ALGA Revista de Literatura
nº77 bis - otoño 2017




Dirección:

  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Goya Gutiérrez
  • Enric Velo

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
      Letras
      de Dante Bertini

    Sumario

    Poesía

    FADWA SOULEIMANE

    FADWA SOULEIMANE va néixer a Alep (Síria) el 1972. Va graduar-se a l'Institut Superior d'Art Dramàtic de Damasc i va treballar com a actriu al teatre, el cinema i la televisió. Va participar activament al moviment popular i democràtic al seu país des del març de 2011 i es va convertir en un dels símbols de la mobilització pacífica a Damasc, Homs i Daraa. La van perseguir les forces de seguretat del règim i es va veure forçada a exiliar-se. Des del 2012 viu a França, país que li va concedir l'asil polític. És autora de l'obra teatral Le Passage (Lansman Éditeur, (2013), en la qual plasma la seva experiència d'activista compromesa amb les formes pacifiques de lluita. L'obra es va representar al Festival d'Avinyó i a ciutats com Marsella, París, Lieja i El Caire. Ha publicat un recull de poemes en àrab (editorial Dar Al Ghaououne), traduït al francès per Nabil El Azanamb el títol À la pleine Lune (Éditions Le Soupirail). El llibre ha estat guardonat amb el Prix des Découvreurs 2016, el jurat del qual està format per centenars d'estudiants de secundària que representen el conjunt dels districtes acadèmics de França.

    Traducció del francès d'Annie Bats


    els espectres encerclen el cel de París
    la cúpula dels Invàlids
    el codi d'Hammurabi
    les portes de Babilònia
    el cantant de jazz
    que sargeix amb la veu
    les arrels tallades
    els adeptes del passat
    els adeptes del rock
    i vet aquí pell-roja
    sorgit del fons de la memòria
    tots aquests espectres encerclen París
    per la cintura
    que fa olor de cuscús
    i roba sintètica
    mentre el meu llit vessa de sang
    i fa sagnar les meves paraules
    oh blanc dels funerals
    oh vermell de les noces
    ¿pot ser que el diluvi vingui
    del Nil, l'Eufrates o el Tigris?
    I tu Sena
    ¿encara ets aquí?
    feliç aquell que escolliràs
    com el Noè de la nova era
    vestida amb la roba del meu país
    m'arreglo per la negada
    el colom et portarà
    la bona nova
    va ser un diluvi de cadàvers
    i jo
    davant del forat negre
    esperaré l'esperança



    ¿qui soc encara?

    quan el meu rostre
    el meu nom
    la flor de la meva joventut
    la meva llengua
    la meva veu
    la meva memòria
    s'han quedat allà?
    vestida amb les ruïnes del meu país
    amb tot no vaig fer ni un pas
    soc d'allà
    però allà no hi soc
    ni tampoc aquí
    el meu país
    soc els bocins dels seus morts
    i els ulls dels seus infants
    degollats mentre dormien
    soc la nit del seu crit
    l'últim instant de la seva vida
    soc els enderrocs
    que escampen
    les mans de les mares
    i l'únic que troben
    són puntes
    dels seus dits
    en quaderns de cançons
    una nina sense cap
    una sabata
    soc el test de menta salvatge
    i englantiners
    soc la porta de la casa
    un marc sense imatges
    soc una plaça d'execucions
    cadenes
    presons
    incendis
    sang
    soc els minarets ensorrats
    i les esglésies
    i les cases
    i la història
    i els discursos
    soc els descalços
    i els despullats
    i els afamats
    i els refugiats
    i els evadits dels ulls dels morts
    que corren cap a la mort
    soc el vestit de les verges
    esquitxat de sang
    cadàvers sense nom
    soc
    el sepulcre del relat
    ensorrat sobre les paraules

    página siguiente