La Sala Institucional (o Noble)
El 12 de febrer de 1897, el banquer barceloní Manuel Girona (1817-1905), nascut a Tàrrega (Lleida), va adquirir el Castell juntament amb la resta de les antigues possessions de la Baronia de l'Eramprunyà.

Girona va encarregar la restauració del Castell a Ramon Soriano i Tomba, qui va acabar les obres cinc mesos més tard.

La restauració efectuada estava clarament influenciada per les teories neogòtiques dominants en la seva època.

La sala Institucional (també anomenada Noble) és la peça que destaca més de l'interior. D'aquesta sala cal ressenyar la llar de foc de pedra i escaiola decorada amb motius vegetals i les inicials M G a la campana, els arrimadors que recorden els de l'apoca medieval, els paraments pintats amb una sanefa formada per una àguila combinada amb dues flors de llúpol i l'escut de Catalunya.

També cal destacar el fris que decora la part superior de les parets, d'inspiració renaixentista, on es reprodueixen fulles d'acant i amorets amb escenes de caça i en el centre l'escut de la Baronia de l'Eramprunyà.

La sala d'Esgrima
La sala d'esgrima està decorada en la seva part superior per un seguit d'escenes formada per quinze medallons amb màximes escrites a sota.

Els medallons són reproduccions de gravats de l'obra d'Otto van Veen (1556-1629) “Quinti Horatii Flacci emblemata” (“Emblemes de Quintus Horactius Flaccius”) editat l'any 1607 i traduit al castellà amb el títol de “Theatro Moral de la Philosofia de los Antiguos y Modernos”.

Aquests medallons en les parets nord, est i oest es complementen amb bustos d'emperadors romans damunt de pilarets.

En la part inferior i pendent de restauració hi ha quinze quadres amb representacions del llibre “Empresas politicas del príncipe perfecto” (Munich 1640) de Diego de Saavedra Fajardo (1584-1648).

 [Anar a la pàgina amb imatges històriques del Castell]

• [Anar a la pàgina següent sobre UNA RESTAURACIÓ PER DONAR UN ÚS PÚBLIC AL CASTELL].