ESPAI PREHISTÒRIA: COM HO SABEM? LA RESTAURACIÓ ARQUEOLÒGICA I PALEONTOLÒGICA

En les coves del massís calcari del Garraf, com és el cas de la cova del Rinoceront, el degoteig d'aigua que circula pel sostre i les parets, carregat de calç i altres minerals, provoca la concreció i l'enduriment del sediment i de les restes que conté.

La restauració, mitjançant diferents tractaments fisicoquímics de les peces arqueològiques i paleontològiques, s'encarrega de conservar i preservar les restes perquè perdurin en el temps i puguin ser estudiades. Part d'aquests tractaments es duen a terme al jaciment, durant el procés d'excavació, i posteriorment, al laboratori. Quan es localitza una gran concentració d'ossos o esquelets sencers, cal extreure'ls en diversos blocs i portar-los al laboratori amb l'objectiu d'excavar-los posteriorment. Quan les peces presenten la superfície dèbil, per garantir-ne la seva preservació, cal consolidar-les amb diferents tipus d'adhesius.

 

Gràcies a les tasques de restauració podem estudiar les restes trobades als jaciments arqueològics, una vegada netes, consolidades i preparades per a la seva conservació per a futures generacions.

 

Closca de tortuga trobada a la cova del Rinoceront de Castelldefels

Les nombroses tortugues mediterrànies (Testudo hermanni) recuperades al jaciment són similars a les que actualment hi ha al massís del Garraf. Aquestes tortugues no es reprodueixen en regions on les temperatures de l'estiu cauen per sota dels 24 ºC., ja que només els llocs que estiguin per sobre d'aquesta temperatura els permet produir vitamina D, que els és essencial per a la formació de calci i per al creixement de les closques. La seva presència són un bon indicador d'aquest clima càlid que hi havia ara fa 80.000 anys.

 

Crani de cabra, trobat a la cova del Rinoceront de Castelldefels

Les cabres (Capra cf. ibex) eren força nombroses al voltant del jaciment i es caracteritzen per tenir unes banyes grans i corbades cap endarrere. Es tracta d'una espècie més similar a les cabres salvatges actuals que viuen als Alps (Capra ibex) que no pas a les cabres ibèriques (Capra pyrenaica). Fins ara s'han trobat restes d'un mínim de set individus al jaciment, que ens indiquen que l'entorn era muntanyós. Aquestes cabres van arribar a la cova, majoritàriament, com a presa dels carnívors que les van consumir.

 

Maxil·lar de llop trobat a la cova del Rinoceront de Castelldefels

El llop (Canis lupus) és un dels pocs carnívors identificats al jaciment, juntament amb el linx (Lynx pardinus), la hiena (Crocuta crocuta) i l'os bru (Ursus arctos). El llop és un depredador que habita una gran varietat d'ecosistemes. A la cova del Rinoceront se n'han recuperat diverses restes del crani i de les mandíbules. Aquests carnívors van ser probablement els responsables de l'acumulació d'alguns herbívors, ja que van utilitzar la cova com a cau i hi van transportar les seves preses. Per aquest motiu, també si han trobat els seus excrements fossilitzats.

 

 


Revisat: 07/02/2020

↑ pujar
©
Ajuntament de Castelldefels
Plaça de l'Església, 1 - 08860 Castelldefels
Telèfon: 93 665 11 50