ALGA Revista de Literatura
nº83 - otoño 2020




Dirección:
  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Goya Gutiérrez
  • Enric Velo

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
      Dolça i salada, de Elvira Rodríguez Roura


    Sumario

    Poesía

    SÒNIA MOLL GAMBOA

    SÒNIA MOLL GAMBOA (Barcelona, 1974) és filòloga i ha fet de correctora, editora, lingüista i professora. Ha publicat dos llibres de poemes (Non si male nunc, 2008, i I Déu en algun lloc, 2014, traduït al castellà per Goodall el 2018) i un de narrativa poètica (Creixen malgrat tot les tulipes, 2012). A Beneïda sigui la serp (traduït el 2019 al castellà, La serpiente) recull 44 articles publicats a La Directa.

    INVISIBILITATS

    Si la beso
    el desig torna a créixer
    com les extremitats d'una estrella de mar
    i m'oblido que morirem qualsevol dia
    i que llavors tant se valdrà que hàgim existit.
    El que escrius potser et fa eterna
    però el que vius t'ho emportes dins d'un sac
    per on treuen el cap fades i monstres
    i no se n'assabentarà mai ningú.

    Morirem
    i potser ens ploraran els gossos
    que no sabran que hem fet l'amor tantes vegades
    d'amagat i del revés
    i sense seny
    i sense casa.
    El que no dius sí que existeix
    --t'existeix endins
    com una pedra negra
    que tu mateixa t'has nuat al turmell.

    EL PARE ES LLEVA DE NITS

    El pare es lleva de nits
    es posa una jaqueta damunt del pijama
    i va amb el caminador fins a la porta.
    He de sortir,
    diu,
    a fora
    hi ha algú que m'espera.
    La cuidadora el convenç amb bones paraules
    i ell se'n torna al llit
    sense oferir resistència. Però a fora,
    sabeu,
    hi ha algú que l'espera,
    i ell hi torna una altra nit,
    i encara una altra,
    sempre amb la jaqueta damunt del pijama.

    Somriu sense dir res quan la cuidadora m'ho explica.
    Ell sap el que sap. I a fora,
    ara ho sé segur,
    hi ha algú que l'espera
    i l'envejo en secret
    encara que li digui
    No surtis, de nit, que podries caure,
    No surtis, de nit, que encara refresca.


    ELVIRA RODRÍGUEZ ROURA

    página siguiente