ALGA Revista de Literatura
nº77 bis - otoño 2017




Dirección:

  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Goya Gutiérrez
  • Enric Velo

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
      Letras
      de Dante Bertini

    Sumario

    Poesía

    VÍCTOR OBIOLS

    VÍCTOR OBIOLS (també conegut com a Víctor Bocanegra) és filòleg clàssic, membre del consell de redacció de la revista de poesia Reduccions i professor de poesia a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu i a l'Institut del Teatre. Traductor de Shakespeare, Mallarmé i Wallace Stevens. Premi Carles Riba 2015 (Dret al miracle), ha publicat 8 llibres de poesia, i com a Bocanegra, 6 àlbums de cançó, el darrer dels quals és Sacrilegis, poetes clàssics catalans musicats (Godall, 2016).

    L'ESMA DURADORA

    Qui sap si no podria girar-se-li l'instint
    a la natura
    i deixar-nos
    com infants deserts perduts,

    mai no albirats

    per un ull de dolcesa forta i infinita.
    Recorreríem despullats, amb cor exànime,
    senders de raó abstrusa,
    unglejant roques molsoses i espadades,
    fitant fòssils,
    maldant per sortir de la gorja
    de l'absència de sentit.
    La natura nodridora i amorosa.
    Xifrada en una flama que ens inflama
    amb feix fragant de desig,
    que ens impel·leix al tot,
    al conjur del no-res,
    A l'esma duradora.
    ¿A qui hem de pregar perquè els destins
    mantinguin ?segons que sembla?
    ben teixit el règim de conflagracions
    de l'estructura làbil?

    DARRER RAPTE A CÀRCARA

    Escalina amunt,
    Profanat jardí.
    Servo rauxa en doll
    Per enfantasir.
    Transitat fetill.
    Trencadissa fe.
    Mon bocí marfos,
    tindrà encara ble?
    Serà recompost
    amb pigre alenar?
    No té res d'il·lús
    amb l'instrumentar.
    Sant Bocí té un cos,
    no és pas d'evitar
    el joc d'amidar.
    Alts i baixos: Punt.
    És gros o esquifit.
    Mana el magne. I tu?
    Mana l'ull que és fit.

    A L'ÀTIC

    A l'àtic del sòcol,
    solatge de sol en els ulls
    que escruten la vida volguda.
    Un jo seu que es va trepitjant
    l'ombra gran que li fa de sospita.
    Acubats a la soca enllunada,
    tot passa en un cel.
    Un jo breu que es va duplicant sense estoc.
    I va esvinçant els arnesos
    de l'ànima estanca.

    De la plaquette L'alabatent encorat
    (2017), edició d'autor

    página siguiente