DENOMINACIÓ	CASTELL DE FELS I MURALLA EXTERIOR
ADREÇA/BARRI	Plaça del Castell /Centre
AUTOR	De la darrera intervenció: Probablement ENRIC SGNIER I VILLAVECHIA, arqte. (1858-1882-1931)
DESCRIPCIÓ	Castell d’origen medieval format inicialment per les defenses de l’església de Sta. Maria, transformades després en uns Casa-Quadra de la Baronia d’Eramprunyà que arribà al final del segle passat convertit en una austera fortificació que tenia una torre exempta de forma tronco-cònica, que deuria ésser part de les defenses de l’església originària, un cos a migdia i ponent, fet amb carreus menuts de color beige fent murs de paredat de filada que probablement corresponen a la intervenció del S. XIV i, finalment, coincidint el seu inicia amb la situació de la torre adossada de planta quadrada, hi ha un altre cos a ponent amb carreus més grossos de pedra de marès vermella i amb finestres menudes i esculpides a la manera del S. XVI, completats el 1897 amb merlets del mateix tipus de pedra. Malgrat la correcció d’aquesta intervenció del 1897 palesa falta de rigor i deliris de grandesa, així com introdueix bon nombre d’elements estanys que deformen l’edifici i dificulten la comprensió de la seva evolució
ESTAT ACTUAL	Obra major: Regular Coberta: Regular Façanes: Deteriorades Interior: Deteriorat
QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA PGM	Sistemes. Parcs i jardins urbans de nova creació de caràcter local. 6b
JUSTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ	II-b
ÚS EXISTENT	Escola taller
NIVELL DE PROTECCIÓ	Arquitectura militat inventariada. Decret 22-4-1949. Núm. 066. Inventario del Patrimonio Arquitectónico. Prov. Barcelona. Ministerio de Cultura 1980. Núm. 0827 Cal una intervenció global de rehabilitació, tot fent una revisió crítica de l’obra de l’any 1897.
CONTEXT	Dalt d’un turó des d’on es domina gran part del terme, en una situació geogràfica privilegiada, rodejat de vegetació consolidada.
CRONOLOGIA	S.X “Castrum Felix” : Defenses de l’església de St. Maria S. XII Senyoriu de Ticio, cedit per l’Abat de St. Cugat. S. XIV Aixecament del Castell per la Baronia d’Eramprunyà, Probablement, el cos S.O. S. XVI Ampliació del Castell. Probablement el cos Ponent i el portal d’accés al recinte, segurament diferent a l’actual. S. XVII Reformes i restauracions baronals 1897 Compra i refacció pel banquer En Manuel Girona, que encarregà la refacció a l’arquitecte Enric Sagnier, el qual en cinc mesos transformà el castell en un decorat teatral esmerçant-hi més imaginació escènica que encert i recursos. Afegeix merlets a tot el perímetre i a les torres tronco-cònica, paral·lepipèda i cilíndrica, que a més recreix, i un grapat de finestres al conjunt, tot imitant l’estil gòtic florit. Hi afegeix també la part de tramuntana, on situa l’accés i on refà un mur emmerletat de tanca exterior al castell i probablement construeix o reconstrueix les dues torres quadrades d’accés, difícilment originàries del S. XVI, bastides amb murs de paredat de filada fets de pedra de marès vermella i que flanquegen un portal adovellat de mig punt d’aquella època. Anys ’90, es fan excavacions arqueològiques per la Diputació de Barcelona i es publiquen diferentes informes i treballs científics sobre el resultat d’aquestes investigacions, així com el llibre “El castell i les Torres” per Albert López Mullor.
BIBLIOGRAFIA	N. LORENZO I GALÉS. Origen y desarrollo de un núclo de población agrícola y costero. Castelldefels. Tesi de llicenciatura. Inèdit. 1984 ARXIU SCCM. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 8. Fundació Enciclopèdia Catalana 1982 A. LÓPEZ MULLOR. El Castell i les Torres.Guia del Patrimoni Arquitectònic de Castelldefels I. Ajuntament de Castelldefels,2000.