ALGA Revista de Literatura
nº84 - primavera 2021




Dirección:
  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Goya Gutiérrez
  • Enric Velo

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
      Chandler, Pintura de Marta Lupresti


    Sumario

    Poesía

    JOAN MARGARIT

    JOAN MARGARIT (Sanahuja, Lleida, 1938-Sant Just Desvern, 2021). Va ser arquitecte i poeta. Guardonat per nombrosos premis, l'últim el Premio Cervantes 2019. Va publicar més d'una trentena de poemaris molts d'ells traduïts per ell mateix del català al castellà, com Estació de França (Madrid, 1999), Càlcul d'estructures (Barcelona-Madrid, 2005), Un hivern fascinant (Barcelona, 2017, Madrid, 2015) o Animal de bosque (Madrid, 2021), editat post mortem.

    Selecció de poemes: XAVIER CARRERAS

    RETIRADA

    No coneixia aquest plaer
    d'obediència a una llei.
    Em quedo aquí, on la vida m'ha portat.
    Recorro la ciutat i m'hi sento estranger.
    No comprenc els amics que s'han fet vells com jo
    i ja no sé de què conversar amb ells.
    Cada nova parella dels fills m'és més estranya.
    No recordava haver desitjat mai
    amb tanta urgència la soledat.
    Són senyals. L'animal els coneix i en fa cas.
    Costa molt de trobar una guineu morta,
    un senglar mort. Abans s'amaguen.

    ADÉU A CASTELLDEFELS

    Els fars del cotxe es perden en la platja.
    Hi ha indicis nostres en l'obscuritat:
    xiringuitos que van emparar
    el nostre amor entre la fusta seca.
    Ruïnes de converses, com el mar
    entre fosforescències d'escuma.
    Cap lloc no tornarà a ser com aquest.
    Amb vent d'amor en veles estripades
    els han asclat els pobres bars de fusta
    i tu t'has apagat vella llanterna
    damunt la sorra. Per als qui duem
    els lents capvespres d'un estiu als ulls
    de nit sempre és de seda l'autopista.


    MARTA DUPRESTI

    Selección de poemas: GERARDO GUAZA

    CONOCIMIENTO

    Cavar entre las piedras, los terrones,
    las raíces que nunca arrancarás.
    Es el precio que tiene lo profundo.
    Cavar es religioso.
    Es una forma de bondad.
    Cavar de noche. Luego arrodillarse
    y alzar los ojos hacia el firmamento
    sin olvidar que todo ha de buscarse en tierra:
    cómo alzar una casa, o escribir poesía.
    Incluso desde donde poder volver a amar
    en este temporal de la memoria.

    página siguiente