El Castell de Castelldefels és un dels monuments més emblemàtics de la ciutat i un testimoni viu de la seva història. Situat en un turó que domina el paisatge de la comarca, el castell ha estat un punt de referència al llarg de segles, testimoni de l’evolució de la vila i de la vida de la regió.
Orígens i Fundació
Malgrat que trobem restes ibèriques i romanes sota els murs del castell i de la seva església, i fins i tot una làpida romana de finals del segle I dC, el primer document que ens parla clarament de l'establiment del castell i de la seva església és del 29 de setembre de l'any 967, amb motiu d’una donació d’una vinya per Ermengarda, dona de Galí, senyor de l’Eramprunyà, al monestir de Santa Maria a Kastrum Felix. Kastrum o castrum és castell en llatí. Probablement en aquell temps ja es va erigir una petita fortificació, tal vegada poc més que una torre amb una petita muralla al seu entorn, per defensar la zona, a l’igual que una anys abans s’ha via fet amb el castell de l’Eramprunyà.
Tal vegada la fundació del monestir de Santa Maria de Castelldefels va tenir lloc un any abans, el 966 i va ser una de les últimes voluntats del comte Mir, germà del comte Borrell, que morí aquell any i així ho disposà al seu testament. La fundació d’un nou monestir atreia sempre donacions dels poderosos, per tal de posar-lo sota el seu patrocini. A Ermengarda la retrobem el 7 de maig de l’any 976, fent una nova donació a Santa Maria. Aquest cop, la donació és gran: unes cases, amb els horts i arbres fruiters, i una vinya, que també tenia per compra.
Tot i que l'estructura original ha patit diverses modificacions al llarg del temps, el seu caràcter defensiu es conserva en la seva ubicació estratègica i les seves muralles.
Transformacions al llarg dels segles
Amb el temps, [1], el castell va passar per diverses transformacions. Durant l’edat mitjana, el castell va ser ampliat per reforçar la seva funció defensiva al segle XIV. Durant la segona meitat del segle XV, el castell va quedar en molt mal estat després de la Guerra Civil catalana, quan va ser atacat amb una bombarda.
Més endavant, l’any 1550, el Castell va patir una gran restauració per convertir-se en una fortificació de defensa davant de les incursions de corsaris barbarescos per la costa catalana. En aquell temps per tota la ciutat es van aixecar també deu torres de guaita i defensa per la mateixa raó.
A partir de la segona meitat del segle XVII i sobre tot a inicis del segle XVII el castell es converteix en una residència senyorial, adaptant-se a les necessitats dels nobles de l’època.
A partir del segon terç del XIX, el castell va ser mig abandonat, i va passar per diversos períodes d’inactivitat i decadència fins que al 1897 va ser restaurat pel banquer Manuel Girona i Agrafels. Més tard, durant la Guerra Civil Espanyola, el castell va ser un centre de reclutament i instrucció militar al 1937 i una presó disciplinària de les Brigades Internacionals de l’exèrcit de la República des del mes de març de 1938 al mes de gener de 1939.
Després, un altre cop el castell va romandre mig abandonat, fins la seva compra per l’Ajuntament de Castelldefels l’any 1988, que a partir d’aquell moment ha fet un gran esforç, amb el suport del Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona, de la Mancomunitat de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, del Gobierno de España y dels Fons Feder de la Unió Europea per a que avui en dia hagi pogut ser restaurat en una gran part i pugui estar obert al públic com a part del patrimoni històric i cultural de Castelldefels.
Patrimoni Arquitectònic
L'arquitectura del Castell de Castelldefels és una fusió de diversos estils, amb elements medievals, moderns i contemporanis, però amb unes importants restes ibèriques i romanes sota el mateix. Destaca la torre de l'homenatge, la muralla de defensa i el patí interior, que conserven l'encant de l'antic edifici. Els visitants poden explorar les diferents estances del castell, que inclouen l'antiga [2]església, els jardins i les àmplies sales nobles que un cop van ser habitades per les famílies propietàries de l’edifici en cadascuna de les seves èpoques.
Un Reflex de la Història Local
A més de la seva arquitectura, el castell és un testimoni del passat de Castelldefels i de la comarca. El patrimoni cultural que emmagatzema és essencial per entendre l’evolució de la ciutat, les seves relacions amb els voltants i els diferents períodes històrics que han marcat la seva identitat.
El Castell Avui
Avui, el Castell de Castelldefels és un lloc de gran valor històric i cultural que obre les seves portes al públic, oferint visites guiades, activitats educatives i esdeveniments culturals. És un espai de connexió entre el passat i el present, on els visitants poden conèixer les arrels de la ciutat i gaudir de l’encant d’un dels monuments més importants de la zona.
[1] Castelldefels va tenir sempre fins inicis del segle XX una població que va oscil·lar entre el 300 i 400 habitants. No va créixer mai gaire.
[2] Es una església, i no una capella (hi han vàries capelles al seu interior)