|
Constituci=
ó
|
Alcalde
|
Regidors
|
Fets assen=
yalats
a les actes
|
|
25
de gener del 1939
|
José Mestres Perals
|
Ram&oa=
cute;n Mariné Prats
Antoni=
o Elías Raventós
Mar&ia=
cute;a Espaudella Carreras
|
L=
es
tropes nacionals entren al poble el dia 24 de gener. L’endemà=
; es
transcriu com a acta de la Constitució=
;n Provisional de la Comisión
Gestora de Castelldefels un document de l’Auditor&ia=
cute;a de Guerra del =
Ejército
de Ocupación. A excepció de=
Maria
Espaudella, la primera regidora en la
història de l’Ajuntament, els al=
tres
membres de la comissió ja havien estat regidors. Les seves primeres
accions busquen aconseguir aliments i diners de les noves autoritats, com=
un
préstec del Banco de Créd=
ito
Local de Valladolid, així com el
cobrament d’arbitris municipals. S’instrueixen expedients de
depuració: el secretari interí Manuel<=
/span>
Gilabert, un auxiliar, l’agutzil i el s=
ereno
seran admesos sense sanció; seran destituïts el secretari Baudili Font i l’oficial de secretaria Pere <=
span
class=3DSpellE>Izquierdo. Es netegen i s’arreglen els carrer=
s i es
crea una Com=
isión Depositaria Municipal de Recuperación Agrícola. Es d&oacut=
e;na
un temps perquè les concessions de la platja retornin als qui les
explotaven i l’Ajuntament critica que el
poble no pugui conservar l’accés al mar. També es vol=
en
corregir els abusos comesos a les urbanitzacions del municipi. A
començaments d’octubre, una visita per sorpresa del Governad=
or
Civil provoca la formació d’una nova Comisión Gestora.
|
|
9
d’octubre del 1939
|
Ramón =
Bou
Castells
|
Joaquín
Cardona Olci=
na
Juan
Barberán Borr&aac=
ute;s
Antonio Llopis
Climent
José Bou Castells
Ramón =
Amat
Ros
|
L=
’alcalde
pertanyia a Falange Española
y de las JONS. S’assenyalen
deficiències en diverses urbanitzacions. Es tramita expedient de
depuració a l’arquitecte municipal Jos&=
eacute;
Fradera. Al desembre són detinguts els
regidors Llopis i Amat i l’alcalde fa
gestions per aconseguir-ne la llibertat, cosa que es produirà al c=
ap
d’un mes. S’apugen els sous dels empleats municipals i es
finalitzen les obres de l’escola. S’adjudica a Baños Castelldefels l’arrendame=
nt de
l’extracció d’arenes i graves del terme municipal.
S’han de nomenar guardes per la gran inseguretat que hi ha als camp=
s i
a les cases particulars. Continuen a bon ritme les peticions de permisos
d’obres. Al juliol del 41 hi ha una reunió dels alcaldes dels
municipis afectats per la construcció de l’avinguda de Barce=
lona
a Castelldefels, la futura autovia. Durant la Festa Major =
es fa
una acta de desgreuge a Arcadio Balaguer.
|
|
23
d’octubre del 1941
|
José Mestres Perals
|
Juan B=
arberán
Borrás
Carlos=
Elías Raventós
Pedro<=
/span> Colet
Font
Franci=
sco Elías Miret=
|
Es
dóna la circumstància que Pedro=
Colet
havia estat regidor pel Centre Federal Republicà abans i durant els
primers mesos de la
guerra. Castelldefels supera els dos mil habitants i es
demana que sigui considerat municipi de 2ª categoria. S’amplien
els límits de la zona industrial per al projecte de construcci&oac=
ute;
d’una fàbrica, les Industrias Químicas Reunidas,
que finalment no es farà. El 1942, una epidèmia de tos feri=
na
obliga a tancar les escoles i uns lladres entren a l=
’Ajuntament
i s’emporten mil tres-centes pessetes i una màquina
d’escriure. Al febrer del 1944, Gilabert
és elegit secretari municipal. Hi ha una petició d’Antonio Munné
per subministrar aigua potable a la població, petició que
s’aprova al juny.
|
|
18
d’abril del 1944
|
Luis
Bautista Arias
|
Jos&ea=
cute; Mestr=
es Perals
Pedro<=
/span> Colet
Font
Enriqu=
e Guiu Romagosa
Franci=
sco Viñas Llonch
|
<=
span
lang=3DCA style=3D'font-size:7.0pt;mso-bidi-font-size:12.0pt;font-family:=
Verdana'>Enrique
Guiu será
substituït el dia 1/3/45 por Juan Bautista Pérez Rueda. El
secretari designat per la Dirección General. de la Administración.
Local és Jesús Corral i no Gilabert, a qui es concedeix una gratificació=
;.
S’aprova el traçat de la urba=
nització
Montemar. Alguns estrangers
sol·liciten permís per a la construcció de cases.
Gestions per obrir una farmàcia, la Monill.
|
|
1
d’agost del 1945
|
Francisco Viñas
Llonch
|
Franci=
sco Massó Jiménez
Juan F=
rancesch
Cazorla
Jos&ea=
cute; Mestr=
es Perals
|
S=
embla
que es tracta d’una comissió provisional (al cap d’un =
mes,
aproximadament, se’n nomena una altra).
|
|
11
de setembre del 1945
|
Francisco Viñas
Llonch
|
Franci=
sco Massó Jiménez
Pascua=
l Monto=
liu Sorribes
Juan B. Pérez
Rueda
Ram&oa=
cute;n Bou
Castells
|
Es
construeix un dipòsit d’aigua potable. La Unión de Vecinos y Propietarios de Castelldefels demana la signatu=
ra de
l’alcalde per a la suspensió d’un procediment del Ministerio de Hacienda =
contra
dos-cents propietaris. Revisió del contracte per a
l’extracció de sorres amb Baños Castelldefels. Es denuncia que
aquesta empresa estigui efectuant obres i traçant carrers. La prim=
era
practicant de medicina del poble és Juana
Tornar. Defunció de Pascual Montoliu en
accident de camió.
|
|
29
de desembre del 1945
|
Francisco Viñas
Llonch
|
Franci=
sco Massó Jinénez
Pablo<=
/span> Ros <=
span
class=3DSpellE>Miret
Juan B. Pérez
Rueda
Ram&oa=
cute;n Bou
Castells
|
R=
os
és nomenat per a la vacant de Montoliu. Apareix al BOE la
creació provisional d’una escola de pàrvuls. “Las cr&i=
acute;ticas
circunstancias actuales<=
/span>”
fan que es doni una gratificació als empleats municipals. Es permet
fer la
Urbanització Marisol=
i
s’hi construeixen les primeres cases. Es continua construint a La R=
osa
i Mas Font, entre d’altres, i sovint el consistori es reuneix
només per aprovar permisos d’obres. La Dirección General. de Puertos y Señales Marítima=
s
indica a l’Ajuntament que no té
atribucions per suspendre les obres de sanejament de Baños Castelldefels. Massó
presideix els últims plens.
|
|
31
de juliol de 1946
|
Francisco Viñas
Llonch
|
Franci=
sco Massó Jiménez
Franci=
sco Rusiñol Campamar=
Franci=
sco Casacuberta Roger
Ram&oa=
cute;n Bou
Castells
|
<=
span
lang=3DCA style=3D'font-size:7.0pt;mso-bidi-font-size:12.0pt;font-family:=
Verdana'>Massó
continua presidint els plens.
|
|
26
d’agost del 1946
|
Francisco Massó
Jiménez
(alcalde
accidental)
|
Franci=
sco Rusiñol Campamar=
Franci=
sco Casacuberta Roger
Ram&oa=
cute;n Bou
Castells
|
<=
span
lang=3DCA style=3D'font-size:7.0pt;mso-bidi-font-size:12.0pt;font-family:=
Verdana'>Francisco
Massó és alcalde accidental dur=
ant
mesos pel cessament de Viñas. La Jefatura de Obras Públicas aprova la continuació de=
les
obres al final de l'Autovia. Reunió
d’industrials al local del Centro. Es demana permís per a la
construcció d’un hotel al costat de la Torre de la Guarda, q=
ue
serà el Gran Hotel Rey Don Jaime. La r=
ecollida
i distribució dels articles racionats les farà l’Ajuntament a partir d’ara. Concessi&o=
acute;
de la pedrera de Can Ferret per cinc anys a c=
anvi
de dotze mil pessetes anuals. Es recullen diners per a la reconstrucci&oa=
cute;
de l’església.
|
|
Febrer
del 1947
|
Francisco Casacuberta
Roger
|
Angel =
Monill
Rubies
Amadeo=
Monto=
liu Sorribes
Franci=
sco Rusiñol Campamar=
Juan Álvarez Boque=
ra
|
<=
span
lang=3DCA style=3D'font-size:7.0pt;mso-bidi-font-size:12.0pt;font-family:=
Verdana'>Monill
es convertirà en inspector farmacèutic municipal al
març. La situació d’abandonament dels carrers d&oacut=
e;na
una mala imatge del poble als estiuejants i es decideix netejar-los.
L’escultor Enrique Babot
es compromet a fer una escultura de la Caputxeta Vermella
per a la font pública de la plaça Es=
panya.
Per a la Festa del Corpus es contracten gegants i una
orquestra. Es destinen tres mil pessetes a la Festa Major i
s’invita el governador, que té una residència
d’estiu al poble. Es crea una Junta
de Reconstrucción de la I=
glesia
Parroquial, que rebrà subvencions de l’Ajuntament fins a la dècada dels set=
anta.
|
|
12
d’agost del 1947
|
Francisco Casacuberta
Roger
|
Angel =
Monill
Rubies
Amadeo=
Monto=
liu Sorribes Francisco Rusiñol Campamar=
Esteba=
n Bou <=
span
class=3DSpellE>Cluxart
|
Es
nomena Bou regidor, perquè Álvarez no
assistia als plens. Escasseja la farina per fer el pa del racionament i
s’aconsegueix que el subministrament sigui diari. Es fa un ban,
perquè els caps de les famílies enviïn els seus fills a
l’escola. El carrer Arcadi Balaguer es
perllonga per enllaçar amb Montemar.
Més tard, es demanarà permís per enllaçar Montemar i la carretera.
Dimissió de Rusiñol<=
/span>
per diversos motius, entre els quals hi ha les irregularitats comeses pel
secretari Jesús Corral. El secretari dimiteix i Rusiñol
continua en el càrrec. L’alcalde proposa organitzar “La Navid=
ad
del Pobre” i la confecció d’una memòria, “Un a&nti=
lde;o
de vida municipal”. Un nou hotel, el Lido<=
/span>.
Com cada any, se celebra el 24 de gener l’aniversari de l'Alliberament=
. Romualdo<=
/span> Claverol, nou metge del poble. L’Ajuntament
prefereix unes altres solucions per al tram final de l’autovia. José Huguet, pro=
motor de
la
urbanització Montemar,
proposa portar aigua potable al poble des de Gavà. La carteria rur=
al
es converteix en Agencia Postal, però hi ha problemes per trobar un
carter. José Codi=
nach
és designat nou rector. Accident a la pedrera del Pino amb dos mor=
ts i
un ferit greu. Huguet aconsegueix la
concessió de les aigües a l’octubre del 1948. Tamb&eacu=
te;
pretén interessar l’Ajuntament e=
n la
construcció de “viviendas bonificadas&#=
8221;
per tal de reduir l’atur i ajudar a solucionar el greu problema dels
habitatges a Castelldefels. Es presenten 138 sol·licituds a la
plaça de secretari. Finalment ocuparà el càrrec Alfredo Espinosa, el candidat proposat per l'Ajuntament. Es fan les primeres eleccions a regid=
ors
pel sistema de “tercios” (representació familiar, =
sindical
i corporativa).
|
|
6
de febrer del 1949
|
Francisco Casacuberta
Roger
|
Franci=
sco Viñas Llonch
Franci=
sco Rusiñol Campamar=
Garceliano Sandoval
Ramos
Francisco Massó
Jiménez
Miguel
Genís Folch
Ramón =
Bou
Castells
José Mestres Perals
Juan
Barberán Borr&aac=
ute;s
Juan
Bosch Julve
|
C=
om que
Castelldefels supera la xifra de dos mil habitants, el consistori
funcionarà pel règim de comissió permanent. Projecte=
de
creació d’una línia de troleibús entre Barcelo=
na i
Castelldefels. L’alcalde presenta la seva dimissió al Govern=
ador
i no li és acceptada. S’aprova que el mercat setmanal se cel=
ebri
els dimecres a l’avinguda Santa Maria. Franco travessa el poble el =
dia
8 de juny. Rusiñol demana ser rellevat=
del
càrrec de segon tinent d’alcalde i se substitueix per Bou.
S’estudia la construcció d’un nou edifici per a l’Ajuntament, per donar feina als aturats.
L’alcalde sol·licita una llicència de dos mesos al
governador i torna a demanar que el substitueixin. Se celebren reunions de
caràcter local i amb responsables de diferents ministeris amb
jurisdicció pel tal de solucionar els problemes de la Zona Mar&iacut=
e;timo
Terrestre i la urbanització del Passeig
Marítim.
|
|
7
de maig del 1950
|
Francisco Viñas
Llonch
|
Francisco Rusiñol
Campamar
Garceliano Sandoval
Ramos
Francisco Massó
Jiménez
Miguel
Genís Folch
Ramón =
Bou
Castells
José Mestres Perals
Juan
Barberán Borr&aac=
ute;s
Juan Bosch Julve
|
Se
salda el crèdit que s’havia demanat al =
Banco de Crédito Local dies
després de l’arribada dels nacionals, el 1939. S’aprov=
en
els plànols del nou Ajuntament. Es crea una brigada municipal cont=
ra
la immoralitat pública a la platja. Es tanquen les escoles per perill=
de
contagi de la
diftèria. Els empleats municipals demanen un 40%
d’augment de sou i els regidors acorden el 25%. L’edifici de =
l’Ajuntament s’inaugura el 14 d’a=
gost
del 1951 i, poc després, es fa un projecte d’ornamentaci&oac=
ute;
de la plaça de l’Església=
. Es
cancel·la el contracte amb l’arquitecte municipal, José Fradera, i =
es
nomena José M. Bosch. Eleccions parcia=
ls per
renovació triennal dels regidors. L’últim acte de l’Ajuntament és la
col·locació, el 24 de gener del 1952, d’una placa a l=
es
escales del nou edifici de l’Ajuntament.
Aquest acte es converteix en un homenatge a Vi&ntild=
e;as
i els regidors demanen a les autoritats superiors que li sigui entregada =
una
medalla pels seus mèrits.
|
|
3
de febrer del 1952
|
Francisco Viñas
Llonch
|
Franci=
sco Massó Jiménez
Ram&oa=
cute;n Bou
Castells
Juan B=
arberán
Borrás
Miguel Genís Folch
Juan Bosch Julve
Eusebi=
o Riba =
Blanch
Jos&ea=
cute; Fusté Ferré
Juan R=
obledo
Pena
|
S=
’allotja
al poble un contingent de la Guàrdia Civi,l que ha de vigilar els actes del XXXV Congreso Eu=
carístico
Internacional. Es critiquen els retards per aprovar expedients
d’obres. Jures de bandera als dos campaments d’instrucci&oacu=
te;
del poble. Es denuncia la pastisseria Vives per venda clandestina d=
e pa,
una qüestió que durarà mesos. Un projecte
d’instal·lació imminent de dues bateries
d’artilleria al costat del nou Gran
Hotel Rey Don Jaime
fa que l’alcalde s’entrevisti amb les principals autoritats
civils i militars de la província i viatgi a Madrid per parlar amb
ministres i alts càrrecs. Inundacions al carrer Doctor Ferran. Un =
home
mor a la finca de Can Vi=
ñas
per un tret disparat per un guàrdia municipal. Els regidors aprove=
n el
pagament de la fiança i que sigui l’advocat del consistori q=
ui
el representi. S’inaugura el servei d’aigües. Projecte de
construcció d’una Ca=
sa Cuartel de la Guardia Civil=
que
substitueixi la=
del
Poal. Es demana a RENFE permís per construir un =
pas
inferior a l’avinguda de la Pineda. Les obres s’adjudicaran
l’abril del 1959, però no es faran per les pluges i els
problemes tècnics. Constitució d’una comissió =
per
tal d’estudiar les obres públiques necessàries:
conservació i pavimentació de carrers i places, enllumenat
públic, etc. Projecte d’urbanització d’una bona=
part
de la finca propietat de l’alcalde Francisco Viñas, el futur barri de Bellamar,
que més tard s’ampliarà fins a arribar a Bellavista. Constitució al poble del Frente de Juventudes<=
/span>.
La inauguració de l’autovia de Castelldefels l’any 195=
4 fa
que l’alcalde torni a Madrid per entrevistar-se amb nombroses
personalitats del Règim per tractar temes relacionats amb el
creixement del poble i solucionar el problema de l’ordenació=
de la Zona Marítima Terrestre. Es
construeix l’Hotel Playafels.
Al desembre, se celebren noves eleccions a regidors pel sistema de “tercios<=
/span>”.
|
|
6
de febrer del 1955
|
Francisco Viñas
Llonch
|
Eusebi=
o Riba =
Blanch
Jos&ea=
cute; Fusté Ferré
José Aldeguer Sebastiá
Juan R=
obledo
Pena
Agapit=
o Somolinos Montoliu
Juan S=
abriá
Santacana
Joaqu&=
iacute;n Fornés Vinyals
Franci=
sco Massó Jiménez
Jos&ea=
cute; Mestr=
es Perals
|
E=
l nou
consistori considera que el problema urbanístic és molt gre=
u i
que s’ha de “liquidar=
el pasado” i canviar la
planificació. Petició a la Diputaci&oacut=
e;
de construir una carretera que enllaci directament amb Begues. Obres
d’una nova escola i de l’escorxador municipal. L’alcald=
e,
en un ple extraordinari, atorga medalles “como
símbolo perpetuo para la Corporación”
als regidors i al secretari. Aquest últim mor sobtadament al maig.
Projecte de construcció d’algunes vivendes de renda limitada;
també s’estudia fer pisos per als funcionaris municipals al =
pati
de l’Ajuntament. Projecte
d’ampliació de les escoles Lluís Vives. Pla Parcial al
sector Nord-Oest. Augmenten les peticions de
càmpings al terme; n’hi ha uns quants que funcionen sense
permís municipal. Nuestra Señora del Rosario,
alcaldessa honorària perpètua de Castelldefels.<=
/span>
|
|
2
de febrer del 1958
|
Francisco Viñas
Llonch
|
Franci=
sco Massó Jiménez
Jos&ea=
cute; Mestr=
es Perals
Juan S=
abriá
Santacana
José Aldeguer Sebastiá
Joaqu&=
iacute;n Fornés Vinyals
José López Ribes=
Fco. Javier Bercero Esponda
Pedro<=
/span> Bou <=
span
class=3DSpellE>Muñoz
Albert=
o Amat =
Patuel
|
E=
s fa
un projecte de sanejament d’aigües residuals del nucli
urbà. Divisió administrativa del terme en tres districtes
(Castell, Platja i Torre Barona). Plans Parci=
als d’Ordenació d’un sector del Barr=
i Llopart (actual Vista Alegre), del Poble Vell i de =
Can Roca de Dalt. Acord amb Ma=
nuel
Girona Fernández-Maqueira per llogar el
castell durant sis anys i creació d’un patronat municipal pe=
r a
la seva conservació i utilització.
|
|
5
de febrer del 1961
|
Francisco Viñas
Llonch
|
Franci=
sco Massó Jiménez
José López Ribes=
Fco. Javier Bercero Esponda
Albert=
o Amat =
Patuel
Pedro
Pallarés Balla=
briga
Jaime<=
/span> Congo=
st Arimón
Garcel=
iano Sandoval Ramos
Jos&ea=
cute;
Colomé Farreras
José Barberán
Albiac
|
P=
la
Parcial Pineda de la Marina i del sector Extrem Occidental de Castelldefe=
ls
(Barri Poal). Es nomena Francisco de Lasa Casamitjana cronista oficial, encarregat tamb&eacut=
e; de
la conservació del castell. El regidor Congost ha de deixar el seu
càrrec a l’abril del 1962. El pressupost de l’Ajuntament
per a l’any 1963 supera els nou milions i mig de pessetes (a final
d’any hi ha un superàvit de dos i mig). II i III Festivales de Castelldefels. Nou edifici del Ju=
tjat
de Pau i Correus.
|
|
2
de febrer del 1964
|
Francisco Viñas
Llonch
|
Franci=
sco Massó Jiménez
Pedro
Pallarés Balla=
briga
Garcel=
iano Sandoval Ramos
Jos&ea=
cute;
Colomé Farreras
José Barberán
Albiac
Jorge Cata=
sús
Bofill
Manuel Torn=
é
Simó
Luis
Gil Piquer
Antonio Bertran
Lázaro
|
A=
djudicació
de les obres del nou cementiri. Es comencen a fer durant l’estiu el=
s “Festival=
es
de España” amb representacio=
ns
teatrals, musicals i de dansa, amb primeres figures, al castell. Plans d’Ordenació de la Zona Marítimo-Terrestre, del se=
ctor Nord-Oest del Castell (la urbanitzadora és A=
PAU) i
del sector entre Pineda, Banys, Granvia i
Ferrocarril. Inauguració de la ràdio de la parròquia:
Ràdio Santa Maria. Construcció del mercat “El Porvenir” al fina=
l de la Via Triunfal. Oposició municip=
al a
una fàbrica de ciment i cantera al Garraf. Els veïns de Vista
Alegre demanen la construcció d’una escola. Viñas
presenta una instància per obrir el Cine Plaz=
a.
Girona ven terrenys a l’Ajuntament per =
una
quantitat simbòlica, perquè pugui construir una escola al b=
arri
del Castell (el col·legi Jacint Verdaguer).
Es formalitza la petició que el poble sigui catalogat com a “villa”
pel govern en comptes de “<=
span
class=3DSpellE>lugar” com fins ara. Catasús
proposa la creació d’un centre d’estudis hispano-americans i una biblioteca al castell (mesos
més tard demanarà la creació d’una escola de
turisme i la construcció d’un institut al poble).
Construcció de les pistas del poliespo=
rtiu
al carrer Bisbe Urquinaona. Se sol·lic=
ita el
servei automàtic per al poble a la Compañ&iac=
ute;a Telefó=
nica.
El pressupost per a l’any 1967 és de
més de 22 milions de pessetes. L’Ajunta=
ment
compra una finca d’onze mil metres quadrats a =
Arcadio
Balaguer.
|
|
5
de febrer del 1967
|
Francisco Viñas
Llonch
|
Jaime Parés Malet
Jorge Cata=
sús
Bofill
Manuel Torn=
é
Simó
Antoni=
o Bertran Lázaro
Eduard=
o Carmeniu Tarrado
Romual=
do Claverol Fenosa
Floren=
cio Merin=
o Martín
Jos&ea=
cute; M. Miró =
Mestre
=
José
Ribes Ribe=
s
|
Es
planteja el problema de si Merino i Claverol =
poden
ser regidors, el primer perquè havia proferit amenaces i el segon
perquè era metge titular (finalment el Ple decideix que poden ocup=
ar
els càrrecs). S’aprova la construcció de les escoles a
Vista Alegre. Catasús demana encarrega=
r un
estudi històric del poble a una “persona
perita”, la restauració de l’església del
castell i un pla de promoció turística; el doctor Carmaniu, un dispensari municipal. També es
demanen projectes de clavegueram per als barris de Vista Alegre i Can Roca. Viñas =
proposa
aixecar dos pisos més l’edifici de l=
217;Ajuntament.
Petició de segregació de la part del terme municipal de Sit=
ges
que limita amb Castelldefels.
|
|
9
de juliol del 1968
|
Fernando de Ercilla
Ayestarán<=
o:p>
|
Jaime Parés Malet
Jorge Cata=
sús
Bofill
Manuel Torn=
é
Simó
Antoni=
o Bertran Lázaro
Eduard=
o Carmeniu Tarrado
Romual=
do Claverol Fenosa
Floren=
cio Merin=
o Martín
Jos&ea=
cute; M. Miró =
Mestre
=
José
Ribes Ribe=
s
|
R=
enovació
de l’alcaldia per ordre del Govern Civil. Aleu ven a l’Ajuntament un terreny afectat pel Pla Parci=
al del
NO del Castell i li fa donació d’un altre terreny; Jaime Parés n’ofereix un altre per a la
construcció de l’institut.
Edificació d’un pavelló per a activitats culturals al
costat de les pistes esportives (en realitat va ser durant un cert temps =
un
pavelló de ball), on també es volien fer unes piscines
municipals. Parés dimiteix com a tinent d’alcalde i es produ=
eix
una reorganització de l‘equip de govern. Simone
Murat, que s’ocupava de la vigilància i neteja del castell es
nega a abandonar-lo. Acord per a la supressió del pas a nivell de
l’avinguda Pineda. S’instal·len semàfors a
l’autovia. Les obres d’ampliació del Col·legi
Lluís Vives s’aturen per problemes de resistència de =
murs
i sostres. Creació de dues escoles provisionals al menjador del
Lluís Vives i a Vista Alegre. Cessaments de C=
atasús
i Torné com a tinents d’alcalde.=
Juan Barberán Borraz
construeix un magatzem a la carretera: els futurs Talleres Barberán. Projecte per dividir el terme en q=
uatre
districtes. Claverol proposa que una persona
dirigeixi les activitats culturals. Torné i Catasús deixen d’acudir als plens. Com=
que l’Ajuntament no té terrenys, no se
sol·licita la inclusió en el Plan de Construcciones Escolares de 1=
971.
Modificació al carrer 22 de la zona destinada a edificacions per
construir-hi apartaments. Més tard, hi haurà problemes
perquè al carrer 20 es construirà un edifici
d’apartaments malgrat la denegació per part del Consell de
Ministres del Plan Parcial de la Pineda de la Marina.
Es veu la nece=
ssitat
que augmentin els treballadors de l’Ajuntament=
a causa del volum de feina generat pel creixement demogràfic. Proj=
ecte
de port esportiu del Club Naútico.
Complex esportiu de Granvia-Mar. Projecte de
construcció de 300 vivendes de protecció oficial. Manuel Soriano fa recla=
macions
a aquesta actuació de l’Ajuntament i a
moltes altres. A Vista Alegre, moltes persones demanen terminis per pagar=
l’asfaltat dels carrers.
|
|
7
de febrer del 1971
|
Fernando de Ercilla
Ayestarán
|
Jos&ea=
cute; M. Miró =
Mestre
Eduard=
o Carmaniu Tarrado
Floren=
cio Merin=
o Martín
Joaquín
Miró Trase=
rra
Romual=
do Claverol Fenosa
Jaime<=
/span>
Parés Malet
José Ribe=
s Ribes
Jos&ea=
cute; Barberán Albiac<=
o:p>
Jesús Val Castillo
|
L=
a gent
que té casetes a la platja demanen que es legalitzin. A Gavà
volen fer una dàrsena de 112 metres de llargada a la platja per a
embarcacions i l’Ajuntament s’hi =
oposa.
Aprovació del projecte del Casal de Cultura. Continuen els problem=
es
amb el carrer 20. Claverol demana que es
construeixi un museu de cotxes antics. Creació de una Mancomunidad Turística dels pobles del De=
lta
(12) i més tard hi ha una reunió pel problema de
l’erosió i estabilització de les platges. S’apr=
ova
l’edificació de dues plantes més a l’edifici de=
l’Ajuntament. Es permeten celebrar actes reli=
giosos
en un local municipal a Vista Alegre. Es planteja la necessitat de comprar
terrenys per a camps d’esport. Carmaniu
proposa la construcció d’una guarderia a Vista Alegre. Pel
problema escolar, projecte de construcció de noves aules al
Col·legi Vista Alegre i recepció definitiva de les obres del
Col·legi Lluís Vives. Cessament d̵=
7;Ercilla
(l’última permanent a la qual
assisteix és la del 28/2/72 en què es tracta el tema de
l’abocador del Garraf) i Jose M. Miró ocupa interinament
l’alcaldia.
|
|
8
d’abril del 1972
|
José Barberán
Albiac
|
Jos&ea=
cute; M. Miró =
Mestre
Jesús Val Castillo
José Ribe=
s Ribes
Floren=
cio Merin=
o Martín
Eduard=
o Carmaniu Tarrado
Joaquín
Miró Trase=
rra
Romual=
do Claverol Fenosa
Jaime<=
/span>
Parés Malet
|
E=
l dia
de la presa de possessió l’alcalde accidental és Carmaniu. Hi ha una recomposició de l’=
equip
de govern. Per jubilació per invalidesa del secretari, s’ele=
geix
Manuel Domenech,
però mesos després es proposarà Jesús Campos. Claverol propos=
a que
s’escrigui un text sobre la història de la vila. El pressu=
post
supera els 95 milions de pessetes. Finalització de les obres a l’Ajuntament. Reunió a Begues dels alc=
aldes
dels municipis afectats per l’abocador del Garraf, que demanen
garanties de la no-contaminació de les=
aigües
del Massís. Divisió del terme en cinc districtes. Escrit de=
l’Ajuntament lamentant l’assassinat de =
Carrero Blanco el desem=
bre de
1973; es decideix posar el seu nom a la plaça de l’Església.
Adquisició de terrenys per a escoles i participació en la c=
onstrucció
d’un “centro de subnormales” a Gavà.
|
|
3
de febrer del 1974
|
José Barberán
Albiac
|
Jesús Val Castillo
Antoni=
o Jaume
Miquel
José Aldeguer Sebastiá
Andr&e=
acute;s Sandoval Arias
Enrique Mira=
lles Gilabert
Joaquín
Miró Trase=
rra
Antoni=
o Santi=
ago
Olivares
F&eacu=
te;lix Ariza=
Cornejo
Miguel Martínez Sebastiá
Joaquín Ferreruela Roca<=
o:p>
Juan Carbó Rabionet
|
A=
ctuacions
per establir concert amb l’Instituto Naci=
onal
de Previsión per obrir un dispensa=
ri i
servei d’urgències al carrer Llibertat. Elecció d’Olivares, Ariza i Jaume com a Consejeros Locales del Mov=
imiento
(és la primera vegada que apareix aquest tipus d’elecci&oacu=
te;
a les actes). Nou Pla Parcial a Montemar i Tristán La Rosa. Conflicte
entre administracions per la construcció d’apartaments (l’Ajuntament demana una revisió del Plan General de Ord=
enación
Urbana aprovat recentment. Es parla de fer un parc a la Muntanyeta.
Oposició del consistori a les obres d’una
autopista de peatge que enllaçaria amb Sitges. Aquesta oposici&oac=
ute;
durarà mesos i els Ajuntaments afectats es reuniran (fins i tot a =
la
Diputació) per tal d’organitzar accions comunes i defensar un
altre traçat. Martínez, recolza=
t per
tots els regidors, proposa sol·licitar un institut d’ensenya=
ment
mitjà. Previsió d’un col·legi de 16 unitats a =
Can Roca. Problema de la salin=
ització
del Delta. A petició de l’Ajuntament
del Prat, es demana que els municipis de menys de 50.000 habitants tingui=
n un
representant a la nova Corporació Metropolitana de
Barcelona. Avantprojectes de clavegueram de Vista Alegre i Montemar. Recurs contenciós administratiu so=
bre
resolució de l’alcaldia entorn a les construccions del carrer
20. Proposta d’adquisició d’escoles prefabricades per a
Vista Alegre. Sessió extraordinària per la mort del general
Franco, el 20 de novembre de 1975. Cessió de terrenys per part de
Rocalla i Francisco Vi&n=
tilde;as.
A partir de juny del 1976 comencen a no celebrar-se<=
/span>
plens per falta del quòrum necessari, circumstància que
s’agreujarà a partir de desembre. Moció de Carb&oacut=
e; i
Martínez proposant que es demani al go=
vern
de fer eleccions municipals, perquè els “entes loc=
ales
alcancen una plena repre=
sentatividad”.
La situació anòmala de les arques municipals a causa
d=
’actuacions
del dipositari fa que els regidors demanin una inspecció dels comp=
tes
al Govern Civil. Sense tenir relació amb l’afer anterior, poc
després s’instrueix un expedient disciplinari a l’interventor Ma=
nuel
Hernández; l’accidental, Domingo Márquez, demanarà ser rellevat i el P=
le
decideix que continuï. La divisió del consistori fa que el
pressupost municipal de 1976 no s’aprovi fins a finals de setembre.
Unes obres a l’Hotel Playafels
sense permís de l’Ajuntament (la
construcció d’un nou pis) generen un certa polèmica,
perquè el cas surt a la
premsa. No assisteixen quasi mai als plens Val,
Miró, Jaume, Sandoval, Carbó i =
Martínez, cosa que fa que hi hagi una
paralització de la gestió municipal. Recepció defini=
tiva
de les obres del Casal de Cultura. En superar els 20.000 habitants el cen=
s de
1975, s’ha de reclassificar la secretar=
ia de l’Ajuntament. Es crea la plaça de subo=
ficial
de la Poli=
cia
Municipal en ser elegit Manuel Leandres Sierra (el
ex-comandante de puesto<=
/span>
de la Guardia Civil de Castelldefel=
s);
dos anys més tard el nou Ajuntament democràtic el far&agrav=
e;
fora. Martínez renuncia als seus
càrrecs a les comissions. Al maig de 1977 es preparen les primeres
eleccions democràtiques i Carbó, Sando=
val
i Martínez demanen llegir un escrit. <=
span
class=3DSpellE>Barberán s’hi oposa, perquè no
apareix a l’ordre del dia. Projecte de semàfors al centre del
poble. Al final de la sessió, Jaume vol que la presidència
demani la restauració de la Generalitat i del autogovern, com
s’està fent des de moltes instàncies. El pressupost de
1977 finalment s’aprova tres dies després amb el suport de
Jaume. Hi voten en contra Val, Martínez, Sandoval i Carbó, que expliquen el perqu&egr=
ave;
del seu vot (hi ha conceptes pressupostats en excés, gran
càrrega de les despeses de personal). Qui en fa la crítica
més dura és Carbó, que afirma que l’alcaldia fa
una política anàrquica i demana formalment la dimissi&oacut=
e;
de Barberán, que es nega a dimitir.
S’aprova la revisió de la contribució urbana per
aconseguir més diners (més endavant es demanaran 8 milions =
a la
realització del treball de revisió). Al setembre de 1977
apareix formada una Comisión Democrá=
tica
de Control Municipal. L’alcalde l’admetria com a ò=
rgan
consultiu, però no de control. L’Ajunta=
ment
s’oposa a l’aprovació prèvia dels projectes
d’urbanització per la CMB,
perquè paralitzarien la construcció al poble i augmentaria
l’atur. La falta de quòrum fa que no es pugui suplementar un crèdit per pagar els locals de
lloguer que fan d’escoles provisionals i altres partides; un mes
més tard Val accedirà a assistir al ple, però
demanarà que es tracti partida per partida i un incident amb Barberán farà que abandoni la sala. Apareix un
article a “Mundo Diario” sobre les escultures de Franco i =
José Antonio que
s’han col·locat a places del poble i l’alcalde
s’indigna. Cessió de terrenys de Bellam=
ar
per a un institut i es demana l’ampliació de Can
Roca amb l’edificació de dos aularis nous. Al febrer del 197=
8 es
tracta el tema de la depuració política de Pere Izquierdo després de la guerra i s’aco=
rda el
seu reingrés. Es fa un curs de català per a funcionaris. El
pressupost de 1978 s’aprova al juliol i no se celebren plens fins a
l’octubre. Es lloga un local per al Cuerpo
General de Policia. S’habiliten crèdits i suplements de
crèdits per valor de 25 milions. Al gener de 1979 es fixen els loc=
als
i espais de propaganda electoral per a les properes eleccions municipals.
S’ofereix al Ministerio de Educaci&oac=
ute;n
y Ciencia un solar per a la construcci&oa=
cute;
d’un centre de Formació Professional. Al març, primera
resolució de la Generalitat sobre el poble, amb relació a u=
na
permuta de terrenys.
|