ALGA Revista de Literatura
nº82 - primavera 2020




Dirección:
  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Goya Gutiérrez
  • Enric Velo

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
      Previ a la gran fuga 1, de Miriam García Troncho


    Sumario

    Poesía

    SALVADOR ESPRIU I CASTELLÓ

    SALVADOR ESPRIU I CASTELLÓ (Santa Coloma de Farners, 10.7.1913 - Barcelona, 22.2.1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.

    La producció literària d'Espriu és extensa, però cal destacar els poemaris Cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. Al llarg de la seva obra poètica (d'estil modernista), Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés. Primera història d'Esther és la seva primera obra dramàtica, qualificada per l'autor com una "improvisació per a titelles", pel seu caràcter grotesc. Més tard va escriure Una altra Fedra, si us plau, a petició de l'actriu Núria Espert.


    FINAL DEL LABERINT

    Quan aquells dits sensibles
    toquin músiques fràgils
    i lentament vacil·lin
    llums canviant de ciris,
    surt de la festa. Mira
    quanta nit, quina extrema
    solitud se t'emporta,
    per la rialla, a l'home
    justificat i lliure
    que neix del teu silenci.

    DE TAN SENZILL, NO T'AGRADARÀ

    Cansat de tants de versos que no fan companyia
    -els admirables versos de savis excel·lents-,
    i de mirar com passa l'emperador tot nu,
    i del gran plany del vent, aquest vell adversari,
    i de l'excés de mi, sense missatge,
    ara us diré, amb paraules ben clares,
    amb crit elemental, lluny d'artifici,
    que vull només parar-me en el camí,
    ja decantat amic de l'última injustícia,
    i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,
    damunt la bona terra.


    Previ a la gran fuga 2

    MIRIAM GARCÍA TRONCHO

    página siguiente