Núm: 12/2008
Caràcter: Ordinari
Data: 18 de desembre de
2008
Horari: de 20:04 a 22:25
hores
Lloc: Sala Institucional del Castell de Castelldefels, Plaça del Castell,
núm. 1
Hi assisteixen els regidors següents:
MARÍA
DEL MAR LATORRE RODRÍGUEZ (PSC-PM)
RAMON MORERA CASTELL (PSC-PM)
MARIA
MARIA ASUNCIÓN MIRANDA CUERVAS (PSC-PM)
JOAN SAU PAGÉS (PSC-PM)
NÚRIA MILÀ GONZALO (PSC-PM)
ANTONIO
SERRANO MARTÍNEZ (PSC-PM)
JOSÉ
MANUEL LORENZO COLINA (PP)
MANUEL
REYES LÓPEZ (PP)
DAVID
SOLÉ GIMENO (PP)
PEDRO
JOSÉ DE
CLARA
MARIA SANTAMARÍA MOREAU (PP)
ANNA
MARIA PÉREZ FERNÁNDEZ (CiU)
SANTIAGO
BARONA I GARCIA (CiU)
JOAQUIM IBARS MARTÍNEZ (CiU)
JOAN
LLUÍS AMIGÓ CARBONELL (ICV-EUiA)
CANDELA
LÓPEZ TAGLIAFICO (ICV-EUiA)
MÀXIM COSTA I MARTÍNEZ (AVVIC)
JOSÉ
ELADIO BARRERA ALEGRÍA (AVVIC)
MARIA DELS ÀNGELS COTÉ I
PASCUAL (ERC)
MARGARITA
MANZANO LÓPEZ . (C’s)
Han excusat l’absència els regidors/es
següents:
RUTH
ORTEGA DE
Actua de Secretari el Senyor José-Antonio
A petició de la Presidència, tots els assistents fan un minut de silenci, en record de les víctimes de l’accident produït el passat dia 3 de desembre al municipi de Gavà.
Constatada l’existència de quòrum legal per a la seva
vàlida celebració,
PUNT 1r.- APROVACIÓ DE
L’ESBORRANY DE L’ACTA DE
Es
dóna per llegit l’esborrany corresponent a l’acta de la sessió ordinària
celebrada en primera convocatòria el dia 27 de novembre de 2008, el qual
s’aprova per unanimitat.
PUNT 2n.- DESPATX OFICIAL I COMUNICACIONS REBUDES.
-
Inscripció al
Registre municipal d’entitats de la “Associació de les Arts Xineses
Joanyingyang”, amb el núm. 280.
-
Escrit de la
Coral Margalló en què comunica els nous membres de la seva Junta directiva,
(r.e. núm. 24950 de 28.11.08).
-
Escrit de
l’Associació de veïns El Baixador de la
Platja en què comunica la nova composició de la seva Junta directiva, (r.e.
núm. 25065 d’1.12.2008).
PUNT 3r.- RESOLUCIÓ PER MUTU ACORD DEL CONTRACTE DE CONCESSIÓ
DEMANIAL DE L’EXPLOTACIÓ DEL BAR-RESTAURANT DEL COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL
L’ESPLAI.
Vist
l’expedient tramitat relatiu a la resolució del contracte establert amb
l’empresa VS&DV, SA, per a la concessió demanial de l’explotació del
bar-restaurant del complex esportiu municipal l’Esplai, que es va adjudicar per
un termini de 20 anys segons acord plenari de data 24 de febrer de 2005, en el
qual, segons informe tècnic emès en data 01 de desembre de 2008, es dedueixen
raons d’interès públic que fan innecessària o inconvenient la continuació del
contracte, tal i com ho exigeix l’article 112.4 del Reial Decret Legislatiu
2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text Refós de la Llei de Contractes
de les Administracions Públiques.
Atès
que l’article 11, lletra c), de l’esmentat Reial Decret Legislatiu estableix
com a causa de resolució del contracte el mutu acord entre l’Administració i el
contractista.
Atès
que atorgada audiència, pel termini de deu dies naturals, al contractista, tal
i com disposa l’esmentat article 109 del Reial Decret citat, està conforme amb
la resolució proposada, tal i com consta en el conveni de data 4 de desembre de
2008.
Atès
el dictamen favorable de
El Ple de l’Ajuntament, per disset vots a favor dels regidors i
regidores dels grups municipals PSC-PM, CiU i PP, sis vots en contra dels
regidors i regidores des gups municipals d’ERC, ICV-EUiA i AVVIC, i una
abstenció de la regidora del grup municipal de C’s,
A C O R D A
Primer.-
Declarar resolt per mutu acord el contracte d’adjudicació de la concessió
demanial de l’explotació del bar-restaurant del complex esportiu municipal
“L’Esplai”, de data 18 d’abril de 2005, formalitzat amb l’empresa VS&DV SA.
Segon.-
Aprovar la liquidació, en concepte de indemnització, a favor de l’empresa
VS&DV SA, per la quantitat de 275.000€, segons resulta dels informes
corresponents que consten a l’expedient.
Tercer.-
L’esmentada quantitat serà abonada a l’empresa VS&DV SA durant el mes de
desembre de 2008, data en què haurà de deixar lliures, vàcues i expedites totes
les instal·lacions del complex esportiu municipal.
Quart.-
Traslladar aquest acord a tots el interessats que constin a l’expedient.
INTERVENCIONS
Senyor A.
Padilla (PSC-PM)
Proposo
que els punts 3 i 4 es votin separadament, però que el debat es faci conjunt.
Algun inconvenient? Llavors llegiré l’enunciat dels dos punts. La presentació
la farà el senyor Sau.
Senyor J. Sau (PSC-PM)
El
que avui presentem al Ple és una proposta que ens permeti donar una resposta
satisfactòria a un equipament obsolet com és el de l’Esplai. Obsolet pel
transcurs dels anys, que requeria, en tot cas, una gran inversió, entre
2.500.000 i 4.500.000 d’euros, que difícilment l’Ajuntament pot afrontar si
considerem el nivell d’inversió i el nombre d’equipaments i d’infraestructures
sobre les quals s’està actuant en aquests moments i que, segurament, tots
estarem d’acord en què són prioritàries. Inversió necessària, no cal dir-ho, si
volem fer un replantejament d’aquesta instal·lació que ens permeti seguir
mantenint-la amb la finalitat esportiva que té en aquests moments.
En
aquest sentit, hem articulat una solució que consisteix en una concessió d’obra
pública que té per objectiu la millora de la instal·lació de l’Esplai que, com
tots vostès saben, és un terreny d’equipament. El plec de condicions que avui
es porta a l’aprovació del Ple ha de regir tres qüestions: la primera, la
redacció de la figura del planejament urbanístic necessària, i en aquest cas
estem parlant d’un Pla Especial urbanístic. En segon lloc, l’execució de les
obres i de les instal·lacions que s’hagin de fer. I en tercer lloc,
l’explotació de l’equipament, així com la seva conservació, atès que al final
del període de la concessió, aquell ha de revertir íntegrament, sense cap cost,
a l’Ajuntament, sense cap cost per part d’aquest. El termini de la concessió és
clarament, entenem, favorable a l’Ajuntament, tota vegada que realment estem
parlant d’una durada inicial d’onze anys, i també s’estableix un cànon anual
mínim de 60.000 mil euros, susceptible de millora per part dels licitadors.
Per
últim, assenyalar que, com a pas previ a l’aprovació de l’expedient de
contractació, cal resoldre primer la concessió que actualment existeix sobre
l’explotació d’aquest bar-restaurant d’aquest compleix esportiu; resolució que,
si vostès han mirat l’expedient, veuran que es fa de mutu acord amb l’actual
concessionari i l’import de la qual es repercutirà al nou concessionari, per la
qual cosa, finalment, no afectarà la despesa municipal.
Senyora A. Coté (ERC)
Des
d’Esquerra Republicana, evidentment, el fet que sigui de mutu acord i que n’hem
estat parlant en les Informatives, només ens queda un serrell que és el fet de
la pineda que hi confronta, que jo vaig fer la pregunta, i és una pineda que
se’ns va dir que, en principi, els arbres d’aquella pineda sembla, si no ja
m’ho aclarirà el portaveu, que seran talats i després es farà, em van dir, una
reforestació. Però clar, una reforestació, en principi, si no tales els arbres
no és necessària; una pineda que queda limítrof i queda dins del marc d’aquest
espai, i que es plantaria un altre tipus d’arbre. Aquestes són pinedes
plantades a mà, de les quals en queden molt poques, i si a més hi ha uns
equipaments de lleure amb piscina, nosaltres no hem sabut veure la necessitat
d’aquesta reconversió d’arbres. En tot cas agrairia se m’aclarís aquest punt,
perquè en aquets moments estem pensant en l’abstenció.
Senyor J.E. Barrera (AVVIC)
No
faré pregunta perquè la pregunta és la mateixa que la de la companya
d’Esquerra, per tant, queda preguntat.
Senyor J.LL. Amigó (ICV-EUiA)
Els punts 3 i 4 que ara estem debatent podíem dir que són
diferents cares d’una mateixa moneda, o més pròpiament dit, dues cares de la
mateixa operació de la construcció d’aquest complex esportiu. La proposta de
concessió per a la construcció del complex esportiu municipal L’Esplai és una
millora de les actuals instal·lacions, però alhora també, tal i com es pot
veure en el plec de condicions, és una ampliació. Aquesta proposta de concessió
que es realitza en aquesta zona suposa, en la pràctica, reduir l’actual pineda
a la mínima expressió. La instal·lació, que està situada en una zona qualificada
com a equipaments, d’acord amb el Pla General Metropolità, aquest equipament es
veurà afectat o afectarà a aquesta pineda. Aquesta és una proposta que no
figurava en els programes electorals i que, per tant, no figurava tampoc en el
pacte de govern. I no figurava en els programes electorals i tampoc en el pacte
de govern perquè ha estat una proposta que ha sortit a posteriori.
Aquesta és una operació que en el nostre grup municipal ens genera
una sèrie de dubtes que voldria exposar. D’aquesta sèrie de dubtes voldria
centrar-me bàsicament en tres, i molt breument. Com tots vostès saben, les
instal·lacions de l’actual Esplai estan inserides en el bell mig d’una pineda,
reducte de la vella pineda litoral, que es va plantar a començaments del segle
XX per
El segon element que ens crea dubtes és que l’operació es realitza
per fer una instal·lació que reproduirà els serveis que hi ha a altres llocs de
la ciutat, que es venen realitzant, i altres serveis que, ben a prop d’on hi ha
les instal·lacions de l’Esplai, ja es venen realitzant. En molts pocs metres hi
ha el Club de tenis Gimeno, hi ha també el Gran Via Mar, el Club de tenis
Castelldefels, hi ha unes instal·lacions també a Gavà i, en certa manera, reproduir
aquest mateixos serveis entenem que tampoc no ajuda i creiem que li treu
justificació -o una mica de justificació- en aquesta intervenció. No
incrementem la diversitat de serveis, no aportem un plus a la ciutat en tot el
que és els serveis que han d’oferir en el seu plantejament més estratègic de
ciutat.
La tercera qüestió que a nosaltres ens planteja dubte és que el
projecte no porta incorporat un pla de viabilitat econòmica. Malgrat això fixem
un cànon de 60.000 euros anuals i a nosaltres ens fa por que, tot plegat,
obligui a establir unes tarifes de serveis per tal de mantenir l’equilibri
econòmic del servei, que li treguin el caràcter popular o un aspecte més públic
del que hauria de tenir i en aquest moments podria arribar a tenir. Per tot
això, nosaltres ja hem confirmat amb els nostres socis de govern, la nostra
posició serà de No en aquest projecte per aquestes tres raons que he
explicat.
Senyor S. Barona (CIU)
Nosaltres dir, com diu el propi informe tècnic, que aquest
complex, aquesta instal·lació, ha quedat obsoleta i cal replantejar-la
integrament per tal de seguir mantenint-la en la finalitat esportiva que té
segons el Pla General Metropolità. L’actual edificació no cobreix ni les
presents ni les futures expectatives de funcionament, havent quedat fora de
servei tant la piscina com la resta de les instal·lacions per no complir les
noves mesures tècniques i sanitàries. L’objectiu de la política municipal
esportiva de l’equip de govern, o al menys part de l’equip de govern, és
facilitar la pràctica esportiva al conjunt de veïns i veïnes, dotant la ciutat
d’equipaments i oferint programes esportius.
Des del grup municipal de CiU apostem per una nova construcció
d’un complex esportiu, per uns equipaments que facin possible la pràctica de
l’esport a la nostra ciutat, es tracta de millorar i modernitzar aquest complex
esportiu per adequar-lo a les necessitats dels nostres veïns i veïnes. Aquest
nou futur equipament ha de ser de proximitat i alhora de ciutat. És a dir, ha
de donar servei de qualitat per a totes les persones. Des d’aquet grup
municipal estem convençuts que el futur complex esportiu de l’Esplai serà un
dels elements clau per al desenvolupament esportiu, la millora de la qualitat
de vida i la cohesió de la ciutat. Per tant, creiem que és un equipament al
qual no podem renunciar. Aquest grup municipal donarà suport a aquesta
proposta, ja que aposta per aquesta construcció que suposarà una millora
substancial en el tema d’equipaments i de la pràctica de l’esport a la nostra
ciutat.
Senyor J.M. Lorenzo (PP)
Quizá en este punto teníamos que hacer
una historia, que posiblemente muchos de los planteamientos que se están
haciendo aquí, ahora, vienen por la historia pasada, cuando el Ayuntamiento
aumentó su patrimonio comprando este Club Esplai. En aquel entonces, nosotros
consideramos que era una inversión, una buena inversión. Consideramos que pese
al desgaste en sí que el edificio, las pistas y la piscina tenían, sería un
añadido a unas necesidades en función de la población de Castelldefels. En su
momento también planteamos que aquella licitación que se hizo, con el arreglo
de los 172.000 euros para arreglar las duchas y algún tipo de interior del
centro, no iba a dar demasiada espectacularidad, digamos, al polideportivo. Se
ha demostrado que aquello ha sido insuficiente, en sí se ha quedado desfasado
de acuerdo a las necesidades que la sociedad de Castelldefels, los deportistas
de Castelldefels, necesitaban. Y por eso tenemos algunos casos donde muchos de
esos ciudadanos, que quieren un nivel determinado de centro deportivo, están
inscritos y desarrollando su actividad deportiva en el municipio cercano a
nosotros. En su conjunto, consideramos que, siendo un patrimonio del
Ayuntamiento y siendo una actividad determinada y necesaria para nosotros, esta
propuesta que se está haciendo hoy tiene unos visos de mejora de oferta para
todos aquellos ciudadanos que quieran hacer un tipo o una variedad de tipos de
deporte de acuerdo al plan.
Venía la otra parte, que lógicamente
romper un contrato que en su momento se hizo con un concesionario a veinticinco
años, pues era una ardua discusión. Creemos que la negociación de la cesión de
este señor, dentro de lo lógico ha sido la más coherente, porque lo que se le
va a pagar por la rescisión de su contrato está bastante bien valorado y, en su
conjunto, se recupera en la licitación posterior, estos 272.000 euros. Con lo
cual, lo hemos analizado en profundidad y prima de alguna forma, pese a lo que
se puede decir, la oferta deportiva en Castelldefels no es todo lo variable ni
satisface en estos momentos a los habitantes.
En la parte b), que son las bases de
licitación en la que nosotros estamos, desde el punto de vista económico, y
quiero decir a los aquí presentes que este Partido Popular siempre ha sido coherente
en sus decisiones y que, en principio, tenemos muy claro lo importante que
somos nosotros en nuestra decisión en el día de hoy, somos absolutamente
conscientes, queremos defender un criterio. Que no son oportunismos políticos,
y me gustaría que de alguna forma tomaran nota, si nuestro nivel de actuación,
y lo hemos demostrado al cabo de los tiempos, está basado en algo importante,
que es lo necesario y las mejoras que nuestros ciudadanos necesitan. Por lo
cual, nuestra posición sabemos que es determinante y está en sí avalada por un
estudio. Y el estudio económico hemos de decir que, cualquiera de nosotros, que
nos hemos reunido el grupo, arriesgar 2.500.0000 de euros a once años para
recuperarlos, sobre un estudio de mercado relativo, no deja de ser una aventura
Y esto que no se enteren los licitadores, pero desde el punto de vista
absolutamente pragmático en cuanto a lo que es la inversión y la recuperación
del capital invertido a once años, quien acceda a estas bases tiene que tener
las cosas muy claras y los añadidos de marketing muy bien definidos. Desde el
punto de vista cuantitativo, porque además hay una cosa: ese señor no puede,
ese o el que entre, o la compañía que entre, no puede abrir las puertas hasta
que no tenga concluido el plan o el proyecto perfectamente desarrollado. Es
decir, no es una idea que en el conjunto del tiempo pueden ir invirtiendo hasta
llegar a 2.500.000 euros, ¡no!, ¡no!, Al que se le asigne la concesión tiene
que hacer las obras como mínimo por 2.500.000 euros y casi diríamos que pueden
llegar a 3 o 4 millones de euros para hacer el plan que está establecido. Es
decir, que nuestra ciudad, desde el punto de vista patrimonial, es una
inversión de alto riesgo.
Después tenemos el canon de
recaudación, que este señor o el señor que entre, o la compañía que entre, pues
tendrá que abonar lo que se le está pagando a quien se va. Estamos hablando de
once años, y estamos hablando de un estudio sobre el territorio que hemos
hecho, que es una zona programada, que desde
Analizado en profundidad, este plan,
nosotros no tenemos motivo, pese a la oportunidad política de parar estas
bases, porque hoy la tenemos, nosotros estamos de acuerdo con este plan.
Senyor J. Sau (PSC-PM)
En primer lloc, donaré resposta a la pregunta que, per part dels
grups municipals s’ha formulat. I després volia fer algunes consideracions al
fil de consideracions que també s’han fet en aquí. Primer, la proposta que
comporta aquest acord, que avui plantegem en el Ple de l’Ajuntament, és de
millora i d’ampliació de l’actual instal·lació. Per tant, vol dir que sí, que
hi haurà arbres que es veuran afectats, igual que hi haurà arbres que no es
veuran afectats. Però en tot cas, el que sí fa el plec de condicions és,
d’alguna manera, tenir en compte aquesta situació i posar cauteles, que penso
que realment ens poden permetre trobar aquest equilibri, que creiem que és el
desitjat, entre poder tenir una instal·lació en condicions i preservar tot allò
que es pugui preservar. Si vostès recorden el plec de condicions, hi ha un
apartat, i cito textualment, que és l’apartat de “Criteris bàsics de la
proposta del complex esportiu”, que a part de tractar temes com la resolució de
la urbanització de l’entorn o el tractament de la zona d’aparcament, per tal
que sigui el més natural possible, a part d’això, regula o contempla dues
cauteles. La primera, i també llegeixo textualment, diu: “...el projecte ha de
respondre a criteris de sostenibilitat i
mediambientals amb la integració arquitectònica de sistemes de captació i
d’altres...”. I un altre apartat parla “...que la implantació de les noves
pistes respectant al màxim la vegetació existent i vetllant perquè
paisatgísticament les visuals des del nord, Camí del Riuet i, des de l’est, el
Canal, es mantingui una part de la zona boscosa”.
Però hi ha un tercer element també, i també està en aquest plec de
condicions, i és quan realment, s’ha comentat aquí per part d’algun altre
portaveu, quan parla de la reforestació dels pins que es tallin, incrementant,
o sigui establint ja de sortida l’obligació d’incrementar en un 10% els
exemplars que es tallin. Amb un valor, jo entenc que afegit, que aquest 10%, la
reposició és en les mateixes espècies. Estem parlant de pins, però aquest 10%
d’escreix és amb roures i aulines i, a més, el concessionari haurà de fer
front, no solament al cost d’adquisició, sinó que haurà de fer front al cost
que ens permeti garantir el manteniment, fins a dos anys desprès, per tal que
aquests exemplars arrelin, perquè realment sigui una reforestació real.
Consideracions que voldria fer, la primera, estem parlant d’una zona
d’equipaments i penso que és molt important. No estem parlant de requalificar
una zona verda per fer-hi un equipament, sinó que estem parlant d’una zona
d’equipaments, i que per tant, això penso que és un element important que s’ha
de valorar, si no estem pervertint el sistema. Si a les zones d’equipament no
es poden fer equipaments, on les farem?. Segona consideració: el tipus de
gestió dels clubs de l’entorn, que s’ha comentat aquí, és un tipus de gestió
totalment diferent de la que es planteja en aquí. Aquí es planteja no un club
de socis, com poden ser els altres. Per tant, la resta, si un no és soci, no
pot entrar-hi. Aquí el sistema que es planteja és el de que qualsevol persona
pugui entrar i, per tant, estem parlant d’un tipus d’instal·lació, la gestió de
la qual és molt més assequible i practicable que no la resta. La tercera
consideració que també volia fer és que hi haurà projecte de viabilitat. No
s’executarà aquest projecte i, per tant, no es malmetrà i desprès no hi haurà
retorn, sinó que no s’executarà fins que no es compleixin tot un seguit de
passes i de requisits, un d’ells és el projecte de viabilitat. En tot cas,
evidentment, els estudis previs que hem fet ens donen aquesta viabilitat, no
anem a cegues.
Pel que fa a les tarifes, citar el que diu el plec de condicions,
que concretament diu que és l’Ajuntament qui dona el vist i plau a les tarifes
proposades pel concessionari. Per tant, en tot cas, la decisió de quines són
aquestes tarifes màximes correspon a l’Ajuntament i, per tant, no és podran
posar les que vulguin. I a més, un
altra cautela que també apareix en el plec de condicions, en tot cas per donar
tranquil·litat a tothom, és que s’estableix l’obligació de tenir una
assegurança que en tot cas garanteixi el risc que pugui tenir l’operació, si és
que el té, i aquesta assegurança, evidentment, un dels beneficiaris ha de ser
el propi Ajuntament de Castelldefels.
Senyora A. Coté (ERC)
Evidentment,
tots els grups intentem ser coherents amb el que vam votar el primer cop, s’ha
votat dos cops, Esquerra va votar que no un cop, es va abstenir l’altre i entre
això ens movem. El que sí és veritat és que la reforestació, quan és parla de
reforestació amb roures i alzines etc., que són de creixement lent, de vegades,
i en tenim mostres a la nostra població, acabem enjardinant només, quan es fan
tales de pinedes. Que aquestes concretament, que són totes les que hi ha més a
prop de l’autovia, aquestes pinedes són un patrimoni també de la ciutat, perquè
gent de la nostra ciutat les va plantar a mà. No són unes pinedes que
estiguessin o que sorgissin espontàniament, sinó que aquí darrera hi ha un
treball, hi ha una història de la nostra ciutat i és un patrimoni, a més, molt
a prop d’una carretera, que ajuda en tot el que seria minimització de sorolls,
etc.
A
nosaltres realment ens fan molta por aquestes reforestacions, que de fet no són
reforestacions, es talen i després es canvien els tipus d’arbres. La
reforestació es fa quan s’ha malmès un d’això i s’ha de tornar d’això. Tenim
alguns exemples i llavors això fa malfiar. Quan la plaça Joan XXIII és
declarada zona verda, perquè és una plaça que al mig està envoltada i
l’Ajuntament la té declarada com a zona verda, que van servir en el seu moment
per fer canvis de zones verdes a zones urbanitzables. Home !, fa molta por
votar alegrement una ampliació d’aquesta mena que, evidentment, els equipament
s’han de fer, es poden ampliar, però jo crec que, precisament, quan estem
parlant d’equipaments esportius, s’haurien de fer projectes que respectessin la
totalitat de l’arbrat, un arbrat plantat a mà per pobladors de Castelldefels.
A
nosaltres no ens convencen els raonaments que ens han donat, tot i que a
l’altra part de la balança hi havia algunes condicions i algunes cauteles de
les quals, evidentment, nosaltres compartim, sobretot la revisió cada cinc anys
(és una de les que més podem compartir), que en cas que no es complís el pactat
podia, l’Ajuntament, rescindir la concessió sense cap cost afegit. Crec que és
una cautela important, vist quan altres vegades ens ha passat per alt i hem
hagut de fer front a indemnitzacions. És una bona cautela i, per tant, en una
banda de la balança això pesava molt, i el fet que això sigui per mutu acord i
que sí que, evidentment, en els plecs de condicions hi ha algunes coses que han
millorat referent a altres contractes que s’han fet en aquest Ajuntament. Però
el fet que aquesta pineda sigui talada i desprès veurem com es reforesta ens
porta, entre aquesta abstenció i aquest no que ens havia mogut en aquest
aspecte, a mantenir el no que ja havíem votat en el seu primer moment.
Senyor J.E. Barrera (AVVIC)
Una
altra vegada tornar a dir que les paraules de la senyora Coté són,
pràcticament, les nostres. Ens preocupa què és el que passarà amb aquesta
pineda, amb aquests pins, que com sempre es tallaran per repoblar, això vol dir
que tindrem d’aquí a trenta anys, pràcticament, el mateix que tenim ara, amb un
cost important, no?, del municipi. És a dir tallem, comprem i plantem, llavors
d’aquí a trenta, quaranta anys, tindrem el que tenim ara, però amb un cost
important. Nosaltres pensem que no és necessari i, en tot cas, es podria
aprofitar el que hi ha.
D’altra
banda, dir que em sobte, o potser ja no tant, que cada vegada que una part de
l’equip de govern surt de la proposta oficialista, cosa per una altra banda
molt normal, doncs surt el PP per donar recolzament. Cadascú és molt lliure de
fer el que vulgui, però, en tot cas, tornem a estar en allò de sempre, cada
vegada que algú surt hi ha un altre grup que el recolza, tenen la seva
llibertat de fer-ho, ningú diu que no, però en tot cas nosaltres penso que
votarem que no.
Senyor J.LL. Amigó (ICV-EUiA)
El
nostre grup fa un ple reconeixement de l’esforç i de la cura que s’ha tingut a
l’hora de redactar aquest projecte, perquè ho reconeixem, hi és. Malgrat aquest
esforç i malgrat aquesta cura, nosaltres encara entenem que no compleix els
requisits que nosaltres creiem que hauria de complir. Volia acabar la meva
intervenció dient: nosaltres no plantegem que no es facin equipaments a les
zones d’equipaments, sinó el que plantegem és que es facin equipaments adequats
a com estan les zones i, molt concretament, aquesta zona.
Senyor J.M. Lorenzo (PP)
Yo no había pedido antes la palabra, pero por
alusiones. Cuando el PP hace sus planteamientos los hace de forma unipersonal,
nosotros tomamos nuestras decisiones en función de nuestros criterios. Nosotros
somos oposición del gobierno y no tenemos ningún privilegio del gobierno
municipal, y, es más, podríamos decir en estos momentos que los que no están de
acuerdo en el gobierno municipal, que son del gobierno, podíamos criticarlos.
No es nuestro papel, ni mucho menos. Por lo cual, no aceptamos en ningún
momento que nos haga una indirecta sobre lo que tenemos que hacer. Y si lo que
en estos momentos cualquier planteamiento de cualquier partido o grupo que hay
en este Ayuntamiento considera que su posicionamiento le va a dar una
rentabilidad de votos, nosotros no nos metemos, aprovechen la oportunidad, esa
rentabilidad y sus criterios, pero no nos nominen. Nosotros decidimos por grupo
lo que creemos en función de nuestras ideas, por lo cual por favor, hagan
ustedes una exposición de sus criterios, se los vamos a respetar profundamente,
pero me gustaría que a partir de estos momentos no intentaran considerar que
nosotros somos un referente, en el fondo nos enorgullece suficiente, porque si
no pueden pasar de nosotros es que somos muy importantes. Pero por favor,
defiendan sus puntos y aténganse a sus consecuencias.
Senyor
Joan Sau (PSC-PM)
Crec
que no hi ha hagut cap variació sobre les primeres intervencions. Per tant,
malgrat que normalment per dir el mateix no torno a intervenir, perquè penso
que no correspon, aquí sí que m’agradaria reiterar el que hi he dit, una de les
coses que he dit a la primera intervenció. I crec que val la pena reiterar-ho
perquè realment el més fàcil, en aquest tema, és agafar-lo per la tremenda i
votar en contra, això realment és el més senzill i intentar veure si això té
algun rèdit electoral.
Crec,
i ho he dit abans, que l’important és trobar un equilibri. En un terreny
qualificat d’equipament l’important és -i en aquest moments és veritat que hi
ha uns quants arbres-, trobar aquest equilibri, és realment l’important i en
això entenem que hem avançat i hem treballat perquè aquest plec de condicions
sigui capaç d’articular aquest equilibri que nosaltres entenem. Repeteixo que
en el plec de condicions assenyalem la importància d’actuar amb criteris de
sostenibilitat i criteris mediambientals, però és evident que hi haurà arbres
afectats. Això no ho amaguem, i per això diem, davant d’aquesta situació, en
els casos d’afectació replantem tots aquest exemplars No oblidin que el pi és
una de les espècies que creix més ràpid, que es repobla més ràpid, no oblidin
això.
Replantem
tots aquells exemplars que es puguin talar, però no ens quedem aquí, anem més
enllà. Incrementem en un 10% el nombre d’exemplars, i és en aquest 10% on
plantegem que siguin de dues espècies molt concretes, que són el roure i l’aulina,
però no només fem aquesta declaració d’intencions, sinó diem: el concessionari,
a part de costejar el cost d’adquisició ha de garantir econòmicament que durant
dos anys, que és el moment més perillós perquè els exemplars arrelin, ha de
garantir que aquest exemplars arrelen. Per tant, estem parlant d’una
reforestació de veritat, no d’un simulacre ni d’una declaració
d’intencionalitats. Per tant, nosaltres, evidentment, entenem que el que fem,
insisteixo un cop més, és buscar aquest equilibri que ha de poder permetre les
dues qüestions: tenir aquest equipament esportiu amb condicions per a l’ús que
està previst i, a més, que això no signifiqui un decrement de la massa arbòria
de la nostra ciutat.
Senyor A. Padilla (PSC-PM)
Com
la majoria, o gairebé sempre, dels temes, si els poses en una balança, quasi
mai pesa tot a un costat i res a l’altre. Totes les coses tenen un pes a una
banda o a l’altre. Però qui ha de decidir ha de triar quin dels costats de la
balança és el costat que beneficia més. Fa uns anys, deu fer uns quatre anys,
acabava d’entrar al Govern el primer tripartit -quatre o cinc anys- i vam tenir
una reunió amb el director general d’Esports, el senyor Niubó. Ens va plantejar
un mapa de tot Catalunya amb els equipaments esportius que hi havia i els que
hi hauria d’haver. I a Castelldefels hi havia, i no necessitàvem que ens ho digués
ell, un dèficit important d’equipaments esportius.
Aquest
matí he rebut uns nens d’una escola. M’han presentat cartes de peticions i,
entre les peticions que m’han fet, n’hi havia dues. La primera era, més
equipaments esportius i, l’altra, més verd. Sí, han demanat les dues coses, es
trobaven igual que nosaltres, volem les dues coses. Però nosaltres ens veiem
obligats a decidir allò que creiem que és millor i, a més de les clàusules
d’aquest contracte o conveni, es veu clarament en la lletra i en l’esperit que
es vol resguardar el verd, no immediatament, però tampoc a llarg termini, no
com el senyor Barrera deia “trenta anys”. Doncs no, no és així, i es compagina
en certa manera una cosa amb l’altra. Una altra qüestió és que, a més de la
demanda que té la població de Castelldefels, que la té i nosaltres la rebem, al
costat d’aquesta zona està el campus de
I
per últim, dins de la qüestió econòmica del plantejament, només assenyalar un
dels conceptes, i és que ara tenim una concessió a vint-i-cinc anys i, si
aprovem això, passarem a una concessió a onze anys. Que donada la zona, la
situació geogràfica d’aquesta zona, onze anys és un termini que, podria posar
quasi la mà al foc, que no es necessitarà per a cap altra cosa més. I ves a
saber després! Però en tot cas, l’Ajuntament té la potestat, amb aquest acord,
que vençuts els onze anys recupera la totalitat de la inversió. I estic d’acord
amb el que deia el senyor Lorenzo: qui guanyi aquest concurs haurà de fer bé
els números. Però precisament una altra cautela, que ja ha dit el ponent, és
que no podrà especular amb els preus que cobrarà als usuaris, perquè
l’Ajuntament tutelarà o vetllarà perquè aquests preus estiguin dins del
raonable.
PUNT 4t.- EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ QUE REGIRÀ
VIST els plecs de clàusules administratives i de prescripcions
tècniques particulars que regiran el contracte de concessió d’obra pública, a
realitzar en terrenys de propietat municipal, situats al sud-est del terme
municipal, al llindar amb el Canal Olímpic, consistent en la construcció i
explotació de les obres i instal·lacions del complex esportiu municipal
“l’Esplai”.
ATÈS que la naturalesa del contracte que vincula el concessionari amb
l’Ajuntament és la de concessió d’obres públiques per a la construcció i
explotació de l’obra referida i que es descriu amb més detall als article 1
dels esmentats plecs, d’acord amb el que disposen els articles 7 i concordants
de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic (LCSP).
ATÈS l’informe favorable de
El Ple de l’Ajuntament, per disset vots a favor dels regidors i
regidores dels grups municipals del PSC, CiU i PP, i set vots en contra dels
regidors i regidores dels grups municipals d’ERC, ICV-EUiA, AVVIC i C’s, i per
tant, amb el quòrum de votació de la majoria absoluta legal exigit per
l’article 47.2.j) de
A C O R D A :
Primer.- Aprovar, de conformitat amb el que disposen els articles 93,
94 i 122, de la LCSP, l’expedient de contractació de tramitació ordinària,
procediment obert, amb més d’un criteri de valoració, que regirà la concessió
d’obra pública, a realitzar en terrenys de propietat municipal, situats al
sud-est del terme municipal, al llindar amb el Canal Olímpic, consistent en la
construcció i explotació de les obres i instal·lacions del complex esportiu
municipal “l’Esplai”.
Segon.- Aprovar els plecs de clàusules
administratives i de prescripcions tècniques particulars que hauran de regir la
concessió de referència.
Tercer.- Sotmetre, de conformitat amb el que disposa l’article 277.1
del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de
Quart.- De conformitat amb el que disposa l’article 126 de la LCSP,
anunciar aquesta contractació al Butlletí Oficial de la Província i al Perfil
de Contractant d’aquest Ajuntament.
Cinquè.- Nomenar responsables del contracte l’arquitecta municipal,
senyora Joana Badell Ros, i el gerent del Patronat Municipal d’Esports, senyor
Albert Garcia Edo.
PUNT 5è.- APROVACIÓ
DEL PLA DE LLUITA INTEGRAL CONTRA ELS
MOSQUITS – ANY 2009.
Vist que des de l’estiu de 2007 es ve detectant un increment significatiu
de la presència de mosquits a la nostre ciutat.
Atès que les molèsties que ocasionen a la ciutadania són importants, i atès
que les actuacions per al Control Integral dels Mosquits s’han de fer en els
àmbits públic i privat i que, per aquest motiu, l’Ajuntament de Castelldefels i
altres administracions públiques (
ATÈS el dictamen favorable de
El Ple de l’Ajuntament, per unanimitat,
A C O R D A :
Primer.- Aprovar el pla de lluita integral contra els mosquits per a
l’any 2009, mitjançant la implicació de l’Ajuntament de Castelldefels, el
Segon.- Traslladar l’acord anterior a tots els interessats que constin
a l’expedient.
INTERVENCIONS
Senyor
Ramón Morera (PSC-PM)
Portem
a l’aprovació d’aquest Ple un compromís que vam realitzat en ell. Donada la
intensitat de les molèsties que està generant a la nostra ciutat, ja des de fa
molts anys, però aquest darrer any de forma molt més intensa, la plaga de mosquits
de les dues espècies, la tradicional i la nova, que des de fa ja uns mesos està
arribant a la nostra ciutat, proposem a aprovació d’aquest Ple un Pla de lluita
integral, per tal de disminuir les molèsties que les dues espècies de mosquits
generen a
És
un Pla que compta amb tot el suport, en primer lloc, del Consell Comarcal, que
és qui fins ara lidera la lluita contra els mosquits. Però, a més, tant des de
El
Pla es compon de deu àmbits i, en aquest sentit, sintetitzant molt ràpidament,
òbviament és un tema no únicament d’espai públic, sinó també d’espai privat, la
lluita contra els mosquits. La responsabilitat municipal la podrem desplegar
plenament a l’àmbit públic i, per tant, monitoritzar setmanalment les colònies
de mosquits a tota la ciutat per poder agafar el pols de la intensitat de
l’epidèmia, fins fer el mapa de tots els espais públics on pot quedar aigua
emmagatzemada i, per tant, assumir un tractament periòdic quinzenal de tots
aquests espais. Ara ja tenim un cens de 150 espais, amb un tractament a base de
les larves. Actuar en tots els espais públics, arbrats, piscines, etc.., que
puguin ser susceptibles.
També
introduïm la possibilitat d’actuació contra els exemplars adults, el que
entenem normalment per fumigacions, però reservades i, tal com ens diuen les
dades tècniques, ja molt avalades, que les fumigacions és reserven als espais
on les circumstàncies aconsellin, per la intensitat i per les molèsties que
generi i descartem totalment les fumigacions globals a la ciutat.
De
la mateixa manera una actuació sobretot a la vegetació, ja que coneixem que els
mosquits adults tenen el seu hàbitat habitual al voltant de les zones vegetals
i procurar la neteja periòdica dels espais on es puguin acumular. Igualment
totes les recomanacions en l’àmbit privat.
Un
dels àmbits és una especial vigilància a tots els espais d’especial interès,
escoles, centres geriàtrics, cementiri, etc, etc.., que entenem que cal una
vigilància especial.
En
l’àmbit de la comunicació, incrementarem el nombre d’agents cívics i els mesos
d’actuació perquè puguin informar, porta a porta, de com actuar i com resoldre,
a nivell de l’àmbit privat, la incidència dels mosquits. Desplegarem una
campanya informativa, generarem un llibre blanc accessible a la web on puguem
actualitzar totes les novetats i tots els consells en relació a l’actuació
contra els mosquits. A més, com a novetat, crearem un taller informatiu de com
podem organitzar-se i actuar contra el mosquit i, en aquest sentit, un taller
que oferirem a totes les escoles a nivell de cinquè; també serà un taller obert
per als ciutadans que vulguin aprendre com poder actuar a l’àmbit privat contra
els mosquits i, igualment, a diversos col·lectius: l’OAC, etc. Amb el sentit
que tothom tingui tota la informació necessària per poder actuar. Ens
comprometem a un seguiment regular en totes les associacions de veïns i
entitats més interessades en el tema i, com a novetat, l’obertura d’un telèfon
24 hores durant aquests sis mesos per recollir totes les demandes, queixes,
sol·licituds d’informació, etc. A l’àmbit de l’atenció al ciutadà,
centralitzarem i protocol·litzàrem tots els circuits de queixa ciutadanes o de
demandes a través de l’OAC, realitzarem visites de control, per part del
Consell Comarcal, el Servei de control de mosquits, de tots els punts o de tots
els llocs on hi hagi alguna reclamació. I a l’àmbit de la protecció individual,
juntament amb el sistema sanitari, generarem tot tipus d’informació tant per a
la protecció com per al tractament de les picades.
I
a l’àmbit del control administratiu, també volem ser avançats i, en aquest
sentit, ens comprometem a debatre amb tots els grups polítics una proposta
d’ordenances municipals que puguin facilitar algunes de les actuacions, que no
són en absolut centrals. Però unes ordenances ben reflexionades ens podríem
ajudar a actuar en determinats casos. Ens comprometem a tramitar tots els
expedients administratius que puguin afectar a les propietats privades per tal
de poder eliminar focus, el control periòdic de tots els horts, els 25 horts de
la ciutat, la realització de les actuacions subsidiàries quan sigui necessari.
Com vam poder comprovar en els pressupostos municipals, s’ha fet un esforç per
part de l’equip de govern per tenir una millor dotació pressupostària per poder
desplegar aquestes activitats. I, per últim, es nomenarà un director d’aquest
Pla que pugui coordinar totes les actuacions, des de l’Ajuntament, i el
desplegament d’aquest Pla a partir de l’any que ve i abans que puguin aparèixer
les colònies a la ciutat.
Senyora A. Coté (ERC)
Jo
crec que el Pla està molt bé i que, a més, es fa en el temps que s’ha de fer.
Aborda la part preventiva i deixa per al final la part..., perquè abans quan
s’havien fet plans d’aquests s’havia actuat sobre l’herbat i es deixava per a
posterior, si la plaga no cedia, de fer l’altre. Per tant, nosaltres estem
plenament d’acord amb aquest Pla, votarem a favor des d’Esquerra, però el que
sí és veritat que lamentem que l’any passat “claméssim tant en el desert” fins
que realment va haver-hi un moment que no és podia aturar i que va provocar, no
tan sols molts trastorns, sinó realment uns col·lapses sanitaris importants.
Senyor
Pensem
que és un bon Pla, és exhaustiu, l’hem llegit amb deteniment i veiem que, si es
porta a terme tal i com està exposat, pot donar bons resultats. En tot cas,
seran els bons resultats, o els resultats, els que donaran la raó o la trauran,
al Pla. Però en principi, ens sembla que és un Pla ben fet i que recull les
inquietuds dels ciutadans que s’havien manifestat reiteradament. A part d’això
voldria només, ja que estem tocant aquest tema, que tinguin en compte que
nosaltres tenim un dipòsit de milers de litres, a cel obert, per a la lluita
contra els incendis, perquè els helicòpters puguin carregar aigua i que aquest
dipòsit, a més, els que fem alguna excursioneta per allà, veiem que té alguna
fuita, no sé si és un sobreeixidor o què, però cau aigua per allà. I en aquella
zona s’han detectat molts mosquits tigres i han afectat els veïns de l’entorn.
O sigui, que aquest gran dipòsit podria ser objecte d’una atenció especial, a
veure si és que realment és un “caldo de cultivo” per als mosquits o no ho és.
Això no ho puc afirmar, però realment em preocupa perquè és un dipòsit de color
verd, que està a dalt de tot de Montmar, i és de milers de litres; potser hi ha
50 o 80 mil litres, no ho sé, i està a cel obert, totalment obert, perquè
puguin carregar els helicòpters. Res més. Nosaltres votarem a favor.
Senyor J.M. Lorenzo (PP)
Lo que está claro es que, en principio, se
reconoce el problema que hemos vivido el año 2008. También posiblemente se
valoran las consecuencias que hemos vivido. Pero un Plan tan meticuloso, tan
detallista, tan pulido, me parece más bien como un “colchón de aire” para
amortiguar unos efectos. Y es caerse en el colchón, votar y punto. Tengo
experiencia, porque he sido “conseller” comarcal, y tengo experiencia de cómo
se movilizan estas cosas, y cuáles son las responsabilidades. Y hasta que yo en
el Consell Comarcal no vea, y nuestro equipo, no veamos claro el Plan con
nombres y apellidos, este grupo seguirá pensando que es un “colchón de aire”
para dejarse caer. Me parece muy bien, la verdad es que la descripción ha sido
súper-exhaustiva, más no se puede decir. Para quien haya hecho ese trabajo, nuestras
felicitaciones, pero volvemos a repetir, no tiene ni cómo, ni cuándo. Solamente
es una descripción de los hechos y eso, en nuestra historia de marketing,
sabéis que es un análisis de posibilidades. Pero hasta que no se concretan con
el riesgo, con la acción, todo esto es pura paja.
Y nosotros hasta que realmente no lo veamos en el
Consell Comarcal, consideraremos que es un Plan de intenciones y, entonces, no
podemos negarnos, pero que quede claro en el acta, nuestro pesimismo de que
esto…, porque además este planteamiento aquí, hoy, esto es una cosa técnica,
que el Ayuntamiento tiene que pasarle una orden al responsable de esa
actividad, que
Senyor R.
Morera (PSC-PM)
Vull
agrair-los-hi el reconeixement fet per intentar presentar el millor Pla
possible. Sempre hem reconegut que durant el darrer any ens va desbordar el
problema de les molèsties generades pels mosquits. Tal com diu el PP, fins ara ha estat el
Consell Comarcal lluitant i ha estat fent tot el que podia per a
Aquest
Pla té un cronograma que, efectivament, no està en el document, que s’inicia a
l’abril encara que moltes de les actuacions -preparar el telèfon, preparar els
tallers, preparar el material informatiu, etc, etc.-, començarem a fer-ho des
d’ara perquè ho tinguem a punt abans de l’increment del nombre de mosquits, que
esperem que es produeixi al maig. Però té un cronograma, té una rigorositat, ens
ha preocupat molt l’eficiència i és un Pla que, efectivament, el Consell
Comarcal segueix tenint un rol important en els tractaments dels espais que
detectem tractables. I en la presència en els domicilis quan hi hagi una
reclamació, però que, des de la perspectiva de l’Ajuntament, el volem completar
amb moltes altres actuacions, com ara la de fumigacions, que el Consell
Comarcal, d’entrada, les descarta com a actuació d’ell i, per tant, completarem
les activitats del Consell Comarcal. Hi ha un cronograma rigorós i una direcció
del Pla responsable per tirar endavant i entenem que acabarà tenint una
repercussió positiva. No eliminarem el mosquit, perquè no s’ha aconseguit en
lloc del món, si no hi ha cap novetat tècnica que ens ho permeti, però sí que
pal·liarem substancialment les molèsties, no únicament les administracions,
perquè el problema no és únicament d’espai públic, però sí segur, amb el
compromís i la implicació de la comunitat i dels ciutadans, segur que també
s’impliquen per disminuir les molèsties.
Senyora M. Manzano (C’s)
No pensábamos intervenir en este punto porque
considerábamos que era muy sencillo y que el Plan, por si solo, hablaba. Pero
dadas las dudas que ha puesto el señor Lorenzo, nosotros queríamos dejar claro
que nos unimos a las felicitaciones. Que entendemos que el Plan desarrolla la
propuesta de ordenanza que hacía el Consell Comarcal hace un par de años, lo
desarrolla, lo amplía, intenta abarcar todos los ámbitos, intenta transmitir al
ciudadano la necesidad de que él sea el partícipe de las actuaciones y, desde
aquí, solamente felicitarle. Queríamos hacerlo. Gracias.
Senyor S.
Barona (CiU)
Nosaltres,
com equip de govern i, en aquest cas, com a grup municipal, no creiem que sigui
un “colchón al aire” donat que l’objectiu principal del Pla és una mica
remarcar el que ha dit abans el ponent, el senyor Morera: disminuir, en aquest
cas, les molèsties ocasionades per les picades dels mosquits en l’àmbit de la
nostra ciutat. Hi ha dos actuacions principalment: en l’àmbit públic i en
l’àmbit de la propietat privada. I en aquest cas és un Pla de lluita integral
contra els mosquits que és el que ha de garantir el nostre benestar, el
benestar de la nostra ciutat, i envers, evidentment, a la referència dels
mosquits.
Senyor A. Padilla (PSC-PM)
Solament
afegir una cosa: fa només dos mesos que vam aprovar el pressupost, voldria
recordar que el pressupost, en totes les partides, o es va congelar o es va
reduir, menys en tres partides: Serveis socials, Foment de l’ocupació, (a causa
de les expectatives de l’economia), i Sanitat (a conseqüència de la lluita
contra els mosquits tigre). Per tant, si el Consell Comarcal no arriba on ha
d’arribar, l’Ajuntament farà el que calgui per arribar-hi. I en el pressupost
ja és va tenir en compte. De totes formes esperem que el Consell Comarcal faci
el que ha de fer perquè realment, jo he parlat amb
PUNT
6è.- CONTROL I FISCALITZACIÓ DE
L’ACTUACIÓ DELS ALTRES ÒRGANS DE GOVERN:
INTERVENCIONS
Senyor A. Padilla (PSC-PM)
B)
MOCIONS DELS GRUPS MUNICIPALS.
B.1. MOCIÓ
PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL D’ERC EN RELACIÓ A LA CAMPANYA “CATALUNYA LLIURE
DE BOSSES DE PLÀSTIC”.
Aquesta Moció és retirada per la portaveu del grup municipal d’ERC, per haver estat presentada en temps i forma l’esmena a la totalitat següent, signada per la mateixa portaveu d’aquest grup i pels portaveus dels grups municipals de PSC-PM, CiU, PP, ICV-EUiA, AVVIC i C’s:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS:
Atès
que les bosses de plàstic d'un sol ús que ens donen a les botigues, es
converteixen ràpidament en un residu i que tant la fabricació com el seu
tractament com a residus, són responsables d’importants afectacions ambientals,
socials i econòmiques.
Atès que ens trobem amb un consum abusiu i sovint
injustificat de la bossa de plàstic, ja que amb una vida útil curta (12 minuts)
es consumeix i malbarata gran quantitat d’aigua i energia, a més del cost
ambiental de l’explotació del petroli, un recurs no renovable, amb l’agreujant
de ser un producte no degradable.
Atès que a Catalunya creixen els residus i el consum
de bosses de plàstic, -les deixalles han augmentat el 47% en els darrers 10
anys i la causa principal són els envasos i bosses d’un sol ús-. S’ha estimat
que a Catalunya s’usen una mitjana de 5’4 bosses per família i setmana en
cadenes comercials (Estudi FPRC, 2007), el que suposa que només amb un cap de
setmana consumim més de 14 milions de bosses de plàstic a Catalunya. Les bosses
de plàstic representen el 2’32% del pes de les deixalles a Catalunya, un consum
de 110.000 tones a l’any (font:
CEPA-EdC, 2006).
Atès que aquestes dades que demostren un consum
injustificat i perjudicial pel medi ambient, doncs son fàcilment substituïbles
per sistemes reutilitzables que permetin utilitzar-les moltes vegades (bosses
de cotó, ràfia, bosses plegables, cabàs, carretó, etc).
Atès que existeixen tot un seguit de raons per
rebutjar les bosses de plàstic d’un sol ús:
- Estan fabricades a partir de petroli, un recurs no renovable i molt
costós.
- No són biodegradables. Poden trigar fins 500 anys en descompondre’s.
- Suposen un 2’32% en pes de la brossa domèstica i unes 14 milions de
bosses el cap de setmana.
- El seu reciclatge és escàs i costós energèticament.
La majoria van a abocadors i incineradores.
- En la fabricació i incineració s’emeten gasos
contaminants (dioxines, cianur d’hidrògen...), el que suposa un impacte sobre
la salut humana d’un alt cost, encara que ocult.
- Si cada català deixés d’agafar 1 bossa es deixaria
d’emetre 117 tones de CO2 a l’atmosfera.
- La seva dispersió al medi provoca l’afectació i
mortaldat d’animals al medi terrestre i aquàtic.
- Son de fàcil substitució per sistemes reutilitzables.
- Provoquen problemes en el clavegueram i en els
cursos d’aigua.
Atès que, arran dels seu impacte i les múltiples
actuacions i experiències d’arreu del món que s'estan desenvolupant respecte a
la limitació de la bossa de plàstic, queda clar que s’han de prendre mesures
urgents per a posar-hi solució.
Atès que aquesta problemàtica no és nova i de fet
a altres països l’han abordat amb
mesures que van des d’acords voluntaris amb el sector de la distribució, a la
imposició de taxes o fins i tot a la prohibició total.
Vist que el Programa de Gestió de Residus Municipals
de Catalunya 2007-2012, impulsat per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC),
estableix uns objectius de reducció de la bossa de plàstic d’un sòl ús en un
30% l’any 2009 i en un 50% l’any 2012.
Atès que qualsevol actuació per fomentar la
disminució de l’ús de les bosses de plàstic passa per la conscienciació de la
població envers al malversament i a les possibilitats de prevenció de residus,
ja que es tracta d’un element d’ús quotidià, clarament identificable, símbol de
l’estil de vida i de consum actual.
És per això que es proposa al Ple de l’Ajuntament
que adopti el següent
ACORD:
Primer.- L’Ajuntament de Castelldefels demana al Govern de Catalunya que
segueixi desenvolupant actuacions per tal d’assolir la reducció de les bosses
de plàstic d’un sòl ús a través de la consecució d’acords voluntaris amb els
agents del sector, tal i com es preveu en el Programa de Gestió de Residus
Municipals de Catalunya 2007-2012.
Segon.- Desenvolupar una campanya de comunicació adreçada al conjunt de la
població per tal de donar a conèixer el present acord, alhora que sensibilitzar
de la problemàtica de les bosses de plàstic i aconseguir que progressivament es
vagin reduint el seu ús.
Tercer.- Comunicar aquest acord al Parlament de Catalunya i
a l’Agència de Residus de Catalunya.
Després de les intervencions que més endavant es
transcriuran,
INTERVENCIONS
Senyor A. Padilla (PSC-PM)
Passarien
al punt b) Mocions dels grups municipals. En primer lloc hi ha una moció B.1)
que és “Moció presentada pel grup municipal d’ERC, en relació a la campanya
“Catalunya lliure de bosses de plàstic””, Crec que hi ha una esmena, senyor
secretari?.
Senyor secretari
Sí,
és una esmena a la totalitat presentada pels set grups municipals que componen
aquest Consistori. Per tant, s’entén que la moció inicialment presentada per
ERC queda retirada.
Senyor A. Padilla (PSC-PM)
O
sigui per tots els grups, ara hi ha una presentada per tots els grups. Moltes
gràcies per posar-se tots d’acord. Se li pot donar lectura? Els hi sembla
donar-li lectura a la part resolutiva? Senyor secretari podria llegir la part
resolutiva?
Senyor Secretari
Fa
la lectura de la part dispositiva.
Senyora A. Coté (ERC)
Quan
vam presentar aquesta esmena hi havia, efectivament, un parell de punts que
estàvem disposats que es traguessin, perquè pot ser discurs polític nostre, que
ho són, com és un punt que demanàvem que hi haguessin unes bonificacions
fiscals a aquells que disminueixin l’ús de les bosses de plàstic. Però, en tot
cas, això serà un debat quan tornin a venir les taxes, però sí que voldria
aclarir una cosa: vaig intentar per tots els mitjans, segurament molt malament,
perquè el títol de la moció ja ho deia
la campanya “Catalunya lliure de bosses de plàstic”, vaig demanar que
aquest punt no es treiés perquè era institucional, perquè era una campanya
institucional. I bé, se’m va dir que no, i m’he permès avui agafar el llistat i
només volia esmentar dues o tres institucions, de les moltes que hi ha, entre
elles l’Agència de Residus de
Senyor A. Padilla (PSC-PM)
Entenc
que el que s’aprova és una moció consensuada pels set grups municipals, i
consensuar vol dir que no és la moció de ningú en especial i que tots deuen
haver renunciat a alguna cosa especial que voldrien haver posat.
B.2. MOCIÓ
PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL AVVIC SOL·LICITANT LA REVISIÓ URGENT DE TOTES LES
TANQUES DELS COL·LEGIS PÚBLICS DE CASTELLDEFELS.
El
Ple de l’Ajuntament, per nou vots a favor dels regidors i regidores dels grups
municipals de l’AVVIC, PP, C’s i ERC, i quinze vots en contra dels regidors i
regidores dels grups municipals del PSC-PM, ICV-EUiA i CiU,
A C O R D A :
Rebutjar
la Moció presentada pel Grup Municipal AVVIC, el text íntegre del qual es el
següent:
“La
instalación de cortinas de brezo o similares en las vallas de los centros
escolares públicos de Castelldefels proporciona una intimidad deseable a los
escolares. No obstante, el efecto que produce en su resistencia al viento hace
que, no siempre, los muros originales sean capaces de aguantar las fuerzas que
se producen. El caso del CEIP Gaudí del pasado 9 de diciembre es el tercero que
se produce en dichas instalaciones, poniendo seriamente en peligro la vida de
los escolares. Es por ello que
SOLICITAMOS:
La
revisión urgente de todas las vallas de los colegios públicos de Castelldefels
donde se hayan instalado pantallas en cualquier formato; retirando éstas con
urgencia en aquellas vallas donde la seguridad no pueda ser garantizada hasta
que se refuercen las mismas.”
INTERVENCIONS
Senyor
J.E. Barrera (AVVIC)
El pasado mes de septiembre, el día 9, este grupo
municipal, y yo concretamente, realicé una pregunta a raíz de la segunda caída
del muro del Colegio Gaudí. Le recuerdo la pregunta, la sintetizo en todo caso,
recuerdo que en otras ocasiones ya se cayó por el efecto del viento, una hace
ya tres años al colocarse una pantalla de cine. Eso fue el 30 de julio del
2003. Por otra parte, la que pasó este mes de agosto, a finales del mes de
agosto por el efecto del viento, con el brezo, y recuerdo además que esto se
manifestó en Comisión Informativa, se manifestó en el Pleno y, posteriormente
al Pleno, se dijo que efectivamente la valla se había reparado correctamente.
Es decir, por parte de este Pleno se dijo que se había recuperado su situación
original que es la que provocaba este riesgo. Este riesgo, insistimos en que
existía, dijimos que esta valla volvería a caer por el efecto del viento y,
lamentablemente, ha vuelto a caer por efecto del viento. Decir que, en este
caso, no ha caído en época de vacaciones, ha caído en época escolar,
afortunadamente una hora y pico antes del inicio de las clases y, afortunadamente,
sin que haya que lamentar ninguna desgracia.
No queremos ser alarmistas porque la alarma no se
crea en el Pleno, se crea en otros foros. Se crea en medios de comunicación,
cosa que no hemos hecho. Queremos recordar que les advertimos en su momento que
esa situación suponía un riesgo, queremos recordar también que les dijimos que
nos parecía correcta esa privacidad que se conseguía con algunas pantallas para
que los escolares tuvieran alguna privacidad, que nos parece bien, pero en todo
caso hay que recordar las reglas de la física, es decir, el peso y la
resistencia al viento lo único que provocan cuando hay mucho viento es que eso
se caiga, se cae hacia un lado o hacia el otro, se cae a una hora u otra.
Hemos tenido un tercer aviso y, afortunadamente,
sin consecuencias. Insisto, hemos tenido suerte, la gestión no ha sido la
correcta, nosotros lo único que decimos, lo que solicitamos, es que se revisen
esas vallas donde hay brezo, donde hay pantallas antivisuales y, en todo caso,
si son resistentes no pasa nada. Si no lo son y ante la duda, se retira el
brezo. Me consta que ya ha sido hecho en el colegio Gaudí; les felicito, nos
hubiera gustado que eso sucediera en septiembre y no ahora que es demasiado
tarde, pero en todo caso nuestra propuesta es que, por favor, se revise, sin
ningún ánimo de cuestionar o de ir más allá de lo que se pide. Se pide
únicamente la seguridad de los escolares, únicamente. Por lo tanto, revisemos
lo que tenemos, veamos si está de forma adecuada. Si lo está, lo dejamos, y, si
no, lo retiramos.
Senyor A.
Padilla (PSC-PM)
Señor Barrera, no entro en las demás cosas, pero
hay una cosa que usted ha dicho que estoy absolutamente, totalmente en cuerpo y
alma, de acuerdo en lo de “afortunadamente”. Totalmente de acuerdo: afortunadamente
no ha pasado nada, totalmente de acuerdo. No me alegraría nada que hubiera
pasado algo. Aunque me hubiera dado algún voto, pero no me hubiera alegrado
nada.
Senyora
M. Manzano (C’s)
Tal y como ha dicho el portavoz de AVVIC, nosotros
recordamos cuando ellos plantearon esta cuestión en el Pleno. No ha sido una
moción para llamar la atención ni oportunista, entiendo que ha sido una moción
porque no queda más remedio. Y a mi me entristece que cosas tan sencillas las
tengamos que pedir por una moción para que al final se revisen o se hagan.
Recordando esto, yo quisiera decir que me parece que hace ya un año y un par de
meses, creo que fue en octubre pasado, cuando empezamos a llamar la atención
sobre la situación del Colegio LLuís Vives, sobre la mezcla de alumnos, coches,
que se daba allí, conjuntamente a la salida del colegio. Aún, a día de hoy,
estamos esperando
Senyor S.
Barona (CiU)
Ja
s’ha dit per part del senyor Barrera que aquest incident, en aquests moments ja
està solucionat. Ja està reparat aquest mur i, en tot cas, afortunadament,
també s’ha dit, no ha passat res, perfecte, donem gràcies en aquest sentit. I
en referència a la resta de col·legis, a l’igual que l’Antoni Gaudí, exceptuant
aquest incident puntual, en la resta no s’ha detectat cap incidència. I, no
obstant, es realitzen treballs de reparació periòdicament, concretament en les
tanques de la simple torsió que estan sent reemplaçades per tanques
electrosoldades. Per tant, en aquest sentit s’està fent aquest seguiment,
aquesta revisió i aquesta inspecció, perquè en definitiva aquest sistema pugui
ser el millor possible.
Senyor J. Sau (PSC-PM)
Señora Manzano, lo más triste de todo es apuntarse
a un bombardeo para ver si se escapa algún voto. Eso sí que es triste, la
verdad.
La
moció planteja dues qüestions: la primera, revisar totes les tanques de totes
les escoles on estiguin instal·lades pantalles i, l’altra, la retirada
d’aquestes tanques o pantalles. Per a nosaltres, aquesta és una moció que el
que fa és demanar quelcom que ja s’ha fet. Per tant, permetin que digui que no
hi entenc el sentit d’aquesta moció que s’ha presentat. M’explico: el dia 11 de
desembre té lloc l’incident al qual fa referència la moció, en tot cas, a mi el
que em consta, a partir de les informacions que tenim dels serveis tècnics, que
es tracta del segon i no del tercer incident. Però en tot cas aquest no és
l’element substancial i que ha afectat un tram de tanca diferent de l’anterior.
Per tant, vol dir que l’actuació que es va fer sobre el primer incident que hi
va haver ha donat resultat. El mateix dia 11, el mateix dia de l’incident, (i
el 12) és retira tot el bruc que hi havia a la tanca i es comencen les tasques
de reparació del tros malmès, tasques que es van interrompre els dies 15 i 16
amb motiu de les pluges i que a partir del disset tenen continuïtat. Estem
substituint, i dic estem perquè s’havia d’acabar aquesta actuació ahir, però
amb motiu de les pluges s’acabarà amb tota seguretat demà, el que estem fent és
substituir el bruc existent per un d’artificial, impermeable, transpirable,
que, a més a més, es retalla perquè la resistència a l’aire no sigui un
problema, encara que ja de per sí és prou lleuger com per a no ser-ho. I també
es fa una petita actuació en el mur. Dit això, el que sí vull deixar molt clar
és que en cap cas s’ha posat, o s’està posant, en perill la vida de ningú.
Pel
que fa a la segona part de la moció, quan parla de la resta d’escoles, tret del
Lluís Vives, que tenim davant de l’Ajuntament, a la resta dic que no hi ha
bruc. I pel que fa al Lluís Vives no hi ha cap problema tampoc de seguretat. I
a part d’això en totes les escoles s’ha dit, s’ha comentat, perquè hem
intercedit, s’estan canviant les tanques de simple torsió per tanques
electrosoldades, per tal de millorar-ne en seguretat. Quan dic que s’està fent
vol dir que s’ha fet en totes, i només queda el Jacint Verdaguer, que es farà
properament. Per tant, entenem que aquesta era una qüestió que en torn de precs
i preguntes d’aquest Ple, o bé adreçant-se directament a
Senyor J.E. Barrera (AVVIC)
Señor Sau, quiero recordarle que el 30 de julio
del 2003 ya se cayó esa valla por efecto de una pantalla de cine. La primera
vez que se proyectaba el cine en las estrellas en Castelldefels se cayó el muro
y se reparó. Mire usted los archivos de su departamento. La segunda, voy a
leerle otra vez la pregunta que se hizo en ruegos y preguntas en el Pleno de
septiembre del 2008, ¿Por qué?, porque dice usted que se pase por ruegos y preguntas.
Se pasó y no se hizo caso. Fíjese si no se hizo caso, que se ha vuelto a caer
¡y se ha vuelto a caer!, Tiene usted la fotografía, por favor se
Insisto, no se trata de buscar culpables, de hacer
alarmismo, no estamos buscando publicidad, estamos buscando seguridad. Se puede
presentar por
Le estamos recriminando, señor Sau, únicamente,
que nos hagan caso a la tercera, en este caso a la segunda porque les dijimos a
la segunda, pero no busquen más allá, no busquen rédito político, no busquen
nada, de verdad, si esas vallas son seguras, perfecto, ya lo han hecho, a la
tercera, pero ya lo han hecho. Nada más. No intenten buscar nada más que eso,
de verdad que queremos que los niños estén seguros, únicamente.
Senyora
L.Carreras (ICV-EUiA)
Volia
dir que sí, que es va respondre a
Per
tant, sí què es va contestar la pregunta, perquè jo li vaig contestar en aquell
moment. També li havia contestat prèviament personalment, com he fet en aquest
cas també. Ens van posar d’acord -Educació i Serveis tècnics- que no calia contestar
dues vegades i jo mateixa, doncs, vaig explicar-li quin havia estat el procés i
quines eren les explicacions que donava Serveis tècnics. En tot cas, això,
l’últim cop, nosaltres mateixos vam suggerir que per molt bo que sigui això per
a la privacitat, si era un perill, el que més convenia era retirar-lo.
Senyor J.E. Barrera (AVVIC)
Gràcies
senyora Carreras, és cert que vam parlar vàries vegades d’aquest tema i jo
continuo dient que el preocupant d’aquest tema és que hàgim de recórrer a una
moció per mirar de parlar, de resoldre aquest perill. Insisteixo, no volem ser
alarmistes, ser alarmistes és publicar les fotografies a la premsa i és parlar
amb la ràdio i és parlar amb els mitjans i no ho hem fet, no volem ser
alarmistes, volem resoldre un problema, i vull que ho entenguin com això. Es a
dir, hem detectat un problema, els hi hem dit a precs i preguntes, no han fet
cas, ara venim d’una moció, perquè no trobem un altre mitjà de fer veure què
això és un perill. Vostès han tret el bruc del Gaudí, perfecte, per a nosaltres
una mica tard, i torno a dir: per sort no ha passat res, per sort per a tots.
Però
jo el que voldria, i els hi dic de cor, no és tracta de criticar per criticar i
“entrar a matar”, es tracta de suggerir, de proposar, d’aportar, i quan veiem
coses que es poden canviar o que s’han de corregir l’únic que diem és que, si
tenim raó què ens facin cas. Si no ens fan cas a precs i preguntes ho farem amb
moció. I en tot cas el que vull dir, s’ha tret el bruc del Gaudí? Al final s’ha
tret, ho vam demanar al setembre, s’ha tret ara. Per tant, ben fet el que bé
està, però de veritat el que vull és que aquesta moció no s’entengui, i ho dic
de veritat, que no s’entengui com a una eina de desgast de l’equip de govern,
que poques eines tenim, però vull que s’entengui com a una eina de veritat per
mirar de resoldre un problema que teníem. I res més, a partir d’aquí que cadascú voti en
consciència. En tot cas entenc que si el problema està resolt, és el que volíem.
Per tant ja estem contents.
Senyor A. Padilla (PSC-PM)
Si
algú no està d’acord amb el que dic, que aixequi
Senyor J.E. Barrera (AVVIC)
Únicament
dir que aquest grup respecta, no només recolza, la direcció del col·legit
Gaudí, és un col·legi amb molt de prestigi a Castelldefels i no tenim res a dir
en contra d’això. Només que estem absolutament convençuts que els 25 que estem
aquí, no nosaltres, sinó tothom, està vetllant per la salut dels nens. Això
està claríssim i en tot cas trobem que hi ha hagut un error; per tant, s’ha
resolt ara, això és el que volíem, no volem buscar més enllà. Vull de veritat
dues coses: la primera, recordar que no estem preguntant si ningú d’aquest Ple
no està vetllant realment pels nanos. I, per l’altra banda, recolzar la
direcció del col·legi Gaudí, per descomptat.
Senyor A. Padilla (PSC-PM)
Molt
bé, no ha afegit res nou que ja no hagués dit abans. Jo reafirmo el que he dit,
que si havia algun dubte jo el volia deixar aclarit, però
B.3. MOCIÓ
PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL AVVIC SOL·LICITANT LA CONSTRUCCIÓ D’UN APARCAMENT
PÚBLIC SUBTERRANI EN LA ZONA DE LA PLATJA.
Aquesta Moció és retirada pel portaveu del grup
municipal AVVIC.
INTERVENCIONS
Senyor J.E. Barrera (AVVIC)
Esta moción ha sido retirada, sí efectivamente,
porque realmente somos conscientes del poco tiempo que hay, de la complejidad
del proyecto y hemos preferido retirarla.
B.4. MOCIÓ
PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL AVVIC SOL·LICITANT LA INSTAL·LACIÓ DE PUNTS DE
LLUM EN DIVERSES ZONES DEL BARRI DE BELLAMAR.
El
Ple de l’Ajuntament, per nou vots a favor dels regidors i regidores dels grups
municipals de l’AVVIC, PP, C’s i ERC, i quinze vots en contra dels regidors i
regidores dels grups municipals del PSC-PM, ICV-EUiA i CiU,
A C O R D A :
Rebutjar
la Moció presentada pel Grup Municipal AVVIC, el text íntegre del qual es el
següent:
“El
Gobierno ha ofrecido fondos a los ayuntamientos mediante el Real Decreto Ley
sobre el fondo estatal de inversión local. Castelldefels tiene, todavía,
multitud de calles que carecen de alumbrado público. La sensación de
inseguridad condiciona las vidas de centenares de vecinos, que ven alterada su
normal forma de vida por la necesidad de tomar medidas extraordinarias que les
proporcionen cierta sensación de seguridad. Es por ello que
SOLICITAMOS:
La
utilización de parte de dichos fondos en la instalación de puntos de luz en las
calles del barrio de Bellamar que carecen de iluminación y en aquéllas en que
la actual configuración del alumbrado es insuficiente.”
INTERVENCIONS
Senyor
J.E. Barrera (AVVIC)
Esta
moción la defenderá el Sr. Costa.
Senyor M. Costa (AVVIC)
En
principi, si no recordo malament, la normativa interna diu que les mocions les
ha de llegir el secretari, potser m’equivoco.
Senyor A. Padilla (PSC-PM)
Sí,
però la presentació, normalment, la fa el portaveu.
Senyor
La
presentació sí, però la lectura, si és que es vol que llegim la moció, jo per
respectar les normes, no tinc cap inconvenient en llegir-la.
Senyor A. Padilla (PSC-PM)
Senyor
Costa, perméti’m… No podem parlar tots dos al mateix temps perquè fora no
s’entén res. Perméti’m: vostè fa la presentació i si vostè em demana que la
llegeixi el secretari, la llegirà el senyor secretari.
Senyor
Sí,
jo demano que la llegeixi el senyor secretari.
Senyor A. Padilla (PSC-PM)
No
vol presentar-la, doncs?
Senyor
Presentar-la
sí, però no llegir-la.
Senyor A. Padilla (PSC-PM)
Arribarà
el moment de llegir. Ara, presénti-la.
El
Senyor
Senyor
El
nostre grup reconeix que, efectivament, és molt difícil poder presentar un
projecte que el Decret Llei sobre el Fons Estatal d’Inversió Local, sobre tot
pel que fa justament al termini de presentació. És molt difícil en tan poc de
temps presentar un projecte d’aquests. Realment és impossible, llevat si s’ha
tingut la previsió de tenir enllestit aquest projecte. Aquest és el problema,
no hi ha hagut previsió. I perquè no hi ha hagut previsió, en tenir preparat un
projecte d’aquesta importància, pensem que no hi ha hagut voluntat política de
fer aquest projecte. Des de quan es troben aquests carrers sense enllumenat?
Trenta, quaranta anys? Sempre, com ara, se’ls ha negat aquest enllumenat públic
amb el raonament que es faria quan es fes la reurbanització del barri. I així
es troben des de fa 30-40 anys aquests carrers. Paguen els impostos, però no
tenen un equipament tan necessari, tan prioritari com és aquest que té
qualsevol carrer de qualsevol ciutat o poble d’aquest país.
En
altres barris d’aquesta ciutat, quan hi havia un enllumenat perfecte, complert,
fins i tot se’ls ha canviat aquest enllumenat per un altre de més modern,
invertint-hi unes quantitats importants de diners. Se’ns diu ara, una altra
vegada, que després de la reurbanització del barri de Montemar es farà
Si
tot aquest periple es compleix, l’enllumenat encara trigarà 4,5 o 6 anys en
arribar en aquests carrers. És per això que nosaltres diem “no hi ha hagut
previsió en fer aquest projecte. És important, necessari, prioritari fer aquest
projecte; per tant, que ens responguin com i quan es farà i no ens diguin que
es farà quan es faci la reurbanització, que amb aquesta història, amb aquest
conte, portem ja molts i molts anys. Res més.
Senyor A. Padilla (PSC-PM)
Senyor
Costa, vol que es faci lectura o ja amb això...? Ah! L’ha fet vostè. Gràcies,
perquè li estalviem una feina al senyor secretari. Obrim paraules.
Senyora A. Cotè (ERC)
Aquest
és un tema del que, els que estem sense llum, no ens n’hem sortit mai. Els que
som del ram de la llanterna, realment, no ens n’hem sortit mai. Per sort, els
fills ens han anat creixent i hem deixat de fer de taxistes. I continuem amb la
llanterna. És como una mena de misteri, perquè clar, si tu dius que és tot
aquest carrer... Però no, quan els llums arriben fins al xamfrà i per sota
arriben també fins a l’altre xamfrà i deixen mig carrer, doncs, jo no sé en
quin moment algú tenia mania a algú dels que vivia en aquests trams de carrers.
Perquè és tan absurd posar fanals i anar deixant trams sense llum que
segurament aquí dintre hi ha una història oculta molt divertida. Perquè és més
difícil deixar trams sense llum que acabar de posar els quatre fanals que
falten. És inexplicable. Continuarem amb llanternes. A més, jo no dic res de
nou, perquè no he votat mai res que es votés que es fes respecte a la llum,
perquè jo no tinc llum al carrer. Des que sóc regidora no he votat mai res que
tingués referència a un sol fanal. Em sembla indigne, en ple segle XXI, quan
encara estem parlant de noves tecnologies, que diguis: mira, tu porta’t una
llanterna quan vinguis a casa, perquè al carrer no hi ha llum. I és un autèntic
misteri. Realment, jo la votaré a favor, perquè sempre votaré a favor de que
posin quatre fanals; jo ho he escrit i ho he dit per activa i per passiva, no
es demanen grans fanals, però d’aquests vells que ja no vol cap barri, que
treuen i que tenim en un magatzem, no ho he acabat d’entendre. Per tant en
principi votaré a favor d’aquesta moció, però continuarem esperant.
Senyor J. L. Amigó (ICV-EUiA)
Espero
aclarir-li el misteri. Si agafem el llibre “Propiedad y espacio en
Castelldefels”, de
Senyor S. Barona (CiU)
Nosaltres
dir, ja en tot cas ha fet el reconeixement el senyor Costa, que era un tema
molt difícil, sobre tot en el temps, però també hi ha altres elements que el
fan difícil, jo diria més bé que és impossible.
Per això s’ha de conèixer molt bé aquest Reial Decret, que és un decret
per generar nova ocupació amb unes obres de nova planificació, execució
immediata, d’import inferior a 5 milions d’euros i qualificacions empresarials
de petites i mitjanes empreses. Sincerament, a nosaltres ens hagués agradat
molt que aquesta demanda que fan de l’enllumenat hagués passat per aquest
paquet com ja s’ha dit abans, ho ha dit el senyor alcalde que en
També
dir que, si s’agafen el Pla d’Actuació Municipal, en el núm. 31 diu: “dur a
terme la primera fase de les obres d’urbanització de Montmar i de Bellamar i la
reurbanització del carrer Manuel Girona”. És un tema que ja està plantejat des
de fa temps i què, en tot cas, quan acabi, si no és que arriba un altre miracle
d’aquests d’un finançament extra o alguna cosa així, doncs, quan acabi, en
aquest cas, la primera fase de Montmar s’iniciarà la primera fase de Bellamar.
I nosaltres creiem que vostès ho feren molt bé, el que passa és que a vegades
les coses s’interpreten com cadascú vol interpretar les coses i a la seva
conveniència. I el que sí demanaria és que no s’intenti confondre als nostres
veïns i veïnes. Hem de pensar que el tema, com deia al principi, és molt
difícil, però és molt fàcil de pronunciar-lo. Per tant nosaltres no estem
d’acord en aquesta moció.
Senyor J.M. Lorenzo (PP)
En estos momentos, tengo tanto metido en mi cerebrín
que no sé por dónde empezar, se lo puedo decir. Es un hecho tan antiguo, tan
lacerante, tan anti siglo XXI que no me cabe en la cabeza que haya ni un solo
concejal en este Ayuntamiento que intente justificar un planteamiento real,
empezando por el desconocimiento de
Lo que no se puede es, inexplicablemente, intentar
cambiar el sentido de las cosas porque de una forma fortuita, afortunados hoy
los señores de AVVIC que han presentado una cosa que no venía a cuento, es a toro
pasado, puesto que el toro ya pasó por
Estamos hablando de un problema endémico, donde
este Ayuntamiento, esa historia de la democracia maravillosa que llevamos no sé
cuantos cientos de años, o veintitantos años de democracia, no ha solucionado.
No ha solucionado, no ha avanzado, cuando esa Ley decía, y dice claramente, que
el 90 % de ese desarrollo urbanístico lo tienen que pagar los ciudadanos. Pero
como contraprestación, ¿qué tenemos o que tienen esos ciudadanos? Pues que los
catastros han ido subiendo de una forma exponencial y que, en estos momentos,
todos los señores que no tienen ni luz ni buenas aceras ni buenas calles, en
esto tengo que decir una cosa: la última legislatura, hay una cosa: estuvimos
25 años una serie de calles que era imposible transitar y, al menos vamos a
ponerles un puntito y un 10, se gastaron 20 millones en echarnos un asfalto,
que durará lo que dure, pero que de alguna forma ya no hay tantos baches como
había. Porque hay que reconocer las cosas, cuando suceden las cosas bien, hay
que agradecerlas. Pero no se puede plantear hoy en este Pleno que después de
tantos años tengamos calles en Castelldefels sin luz. No se puede negar ni
justificar. Lo más que se puede decir es: bueno, no hay presupuesto, bueno, no
sé cuantos, …. Y en este caso se ha hecho un plan muy claro, que por falta de
presupuesto resulta que se va a hacer una obra a medias en Montemar, cuando se
termine la obra a medias en Montemar se hará una obra a medias en Bellamar, se
volverá a Montemar para poner las aceras, las papeleras, los asientos y la luz,
y, después, se volverá a Bellamar. Quiere decir que si hacemos un estudio del
tiempo, no sé si lo ha hecho bien el señor
Es posible que lleguemos al siglo XXII por este
camino. Por lo cual, señores, puedo justificar que no haya presupuestos, el
abandono, los procesos y los planteamientos políticos hacia los focos de voto
que les interesa al gobierno, pero no puedo justificar que se justifiquen. En
absoluto. No tienen razón y no deben de justificarse, deben de reconocer que es
un problema sin solución y que nadie se ha preocupado de solucionar. Punto.
Porque no puedo escuchar estas cosas, yo quería hablar de otras, pero es que en
estos momentos me siento absolutamente desplazado de
Senyor J.
Sau (PSC-PM)
Lligant
amb la ultima intervenció del portaveu del Partit Popular: nunca reconoceré,
nunca, que es un problema sin solución, porque no solamente la tiene, si no que
la tenemos en cartera y la estamos tratanto, guste o no guste.
Contestar
aquesta moció és complicat, perquè quan el ponent es fa les preguntes i ell
mateix es dóna les respostes és que realment és molt difícil de contestar-la i,
evidentment, no li donaré
Com
dic, fa una estona ho hem aprovat per Junta de Govern, demà començarem a fer
les sol·licituds, sol·licituds que pugen de l’ordre de 10 milions i mig d’euros
i, per tant, s’incloem aquesta petició que vostès ens formulen avui tenim la
certesa que ens vindria denegat. I què representaria? Pèrdua de diners per
invertir a la nostra ciutat. Per què creiem que vindria denegada? Miri, vostè
ho ha dit, ha fet referència al Reial Decret, però d’acord que és un recurs
aquest de donar-se la resposta un mateix, però això no li estalviarà que jo
també li torni a dir. Un dels motius té a veure amb les sol·licituds. He
comentat que les farem demà perquè com què el Govern té 20 dies per contestar,
aprovant-les o denegant-les, fent-ho així, si ens en deneguen alguna, encara
tindríem possibilitats, abans de la data límit del 24 de gener, de tornar a
demanar una altra subvenció i no perdre l’import de la que ens deneguessin.
Això ens porta a què per fer les sol·licituds demà avui s’han hagut d’aprovar
els projectes que presentem. Recordin també que aquesta normativa va sortir una
part el 2 de desembre i una part el 9 de desembre; per tant, hauríem tingut 10
dies per fer un projecte, que necessita bastant més de temps, sobre tot tenim
en compte que va lligat a una actuació integral que és el projecte
d’urbanització del cas de Bellamar. Segona referència, han de ser obres que el
dia 31-12-2009, estiguin executades, per tant, vol dir que, un cop fet el
procés de licitació, disposarem de 6-7 mesos per executar obra. L’obra que
vostès plantegen requereix més temps; per tant, si formulem aquesta sol·licitud
no creiem que ens la concedissin i, si ens la donessin, ens trobarien que
desprès no es correspondria amb la subvenció que ens donarien. Per tant,
realment, és un impossible, com eren
altres qüestions que han plantejat avui mateix. Una, que han retirat, l’altre
dia a
Ara
dit això, permetin també una altra puntualització: no solament tenim el
compromís de, un cop acabada la primera fase de la urbanització de Montmar, començar
la primera de Bellamar, sinó que hi estem treballant, amb l’Associació de veïns
de Bellamar, el projecte que hi havia de fa molts anys, l’estem revisant i
actualitzant i, evidentment, arribarem a un acord perquè la urbanització de
Bellamar sigui una realitat.
Senyor
Nosaltres
som conscients que hi ha hagut molt poc temps per poder incloure aquest
projecte en el paquet que s’ha votat en
Un
altre tema, que voldria dir és el factor humà. Vostès no sé si s’imaginen com
ha canviat la vida de les famílies que viuen, durant aquests anys, a Bellamar.
Com les famílies tenen que acompanyar a vegades als seus nens en cotxe
Senyora M.A. Cotè (ERC)
Ja
fa un temps que m’ho prenc bastant bé, li trec foc, perquè crec que seria un
mal viure haver d’anar cada dia a les fosques i, a sobre, préndre-m’ho com un
drama. Perquè la diferència entre viure una cosa i buscar-la als llibres és que
es cometen errades, i es cometen errades perquè no a tota la urbanització de
Bellamar, tot i ser construïda en els mateixos anys, se li ha posat enllumenat.
La urbanització de Bellamar, amb les mateixes condicions, s’han deixat
explícitament trams per il·luminar. La diferència entre donar un raonament d’un
moment de construcció i de manca d’infraestructures, que és un raonament que
serveix per Bellamar, i que servia en el seu moment per Vista Alegre i per
altres barris, perquè és evident que la ciutat va tenir un creixement
desmesurat en uns anys, la diferencia continuo dient, entre viure-ho i
llegir-ho als llibres és que en uns s’ha fet i en altres no. I que els mateixos
carrers arriben al xamfrà, deixen un tram sense il·luminar i continuen, i
d’això, potser, no cal dramatitzar, però hem perdut moltes oportunitats per
acabar de posar el 3-4 fanals que faltaven a cada tram. És evident que ara hi
ha una dificultat tècnica, però jo crec que quan parlem de seguretat, ho he dit
abans, a la primera intervenció, els adolescents han crescut, però continuen
pujant adolescents a les fosques cada dia del món per aquells carrers;
segurament no és molt greu, però sí que hi ha un patiment de les famílies. Jo
ja ho he passat, per tant, ara ja no em preocupa a nivell personal, però sí que
em preocupa a nivell de les altres famílies que en aquests moments tenen nanos
i noies d’onze, dotze, i tretze anys i que, a més, alguns, per estalviar-se les
pujades, baixen per aquelles escales absolutament a les fosques, quan al xamfrà
de la mateixa època, aquells, tenen llum. Per tant, no donem arguments
generalistes i personalitzem. Aquí, en el seu moment, es van fer coses
malament. No s’han volgut o no hi ha hagut voluntat d’arreglar-ho. Molt bé. Ara
es trobem que hem de continuar esperant el clavegueram? Molt bé, esperarem,
però sí que és veritat que jo em reservo el dret a la “pataleta”.
Senyor S. Barona (CiU)
El
senyor Costa continua insistint en el seu raonament i nosaltres continuem
insistint en el nostre. En referència a aquest projecte ja s’ha dit, per vàries
persones aquí, que el tenim en el Pla d’Actuació Municipal i que és un projecte
que s’està contemplant. A més, s’ha dit que actualment, i anteriorment, s’està
parlant amb l’Associació de veïns de Bellamar. Per tant, no hi ha hagut cap
falta de previsió. S’ha dit també que aquell Reial Decret, en definitiva,
impedeix aquesta labor que es podria haver-hi entrat dintre del finançament
local. Per tant, s’ha impossibilitat aquest tema. El que sí puc dir, ja s’ha
dit anteriorment, és que aquest projecte de Bellamar arribarà en el seu moment
i crec que bastant aviat.
Senyor A. Padilla (PSC-PM)
El
fil d’aquesta moció, encara que s’ha dit, vull remarcar-ho. La finalitat
d’aquesta inversió especial és crear ocupació, és fer coses que no s’haurien
fet, és fer coses que no estaven en pressupost, és fer quelcom més del que ja
estava previst. Dit això, vull felicitar efusivísimament -és una incorrecció
gramatical però la dic expressament- al personal de l’Ajuntament que ha
treballat preparant tota la documentació necessària per no perdre ni un euro
d’això, que ha d’esser en benefici del municipi i en benefici de la generació
de llocs de treball. I una cosa crec que està clara, i només s’ha de seguir les
actes de la tira de plens, perquè fa molt temps que parlem d’això, i és que
l’acabament del barri de Bellamar es farà. I no es va fer fa 50 anys, ni 40 ni
30, però es farà. Precisament els problemes venen quan es vol fer, no els hi
voldria recordar la de vegades que s’ha reformat el projecte inicial, la
quantitat de negociacions que s’ha tingut amb les associacions de veïns. Que
una vegada va passar pel Ple i va ser aprovat un projecte de Bellamar i que
desprès l’altra part signant es va tirar enrere. L’Ajuntament mai es tira
enrere, però l’altra part sí. I que desprès es va aconseguir, i jo crec que va
ser un gran assoliment que l’Associació, els veïns de Montmar, acceptessin que
desprès de fer la part més important de la seva obra es passés a Bellamar sense
acabar-la. Això és un mèrit, no un demèrit. I sobretot, el que ha dit el senyor
Sau, s’està parlant, es porta molt temps parlant, però últimament s’han reprès
les converses, negociacions amb l’Associació de veïns de Bellamar, de tal
manera que no es perdi ni un dia des que acabi una obra i comenci l’altra.
Estem parlant, en aquest punt, del Reial Decret llei sobre el Fons Estatal
d’Inversió Local. Jo hi he permès -no ho he evitat- que es parlés de moltes altres coses, però aquí estem parlant
d’aquesta inversió i, sobre aquesta inversió, l’Ajuntament de Castelldefels
farà tot el que calgui per aprofitar fins a l’últim euro. I l’acabament de
Bellamar es farà de la mateixa manera que l’acabament de Montmar i de la
mateixa manera que es van fer les anteriors.
Por último, para quitarle un poco de dramatismo,
me ha gustado mucho, señor Lorenzo, lo de echarnos un asfalto.
PUNT 7è.- ASSUMPTES
D'URGÈNCIA.
No
se’n presenta cap.
PUNT 8è.- PRECS I
PREGUNTES.
Obert el torn
corresponent per
Senyora M. Miranda (PSC-PM)
Voldria
donar informació sobre la situació actual del Consorci de
L’oficialització
de la decisió de la suspensió transitòria del projecte es va fer efectiva el
dimarts 9 de desembre a les 14:00 hores a l’Ajuntament de Sant Climent”.
Senyora M. M. Latorre (PSC-PM)
Una información: desde el Ayuntamiento de
Tarragona tienen intención de organizar los próximos Juegos Mediterráneos del
2017 y quieren contar con Castelldefels como subsede dentro de lo que es el canal
de piragüismo y de remo. Estamos ya trabajando para que ello sea posible. Y
ayer ya se reflejó y quedó constancia de que Castelldefels, si Tarragona es
nominada para los Juegos del Mediterráneo, será la subsede oficial de
Piragüismo y de Remo.
Senyora
A.M. Pérez (CiU)
Tal
com es va informar a
Senyor A. Padilla (PSC-PM)
Voldria
afegir, per la meva banda, que la setmana passada vam assistir al Consell
d’Administració d’Equacat, que és l’empresa administradora del Canal Olímpic, i
que és la segona vegada que assistim al Consell d’Administració com a invitats
i que entre el Departament d’Esports de
Senyora A. Cotè (ERC)
El
regidor, senyor Sau, em sembla que ha apuntat una mica, abans, el que jo vaig a
preguntar i m’agradaria que ho amplies. Volia saber quin termini es preveu per
obrir-nos una de les dues vies d’accés al barri de Bellamar i Poal, perquè ara
tenim tallada la carretera i l’Av. Diagonal i m’ha semblat, en una de les seves
respostes, que ell parlava d’això i m’agradaria que ho ampliés. Senzillament,
perquè en aquests moments, si vas per dalt, que està tallat, allò és un
recorregut de bosc amb uns carrils molts estrets que avui, per exemple, hi
havia molt cotxe aparcat i camions que s’han d’aturar i és realment perillós. I
per baix també és una volta, que has d’anar per la platja i pujar per
L’altre
és un prec. Jo demanaria, abans ho comentàvem, abans de començar el Ple, jo no
he pogut accedir a
Senyor M. Costa (AVVIC)
Jo
començaré per on acabava
Senyor J.E. Barrera (AVVIC)
Yo tampoco he recibido el Boletín, quiero
aclararlo antes.
Dos preguntas: el puente sobre las vías del tren,
que está entre las dos partes de l’Ànec Blau, me consta que hay lanzamiento de
piedras, en horas nocturnas sobre todo, a los trenes. RENFE pone siempre un
vallado en los puentes para evitar esta situación, pero en todo caso habría que
comunicarles que el vallado o es bajo o es estrecho, o alargarlo o subirlo en
altura, porque me consta, y no creo que sea yo el único que conozca que hay
lanzamiento de piedras a los trenes.
Por otra parte se habló en su día con el concejal
de Urbanismo, Sr. Sau, y el Sr. Ibars, acerca de los pasajes que había en
Bellamar, que estaban en mal estado, algunos se han limpiado, cosa que
agradezco –agradecemos-, pero hay alguno todavía que no solo no se ha limpiado
sino que está cerrado al público. Hablo concretamente del que va desde el Pg. de
Ronda hasta el Pg. Brollador. Es un pasaje que está cerrado con un valla desde
que se hizo una residencia de ancianos al lado y quería saber si ese pasaje
sigue siendo propiedad pública y, si es así, quién ha ordenado o quién lo ha cerrado,
quién lo ha vallado y, en todo caso, ¿Por qué no se ha abierto?.
Senyor
J.L. Amigó (ICV-EUiA)
En
el Ple passat el senyor Barrera em va fer una pregunta sobre el pont de
Senyor J. Sau (PSC-PM)
Si
em permeten, començo amb una declaració d’autoinculpació:jo sí que rebo el
butlletí i, a més, estic segur que la persona que el reparteix no sap que sóc
regidor. Volia dir-ho en tot cas.
Abans
ho he dit, la previsió que tenim d’obrir l’Av. Constitució és demà, cap de
setmana, dilluns. De totes maneres, tampoc voldria en el proper Ple trobar-me
amb una moció si això no es complís i, per tant, deixi’m que li digui dimarts o
dimecres de la setmana que ve, per més seguretat. Quant a l’estudi de
mobilitat, sí que existeix i existeix d’acord a cadascuna de les fases i
subfases en què hem dividit el projecte de Montemar. Perquè som conscients que,
evidentment, causen molèsties, però que són inevitables. Per tant, el que estem
intentant amb aquests estudis de mobilitat és evitar el màxim possible de
molèsties.
Pel
que fa a la pregunta del Pg. Brollador, la veritat, en aquests moments no ho
sé, ho mirarem i donarem resposta.
Senyora M. M. Latorre (PSC-PM)
En referencia al Sr. Barrera, el lanzamiento de
piedras a los trenes, es la primera noticia que yo tengo. Lo pasaremos, por un
lado, a
Senyor A.
Padilla (PSC-PM)
En cualquier caso RENFE nunca ha manifestado
ningún problema y las vallas que hay son altas, no?. Claro, quien quiere tirar
una piedra, la tira.
Senyora N. Milà (PSC-PM)
Bona
nit. Jo també rebo “El Castell”. Dit
això hauria de dir que el Patronat ha fet un esforç immens en els últims temps
per intentar poder, amb el pressupost que tenim també, arribar a tots els
domicilis de
Senyor A. Padilla (PSC-PM)
Gràcies.
Jo també voldria declarar que hi ha mesos que el rebo i mesos que no. O sigui,
estic entremig dels uns i dels altres. Hi ha mesos que el rebo dins de la
bústia i hi ha mesos que el rebo sobre la bústia, i altres mesos per sota
Solament
em queda desitjar a tothom unes bones festes i un feliç any nou, sobretot
feliç, encara que no tinguem tants diners, però facin el favor de compensar-lo amb
felicitat. I ara, com que encara ens quedava una mica de pressupost dintre de
la nostra austeritat hem preparat una copa de cava. S’ha de dir també que els
productors de cava també són de Deu i també han de treballar, també.
I no havent-hi més
assumptes de què tractar,
El president, El
secretari,