Per incorporar el reconeixement de les experiències de les dones un punt clau és el rescat de l'obra de moltes creadores, pioneres que van innovar l'art amb la seva obra però que continuen desconegudes. Una obra de la qual no hauríem de prescindir, sinó que hauríem d'aprofitar-la socialment com a riquesa ideològica, i compartir-la.

Dins d'aquesta recuperació de la memòria, les dones fotògrafes hi juguen un paper fonamental, com a transgressores en un món que els era vedat i també com a testimonis d'una visió particular de la societat, que trobem plasmada en les seves imatges, trencadores del model patriarcal que les limitava. Les dones fotògrafes havien de competir primerament amb la seva condició femenina, i després, amb l'esforç per aconseguir la qualitat en el seu treball. Un treball que utilitzaven per fugir de les normes imposades i de la subordinació a les quals estaven condemnades, desafiant la tradicional visió que es tenia de les dones i projectant-ne una altra sense els prejudicis que ens han velat les seves aportacions a la societat.

Aquestes aportacions van revalorar els avenços tècnics de l'època, però sobretot van diversificar les mirades. Són imatges compromeses amb la realitat del seu temps, que no difereixen en qualitat de la dels seus companys, però que han estat relegades al llarg de la història de la fotografia.

Lloc: Espai Montserrat Roig

Cedida per: Institut Català de les Dones