Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

<bound method DexterityContent.Title of <NewsItem at /fs-castelldefels/castelldefels/ca/actualitat/elcastell/noticies/8619>>.

Pau Durà porta el seu 'Aire de família' al Teatre Plaza de Castelldefels

L'obra aborda, en clau de comèdia i drama, la idea de la família com a presó a través dels conflictes de diversos parents • "No cau en la tragèdia ni en el bodeville i no és gens maniquea, els personatges són alhora víctimes i botxins", destaca Durà

Última modificació:

Un aire de família, dirigida per Pau Durà, va conjugar comèdia i drama el passat 22 de febrer al Teatre Plaza, abordant la idea de la família com a presó a través dels conflictes de diversos parents que es disposen a celebrar el seu sopar setmanal dels divendres al restaurant d'un d'ells.

Es tracta d'una comèdia agredolça que "fa riure sobre coses que haurien de fer plorar" i que Durà presentava acompanyat pels intèrprets Francesc Orella, Maife Gil, Ramon Madaula, Cristina Genebat, Àgata Roca i Jacob Torres.

"No cau en la tragèdia ni en el bodeville i no és gens maniquea, els personatges són alhora víctimes i botxins", va destacar Durà, qui augura que l'obra generarà una barreja de pudor, incomoditat i diversió en els espectadors en reflectir el comportament de les famílies i el de l'ésser humà.

L'obra, que descansa en els personatges en lloc d'en la trama, planteja els conflictes d'una mare i els seus dos fills casats -Jordi, a qui li han anat bé les coses, i Quim, que ha tingut menys sort-, i també dóna pas a la seva filla Bet, una soltera ferotge, i al cambrer Tomàs, que treballa al restaurant de Quim.

"No és una comèdia francesa de gags, de boulevard", va remarcar Ramon Madaula, qui veu en l'obra un intent d'explicar la família com una presó de la qual un pot intentar alliberar-se, i va agrair la participació dels actors en el projecte en unes condicions que no són les habituals, segons ha dit.

A la direcció, Durà ha volgut respectar el plaer de creació dels actors, i ha remarcat "la subtilesa d'una funció que bascula entre la comèdia i el drama", caient en l'humor constant, però també en el drama.