ALGA Revista de Literatura
nº77 bis - otoño 2017




Dirección:

  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Goya Gutiérrez
  • Enric Velo

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
      Letras
      de Dante Bertini

    Sumario

    Poesía

    LUANA DOGWILER

    Luana Dogwiler, (Barcelona, 1957). Ha fet els seus estudis a l' Escola Suïssa de Barcelona. Ha publicat el llibre Poemas de amor al Mediterráneo (1995). Està inclosa en diverses antologies entre les quals l'Antologia de poesia solidària. Poemes per un món millor(2017).

    TARDOR

    Amagada en l' ombra d' un dubte, visc,
    -òrfena de fesomia-,
    enlluernada pel tallant ascendent de la llum
    que farà el ple al pic del migdia.
    La plenitud que et voldria donar
    esborrona la meva pell,-encara intacta-
    i es fon, com la neu, abans que la teva veu s' apagui en el crepuscle del nostre darrer estiu.
    Fa tant que vaig cabdellar somnis- per guiar el teu estel-, teixits amb vents de tempesta,
    que l' aspror del temps s' enduu la dolçor de l' albada que ens desperta.
    Ja no hi batega la pau, en els nostres cors,
    sinó la buidor de les absències,- que en tu moren-,
    i el pas que marcaves en les constel·lacions,
    ara és, en la nostra sang, escuma de les fúries solitàries, -a cavall d'índigo- encalçant el vespre.
    Si concedíssim,- només-, que la tardor atiés les brases de les nostres vides
    més enllà de tots els horitzons ...
    Però, aquesta nit, l' infern furtarà el que som,
    abandonat a la blanca claror de la impassible lluna.

    A la Poesía

    Sóc la teva trista ombra, la teva amant lleial.
    Per tu, sóc, alhora, víctima i botxí,
    morint per la sang que t'he de donar,
    famolenca de la infinitud del teu cos
    insaciable, bell, aterridor.
    Sota la llum del Bóreas t'uneixes al meu dolor
    i a la nit dels sotmesos i els sense nom,
    turment incessant que mai no voldria defugir
    aquest cel promès que crema entre tots dos,
    i al naixement de cada estel
    que endevino al teu costat.
    Ets el déu de les tenebres que canta al caos,
    en harmonia amb tota forma humana
    mudada d 'eternitat amb un bes teu.

    página siguiente