Actes commemoratius

8 d'abril. Dia Internacional del Poble Gitano

Avui 8 d'abril se celebra el Dia Internacional del Poble Gitano en reconeixement de la seva història, la seva llengua i la seva cultura.

La data commemora la celebració a Londres, l'any 1971, del Primer Congrés Internacional romaní/gitano, en què es va aprovar una bandera i un himne comuns i es va acordar treballar per demanar el reconeixement de les Nacions Unides a la comunitat gitana. La bandera, de color verd i blau, simbolitza el cel i el camp, amb la roda vermella al centre, que simbolitza el camí des de l'Índia i cap a la llibertat. L'himne gitano, Gelem, gelem (“Vaig caminar, vaig caminar”), commemora els gitanos i gitanes víctimes del nazisme.

El poble gitano ha viscut una persecució ètnica des dels seus orígens, i així, ha patit deportacions i empresonaments en moltes ocasions al llarg de la seva història. En aquest dia, cal recordar aquesta persecució ètnica i denunciar la discriminació que es continua vivint encara avui en dia, en què els gitanos segueixen enfrontant-se a prejudicis profundament assentats en molts països europeus, i que són víctimes de la violència, motivada pels discursos d'odi i actituds xenòfobes i racistes.

En l'actualitat, la comunitat gitana a Catalunya i Espanya encara pateix greuges socioeconòmics, que en ocasions arriben fins i tot a l'exclusió, així com discriminacions en àrees tan essencials com l'educació, accés a l'habitatge i l'ocupació.

Segons l'informe publicat per l'Agencia Europea pels Drets Fonamentals (FRA), el 90% dels enquestats viuen per sota del llindar de pobresa; dos terços estan fora del mercat de treball i l'esperança de vida de la població gitana està entre 10 i 15 anys menys que a la resta de la població europea. Aquests greuges són especialment significatius i s'han vist agreujades amb motiu de la crisi sanitària per la Covid-19.

L'emergència generada per la Covid-19 ha posat en relleu actituds que ja existien en condicions ordinàries i ha emfatitzat unes altres. Des que va esclatar l'Estat d'alarma, la comunitat gitana ha estat un dels principals objecte de racisme, juntament amb la comunitat xinesa, amb missatges que els culpabilitzen de ser focus emissor de la Covid-19 a diverses ciutats de l'Estat.

L'antigitanisme es una de les formes de racisme més esteses a Europa i a casa nostra. Aquesta forma de racisme es manifesta de forma recurrent i és comunament banalitzada i pot adoptar múltiples formes d'expressió, entre elles els discursos d'odi.

Cal fer especial menció a la situació que pateixen les dones gitanes, que enfronten una triple discriminació fruit de la seva pertinença de gènere, classe i cultura minoritzada.

Des de l'Ajuntament de Castelldefels mostrem el nostre rebuig a qualsevol tipus de violència i discriminació racial. Rebutgem firmament l'antigitanisme en totes les seves dimensions: des de la dimensió simbòlica entorn als discursos, imatges i textos que representen a les persones gitanes d'una forma estereotipada; fins a una dimensió material en la que es manifesten les desigualtats en l'accés a l'habitatge, ocupació i l'educació.

Avui dia 8 d'abril, Dia Internacional del Poble Gitano,és un bon dia per demanar que finalitzin les pràctiques discriminatòries contra la comunitat gitana i que els drets que com a ciutadans i ciutadanes els corresponen, els siguin plenament reconeguts i garantits en la pràctica social i institucional.


27 de gener - Dia Internacional de Conmemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i Prevenció de Crims contra la Humanitat

DIA INTERNACIONAL DE COMMEMORACIÓ A LES VÍCTIMES DE L'HOLOCAUST I PREVENCIÓ DE CRIMS CONTRA LA HUMANITAT

Castelldefels 27 de gener de 2020 – 12.00 h

Plaça de Neus Català

 

“MANTINGUEM-NOS JUNTS”

El DIA INTERNACIONAL DE COMMEMORACIÓ A LES VÍCTIMES DE L'HOLOCAUST I PREVENCIÓ DE CRIMS CONTRA LA HUMANITAT es commemora cada 27 de gener en record de l'alliberament del camp de concentració i d'extermini d'Auschwitz-Birkenau el 27 de gener de 1945. Avui, precisament, es compleixen 75 anys d'aquest esdeveniment.  

  • L'objectiu de la commemoració és recuperar la memòria històrica de la Shoah, el genocidi contra el poble jueu, que va comportar l'extermini de més de 6 milions de jueus.
  • També es recorda el Porraimos, el genocidi contra el poble gitano, amb més de 400.000 víctimes.
  • I així mateix rememorem la persecució i assassinat de republicans i republicanes catalans i espanyols deportats als camps nazis, d'opositors al règim nazi, homosexuals, persones amb trastorns de salut mental, testimonis de Jehovà, etc.

 

Poc després, el 5 de maig de 1945, es va alliberar el camp de concentració nazi de Mauthausen-Gusen, on van ser deportats i deportades més de deu mil republicans i republicanes procedents de tota Espanya, entre les quals hi havia una mínim de vint-i-dos persones procedents de tretze pobles del Baix Llobregat: persones de Gavà, Sant Boi, Sant Feliu de Llobregat, Esparraguera, Molins de Rei, Cervelló, Olesa, El Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Climent de Llobregat, Sant Esteve Sesrovires, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles de Llobregat.

 

Per mantenir viva la memòria, enguany, el 5 de maig es commemorarà el Dia d'Homenatge als catalans i espanyols deportats i morts a Mauthausen i en altres camps i a totes les víctimes del nazisme d'Espanya.

 

En aquest any 2020, i amb motiu del 75è aniversari de l'alliberament dels camps nazis, volem retre homenatge, recordar i honorar a totes aquelles persones que van ser víctimes, com els resistents i lluitadors i lluitadores antifeixistes que van patir la deportació, així com per a posar en evidencia les causes i les conseqüències d'aquells fets.

 

I també per a revalidar el compromís de lluitar contra el feixisme, l'antisemitisme, el racisme i tota altra forma d'intolerància que pugui conduir a actes violents contra determinats grups humans.

 

Set decennis i mig després dels fets, tots els estats comparteixen la responsabilitat col·lectiva d'abordar els traumes que encara estan vius entre la població afectada i mantenir mesures que permetin recordar tot el que va significar l'enorme violència que es va sostenir contra milions de persones.

 

Aquesta responsabilitat obliga, sobretot, a educar sobre les causes, les conseqüències i la dinàmica d'aquests delictes, així com a enfortir la resiliència dels joves contra les ideologies d'odi.

 

Atès que els genocidis i altres crims atroços segueixen passant en diversesregions del món i atès que, com estem presenciant, es viu un altre cop un augment mundial de l'antisemitisme i dels discursos d'odi, la celebració d'un dia com el d'avui mai havia estat tan rellevant a Europa des de que va finalitzar la Segona Guerra Mundial.

 

Aquest any, d'acord amb el Memorial del Dia de l'Holocaust, hem escollit com a lema d'aquesta commemoració “Mantinguem-nos junts”, per tal de visualitzar la unitat que deportats i deportades van manifestar dins dels camps, per a fre front a la supervivència i a la resistència davant l'enemic comú, i també el missatge internacionalista de lluita contra el feixisme i per a la construcció d'un món nou, just, en pau i solidari. Un missatge en favor d'una unitat que avui es més necessària que mai.

 

I ho volem fer, com sempre, amb tota la ciutadania de Castelldefels i el màxim protagonisme dels joves, els nois i les noies del centres de secundària de Castelldefels i totes les entitats cíviques de la ciutat.


21 de maig - Dia Internacional de la diversitat


20 de juny - Dia Internacional de les persones refugiades


18 de desembre - Dia Internacional del Migrant


↑ pujar
©
Ajuntament de Castelldefels
Plaça de l'Església, 1 - 08860 Castelldefels
Telèfon: 93 665 11 50