Mor la regidora del primer consistori democràtic de Castelldefels Lluïsa Ferré
Va ser regidora per la candidatura d'Esquerra Republicana a Castelldefels i adscrita a la regidoria de Cultura durant el mandat 1979-1983
Última modificació:
Lluïsa Ferré i Artal, regidora a Castelldefels durant el primer mandat (1979-1983) per la candidatura d'Esquerra Republicana, va morir el passat 8 d'abril, a l'edat de 90 anys.
Va néixer a Mollerussa el 7 de gener de 1930. L'any 1951 els seus pares es van traslladar a Castelldefels i per Sant Joan del mateix any ella fixà la seva residència al nostre municipi.
Va començar a treballar a Can Muncàs, una botiga de queviures. L'any 1952 va conèixer el seu marit, Joan Riba, el propietari del mític Cafè del Centre. Durant molts anys van regentar el cafè, fet que li va permetre conèixer molts ciutadans i ciutadanes darrere la barra del bar. L'any 1953 es van casar i van tenir tres fills.
Regidora de Castelldefels
Va ser regidora per la candidatura d'Esquerra Republicana a Castelldefels adscrita a la regidoria de Cultura durant el mandat 1979-1983.
Descendent de familiars republicans, va seguir la tradició del seu pare, vell militant del partit de Francesc Macià. El seu pare va ser secretari de Vellí, diputat de la República de Lleida, ciutat on vivien.
Abans de les primeres eleccions municipals, Lluïsa Ferré va contactar amb el president local d'esquerra, Antoni Vachal, per veure com podia ajudar. “Em varen convèncer per presentar-m'hi ja que era molt coneguda per fomentar el sardanisme i el cant coral. Vaig acceptar anar a les llistes com un servei i vaig sortir-ne escollida”, així ho relatava ella mateixa en una entrevista.
Impulsora de la cultura popular
Va estar vinculada sempre amb la cultura. Va començar estudis de música a l'escola municipal i després es va interessar per la cultura popular.
L'any 1957 en el pis de dalt del Cafè del Centre, aprofitant un magnetòfon molt bo que li havia regalat el seu germà, va muntar un grup sardanista on va aglutinar molta gent, especialment joves i fins i tot molts immigrants. La Lluïsa els va ensenyar a ballar sardanes i esbarts i, també, va ensenyar a parlar català a qui no en sabia, és a dir, a estimar els nostres costums, tradicions i cultura.
El seu desig secret era aconseguir que tot Castelldefels aprengués i sentís la sardana, la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan. En una entrevista publicada al butlletí municipal el juliol de 1980 explicava el seu gran desig de formar una cobla i un esbart de sardanes. “Si algú es veu amb ànims per començar això, que em vingui a cercar i enfilarem l'agulla”.
Recentment, la Colla Sardanista Dolç Esforç de Castelldefels li va retre un homenatge el dia del seu 90è aniversari , com a membre fundadora de la colla.