de manubri & mitjons de cristall,

    dolor, gats de meditació
    em raspen les venes cap al mar, talismà d'ombra,
    voreres de cingle i de carrers -
    llurs sabates de misèria entre colors de porcellana -
    i neutres o obreres o ningú
    que porten clavades als dits
    tulipes de fang mig sec i cabelleres desfetes, flamejants,
    daurades amb tenebra                amb coixins de sang    ganivets d'asfalt

    ***

    so articulat
    o conjunt de llargs silencis articulats
    que expressa una idea de misèria
    i es pren com a última unitat
    independent del discurs, del mirall
    de la teva pell

    glaçada

    al costat d'una harmonia
    que es descompon en franges de pierrot

    Del llibre Sang de violí a la teulada
    Emboscall, 2014 (2ª edició)

    página siguiente