ALGA Revista de Literatura
nº81 - otoño 2019




Dirección:
  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Goya Gutiérrez
  • Enric Velo

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
      Marga Gil Roësset 1930


    Sumario

    Poesía

    PERE RAMON AGUILÓ

    És membre del Grup de Poesia ALGA. Vegeu: www.castelldefels.org

    He passejat per la llarga avinguda
    flanquejada per barracots silenciosos.
    He copsat la fermesa dels murs,
    massa nets de negra història,
    bastits d'alguna inscripció en pedra.
    He visitat estances buides,
    amb paraules de lletra torta a les parets.
    He enlairat la mirada
    cap a una solitària xemeneia
    i he baixat als crematoris immutables.
    Diuen que allà millers de persones
    s'humiliaren i mataren.

    És tanta la monstruositat
    oculta sota la quietud inert,
    que s'amuntega en el llindar de la ment
    i acaba lliscant, passant de llarg.
    L'horror em nega les emocions.

    Hauria marxat indiferent de Mauthausen
    si no fos, allunyat del camp,
    per la darrera mirada:
    els murs inclements se m'han diluït
    en aigües properes que humilien i maten,
    avui,
    tantes persones…

    MENA`s

    El mes de març de 2019 va haver a Castelldefels un enfrontament entre MENA's hostatjats temporalment en un casal de colònies i joves locals. El dia següent va haver a la plaça una concentració de protesta on s'expressaren opinions controvertides.

    Menor a qui han robat la infantesa.
    Edat que mai no et trobarà.
    No et trobarà mai l'escalf dels pares.
    Acompanyes la incerta drecera,
    simulacre de mentida amable,
    més que aliè sota un sostre estrany.

    T'han posat nom de la terra eixorca,
    de brasa residual i sense ànima,
    d'arbust vinclat pel torb més pervers,
    de cep que només fruiteja al foc.
    Sigles que no coneixen els segles,
    que no saben de joves xenòfobs.

    Els xiscles fan de la plaça un mar
    de sagetes en discussió.
    Brams que voleien per boques tendres,
    sords al seu veritable destí:
    refundar el món de fraternitat.

    página siguiente