UN PORT NATURAL

• Fa uns 2500 anys aproximadament, a l'època dels ibers i fins a l'època romana, la línia de costa passava a prop de l'actual avinguda de la Constitució.
• En aquell temps, tota aquesta costa formava un estuari, un ample port natural d'ancoratge.
• En un port d'aquest tipus no hi han gaires estructures de terra i els barcos queden ancorats al mar, i la càrrega i descàrrega es fa mitjançant barques, és un espai en què per la qualitat, naturalesa i profunditat del fons, així com per aquesta resguardat de certs vents, troben bona subjecció les àncores dels vaixells.
• Era un lloc apte perquè les naus romanes (i més tard les de l'Edat Mitjana) hi ancoressin i hi comerciessin.
• S'exportaven productes agrícoles (bàsicament vi), que es produïen a la zona que avui ocupen les poblacions de Castelldefels, Gavà i Viladecans.

EL COMERÇ MEDIEVAL: EL VAIXELL ENFONSAT AL CANAL OLÍMPIC

• En excavar per fer el Canal de Piragüisme, sortí a la llum un antic vaixell enterrat.
  • Era una barca medieval, un llagut, d'uns 10 metres de llargada, de vela llatina, que podia armar fins a sis rems per banda, amb una capacitat de càrrega de 5 tones.
  • Al seu costat es van trobar diverses gerres escardades.
  • Es desconeixen les causes del naufragi i, segons els arqueòlegs, el llagut es dedicava al transport de peix en conserva.

ATACS DELS PIRATES A LA COSTA DE CASTELLDEFELS

• L'existència del port facilitava l'accés dels vaixells que es dedicaven al comerç, però també dels que es dedicaven a la pirateria.
• La por als pirates devia ser immensa. Una por que es degué transformar en terror quan, segons testimonis del 23 i 24 de febrer i del 4 de març de 1550, els pirates atacaren les costes de Castelldefels. Jaume Codina ens explica: “L'audàcia dels moros arriba a mitjan segle (XVI) a efectuar desembarcaments al delta de ponent (Gavà i Castelldefels). Els habitants d'aquelles parts, no tenint el refugi del castell,... (aleshores encara no se n'havia iniciat la construcció), han de fugir als boscos de les muntanyes veïnes. Les cases queden despoblades”.

EL PORT NATURAL DE CASTELLDEFELS DEFENSAT PEL CASTELL I LA TORRE BARONA

• Amb la reconstrucció del castell el 1550 (mig enderrocat amb motiu de la Guerra Civil catalana un segle abans), de les torres de guaita de la ciutat poc després i de la Torre Barona el 1583, el port natural de Castelldefels esdevindrà un punt fort a la costa barcelonina.
• Als segles XVI, XVII i XVIII, al litoral de Castelldefels hi atracaven molts vaixells, tant per al comerç com per a la guerra. Un apunt del dietari de la Generalitat, de setembre de l'any 1611, deia: “Divendres a XVI.- En aquest die los senyors deputats feren anar a dos galeras de les de dit General, que estaven a punt envers Castelldefels”.

UN PORT PER A REIS, PRÍNCEPS I EMPERADRIUS

• Al llarg dels anys, el port de Castelldefels va ser molt utilitzat per pescadors i comerciants, però també per l'alta aristocràcia. Era en l'any 1478, segons es relata en el dietari de l'antic Consell de Cent de Barcelona, que “Setembre, dilluns XXVIII.- Aquest jorn la magestat del Senyor Rey entra en la present ciutat per mar venint de Castelldefels”.
• El 18 de juliol de 1666, l'emperadriu Margarida d'Àustria, germana del rei Carles II d'Espanya, desembarcà a Castelldefels procedent de Cartagena, acompanyada de 27 galeres.

LA FORMACIÓ DEL DELTA I DE LA PLATJA DE CASTELLDEFELS

• Ara fa 2000 anys es va iniciar un procés de transformació, pel qual allò que era un port natural va esdevenir, de mica en mica, una zona deltaica, on es formaria la platja de Castelldefels.
  
  El vent i la força del mar arrossegaven els llims i les sorres més volàtils que el riu Llobregat dipositava a la zona de Sant Boi i el Prat i va formar una llenca de terra que s'allargava des de les costes de Garraf en direcció al Prat i que separava el mar d'un ampli estany: l'estany de la Murtrassa.
  
  En una segona etapa iniciada ara fa uns 1500 anys, de mica en mica, aquest estany s'anà omplint per les aportacions de les petites rieres de la zona fins a acabar formant el delta del Llobregat.
  
  El delta occidental, el nostre delta, no és ben bé pla, sinó que té la forma d'una enorme banyera, amb una barrera que el delimita: la cadena de sorres i dunes de la platja, més elevades que les terres de l'interior. Això explica que resulti tan difícil evacuar l'aigua quan hi ha una inundació.
  
  El delta, pel front marítim, es va transformar en l'actual platja de Castelldefels, platja que ben entrat el segle XX va ser redescoberta i va esdevenir factor determinant i símbol de la ciutat, a més de motor important de l'economia local, de la mà d'un fenomen nou que va aparèixer amb força a partir dels anys 60: el turisme de masses.
  
  Bibliografia:
  "Castelldefels i la mar", de Josep Campmany i Guillot. Castelldefels, 1999

Matèries relacionades:

• - El Castell de Castelldefels
  - De la consolidació del terme a una ciutat acollidora
  - Castelldefels: Temps d'història