ALGA Revista de Literatura
nº77 bis - otoño 2017




Dirección:

  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Goya Gutiérrez
  • Enric Velo

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
      Letras
      de Dante Bertini

    Sumario

    Páginas centrales

    TALLER DE LITERATURA


    Antología de poetas italianos de los siglos XX y XXI
    traducidos al castellano y catalán

    Traducciones del italiano: Carlos Vitale, Rodolfo del Hoyo y Eduardo Margaretto

    Introducción por Ida Di Ianni

    Poemas de:

    Sibilla Aleramo

    Umberto Saba

    Dino Campana

    Giuseppe Ungaretti

    Eugenio Montale

     

    Salvatore Quasimodo

    Sandro Penna

    Cesare Pavese

    Antonia Pozzi

    Margherita Guidacci

     

    Pier Paolo Pasolini

    Maria Luisa Spaziani

    Cristina Campo

    Gerardo Vacana

    Alda Merini

     

    Giuseppe Napolitano

    Amerigo Iannacone

    Maria Teresa Liuzzo



    Amerigo Iannacone

    (Traducció de l'italià: Rodolfo del Hoyo)

    AMERIGO IANNACONE (Venafro 1950 - 2017) Va publicar més de quaranta llibres entre poesia, narrativa, assaig , traduccions i altres. El 1986 va fundar la revista de cultura i literatura bilingüe italià / esperanto Il Foglio Volante - La Flugfolio. Dels llibres de poesia destaquen L'ombra del carrubo (2001), Semi (2004), Oboe d'amore (2007), Parole clandestine (2010), Poi, premi "Libero De Libero" 2011 i Sabbia (2014).

    LEGIONARIS

    Combatre
    aquesta sensació d'inutilitat,
    de malenconia existencial,
    aquest buit que s'obre
    devorant la vida.
    Som aquí per combatre,
    legionaris de l'eternitat
    en la guerra del temps.

    LEGIONARI

    Combattere
    quel senso di inutilità,
    di noia esistenziale,
    quel vuoto che si apre
    divorando la vita.
    Siamo qui per combattere,
    legionari dell'eternità
    nella guerra del tempo.

    ALS VUITANTA-CINC ANYS

    Als vuitanta-cinc anys
    s'ha tornat un nen.
    S'emociona
    per qualsevol petit gest
    per una tornada dels pensaments
    als amics
    d'un altre temps
    a les hores felices,
    als moments més vertaders,
    als anys més negres,
    per un record trist,
    per una al·lusió,
    per un silenci.
    El commou una bona pel·lícula
    i fins i tot un anunci encertat.
    Com un nen
    es posa melancòlic
    si és desatès.
    En l'etern
    altern recorregut de l'edat,
    cercle misteriós,
    en el fill,
    i potser en el net,
    somia amb la figura del pare.

    A OTTANTACINQUE ANNI

    A ottantacinque anni
    è divenuto un bambino.
    Si emoziona
    per ogni piccolo gesto
    per un ritorno dei pensieri
    agli amici
    di un tempo
    alle ore felici,
    ai momenti piú neri,
    per un ricordo mesto,
    per un'allusione,
    per un silenzio.
    Lo commuove un bel film
    e persino
    uno spot indovinato.
    Come un bambino
    diventa triste
    se viene trascurato.
    Nell'eterno
    alterno percorso dell'età,
    circolo misterioso,
    nel figlio,
    e forse nel nipote,
    sogna la figura del papà.

    EXTRA-HÀBITAT

    Per sortir del meu hàbitat
    he de vèncer la mandra que em lliga
    a la vida banal de tots els dies.
    És necessària
    alguna cosa que forci
    la resistència interior
    la desídia mental.
    (Però després, quan sóc fora
    el meu cor s'allarga).
    M'ajuden una mica
    el congrés anual d'esperanto
    que m'ha portat
    a més i a més les ciutats d'art,
    o alguns llocs poc freqüentats
    pel turisme de masses
    com ara San Pellegrino
    o Pineto in Abruzzo.
    Em desenganxa
    d'una ensopida vida sedentària
    la crida als llocs dels poetes
    que formen una xarxa imaginària
    d'amistat i de poesia.

    EXTRA-HABITAT

    Per uscire dal mio habitat
    devo vincere l'accidia che mi lega
    alla vita banale di ogni giorno.
    È necessario
    qualcosa che forzi
    la resistenza interiore
    la pigricia mentale.
    (Ma poi, quando sono fuori
    il cuore mi si allarga).
    Un poco mi è di aiuto
    l'annuale congreso di esperanto
    che mi ha portato
    oltre che in città d'arte,
    in posti poco frequentati
    dal turismo di massa
    come San Pellegrino
    o Pineto in Abruzzo.
    Ma mi schioda
    da una tórpida vita sedentaria
    il richiamo dei luoghi dei poeti
    che formato una rete immaginaria
    di amicizia e di poesia.