Els arqueòlegs de Castelldefels fan una gran troballa a la cova del Gegant de Sitges

Un equip científic interdisciplinari coordinat per investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) ha trobat una mandíbula i un húmer d'un nen neandertal en la cova del Gegant de Sitges que tindrien una antiguitat de 55.000 anys.

L'anàlisi dels fòssils excavats, divulgat en un article publicat en la revista Journal of Human Evolution, confirma que són "les primeres restes de neandertal trobades a Catalunya en una excavació actual", van explicar el divendres passat els arqueòlegs de Castelldefels Montserrat Sanz i Joan Daura, directors del projecte.

Fins ara, totes les restes de neandertals trobades al territori català havien estat resultat de troballes casuals o d'excavacions antigues.

També es van trobar sediments que contenien utensilis de sílex de la mateixa època en què van viure els neandertals i restes de fauna, informació que ha completat la datació.

"Aquestes restes proporcionen una de les poques associacions entre restes òssies, lítics i fauna del mateix període en aquesta zona de la península Ibèrica", va explicar Joan Daura.

Sanz va comentar que la tomografia computerizada feta a la mandíbula els va permetre "fer una reconstrucció en 3D i descobrir que, a més de les dues dents visibles, hi ha altres tres a l'interior de la mandíbula, una dels quals empenyeria a una dent de llet per reemplaçar-la, una circumstància que ens permet determinar que l'individu tenia uns 5 anys quan va morir".

De la tomografia dels dos ossos es dedueix que presenten "atributs específics de l'espècie neandertal, com per exemple la robustesa de l'esquelet".

Sanz i Daura van informar que "encara queden per excavar uns 6 metres quadrats amb un gruix d'uns 75 centímetres en aquest nivell de la cova, que és el més antic".

Ocupada per animals carnívors i neandertals, la cova del Gegant està situada actualment a nivell de línia de costa —l'accés obliga els paleontòlegs a deixar-se caure amb cordes per un penya-segat i fer d'espeleòlegs— i ja han trobat cinc restes d'aquesta espècie, que correspondrien a quatre individus diferents: una mandíbula d'un jove de 15 anys, una dent d'un nen de 8-10 anys, una dent d'un subadult i l'húmer i la mandíbula presentades la setmana passada.

Segons Sanz, el clima en el qual van viure aquests neandertals era molt fred, però el mar, que avui s'endinsa parcialment en la cova, es trobava a una distància d'uns 7 quilòmetres de l'entrada, i deixava enfront de la cova un paisatge d'estepa.

En l'estudi també han participat els investigadors João Zilhão, també de la UB; Juan Luis Arsuaga, de la Universitat Complutense de Madrid, i investigadors de les universitats de Lisboa, Burgos, Binghamton (EUA), Bristol (Regne Unit) i del Museu d'Història Natural de Nova York.

Troballes a Castelldefels

La tardor de 2013, la revista de l'Acadèmia de Ciències de França va publicar la troballa d'una espècie de cèrvid, actualment extingida, al jaciment de la cova del Rinoceront de Castelldefels (Barcelona).

Darrere d'aquella troballa eren també els arqueòlegs de Castelldefels Joan Daura i Montserrat Sanz, responsables de l'excavació de Ca n'Aimeric des de 2002.

Elcèrvid trobat l'any 2013, del qual no es tenia coneixement a la Península Ibèrica, pertany a la família del cérvol actual i va viure en el Plistocè, fa 90.000 anys. Espècie coneguda com Haploidoceros mediterraneus, fins al seu descobriment a Castelldefels només se n'havien identificat restes a dos jaciments del sud-est de França.

+INFO: ub.edu/SERP/quaternari

VÍDEO: youtube.com