ALGA Revista de Literatura
nº79 - otoño 2018




Dirección:

  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Goya Gutiérrez
  • Enric Velo

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
      Foto de la Galería Naturaleza
      de Juan González Diz

    Sumario

    Poesía

    ALBERT TOLA

    L'ALBERT TOLA és poeta, dramaturg, traductor i professor d'escriptura dramàtica. Ha estrenat les seves obres Salento, L'últim secret de James Dean, Noi fòssil, Els nois foscos de Morèlia, Les males nits d'Amir Shrinyan, Mala nit i Vi lunar a Barcelona, Madrid, Zaragoza, Bogotà, Caracas i Atenes. En algunes d'aquestes ciutats imparteix així mateix coachings d'escriptura i tallers de dramatúrgia. Els seus textos han estat publicats per Ediciones Teatro del Astillero, així com en diverses revistes especialitzades. Ha estat traduït al grec, al francès, al turc i a l'alemany. Així mateix, ha treballat sovint com a adaptador, dramaturgista i dramaturg de teatre dansa. Com a traductor d'alemany, italià i francès divideix la seva tasca entre la traducció simultània de tallers de dramatúrgia impartits per autors alemanys en institucions com el Goethe Institut, la Sala Beckett, el Nuevo Teatro Fronterizo o el Matadero i la traducció literària teatral o d'assaig. La seva obra poètica, fins ara inèdita, ha vist la llum en recitals i espectacles poètica en col·laboració amb les poetesses Eva Hibernia i Júlia Bel.

    T'he trobat entre la calma encesa d'un món despietat,
    on tot és més lluny que l'aire,
    i parles lluna fosa entre les dents.
    Esglai delerós com un pam de roca,
    fonda sense estralls de llum,
    la teva mirada endins.
    Noi fosc com els misteris dels antics,
    la teva platja és consol dels meus braços cansats,
    amb un únic encontre n'hi ha hagut prou,
    perquè el món es reveli en la seva essència fosca.
    Nit endins la mar és calenta,
    i el teu alè, melodia vertical de llengua humida,
    esdevé record de l'esperança.

    Ben endins del pensament de tu,
    escolto les festes del silenci,
    la mar és un crit i el teu cos un altre,
    i retrobo en els teus llavis el rastre
    de l'àngel que s'ha perdut entre nosaltres
    tot cercant la manera d'espantar-nos.
    Furgo en el diccionari de llum que conté tots els noms;
    qui no en té, vol algú que el digui.
    El teu nom és el poema de la nit antiga,
    de les teves mans bec el record de qui sóc,
    els teus ulls són el mirall nocturn
    on ressegueixo una font secreta.
    La teva mirada a fons, el cor d'estels
    que estudiaven d'antuvi
    aquells que somiaren un cos enorme
    adormit sobre nosaltres.


    JUAN GONZÁLEZ DIZ

    página siguiente