Moisés Stanckowich


VITA NUOVA
ALGA nº83

EL MAR, L’AMOR, LA MORT
ALGA nº82

L’Europa de les llibertats
ALGA nº81

TRANSFORMACIÓ
ALGA nº80

CAU LA NIT
LA URRACA
ALGA nº79

MI SILENCIO
ALGA nº78

MAI NO T'HE VIST PLORAR
ALGA nº77bis

AUTOBIOGRAFIA
ALGA nº76

PER QUE ODIAVES LES SEVES MANS?
ALGA nº75

LACTÒMEDA
ALGA nº73/74

Reseña sobre el libro
"John Fante, vidas y obra.
Como un soneto sin estrambote"
de Eduardo Margaretto
ALGA nº72

ELS COLORS
ALGA nº72

LLUNES RERE ELS NÚVOLS
ALGA nº71

QUAN T'ESTIMAVA
ALGA nº70

Damunt de tu, el Sol negre
en un bassal de sang...
ALGA nº69

INSPIRACIÓ
ALGA nº68

LA PERLA
ALGA nº67

M'ESTIMO
ALGA nº66

De Adobe y Espuma
de Gerardo Guaza,
ALGA nº66

SÍLABA TÓNICA
ALGA nº65

MANTRA DESBOCADO
ALGA nº64

UN HOME LLIURE
ALGA nº62

SE NOS PASA LA VIDA…
ALGA nº61

OLOR A MAR
FRANZ KOVICZ
ALGA nº60

FRANZ KOVICZ
ALGA nº57

TÍA ELISKA
ALGA nº56

Poesia xinesa contemporània
ALGA nº55

VERSOS DE LA TARDE
ALGA nº54

OLOR A MAR
ALGA nº53

IN MEMORIAM
ALGA nº52

ELS FANALS
ALGA nº51

EL RIU
ALGA nº50

Moisés Stanckowich Isern (Barcelona, 1965)

Es doctor en Filología Semítica por la Universidad de Barcelona, con especialización en Lengua y Literatura Sefardíes. Escribe preferentemente poesía y artículos periodísticos de temática variada. Trabaja desde hace años como profesor de Español para Extranjeros, de Catalán y como redactor también en "La Voz de Castelldefels".

Es miembro de Alga desde hace más de quince años.

PER QUE ODIAVES LES SEVES MANS?

De nit, quan tot just te n'anaves al llit,
sovint, aquella figura t'entrava a la cambra.
Amb veu endolcida pronuncia el teu nom...

No li tenies por però et feies l'adormit
pensant que això el faria potser recular.
La ment és obscura i obscures són les intencions…

Et cridava en veu baixa i se t'acostava,
la resplandor de la tele el feia més tenebrós.
En la penombra, els seus dits s'esdevenen punyals…

Et tocava sabent que no podies fugir,
i ja eres conscient del que t'estava passant.
La teva innocència, això sí, ja s'ha esmicolat.

Odiaves les seves mans, el tacte de la pèrfida
pell i no l'hi podies pas dir.
Cou avui la ferida, courà per sempre demà…

Revista Alga, nº 75
Castelldefels, primavera 2016

LLUNES RERE ELS NÚVOLS

Hi ha llunes rere els núvols d'aquest dol?

Les campanes toquen a morts. Res no ha estat
com havies imaginat…, ni mai no ho és pas.

Uns espontanis surten de la capella i el funcionari
s'endú el teu cos. Ningú no et coneixia però
a la gent, ja ho saps, li agrada tafanejar.
Malgrat tot, algú t'ha deixat una flor.

No hi ha llunes rere els núvols d'aquest dol.

Només foscor, absència calculada de llum
per a un repòs etern.

Dorm.

Gràcies per haver escrit. Confesso…,
confesso que jo sí t'he llegit.

Somriu.

Mai més no moriràs.

Revista Alga, nº 71
Castelldefels, primavera 2014

QUAN T'ESTIMAVA

Sense estels, la nit és òrfena
i no pot protegir-me de la teva absència.
He submergit en la mar fosca tot el que
de mi quedava i m'he adormit serè.
El bes de les aigües em retorna a tu,
suaument, i assaboreixo uns llavis de llum
que ja coneixia d'aquells capvespres
en els balcons del meu país mediterrani…

De nit, el Sol és orfe
i no sé protegir-lo de la teva presència.
Salto, saltes…, rodolo, rodoles i t'allunyes…
Ara ja sé qui ets i no pas quan t'estimava.

Revista Alga, nº 70
Castelldefels, tardor 2013

Damunt de tu, el Sol negre en un bassal de sang,
i en un estany proper el lotus es panseix de dolor.
Llavis tendres, ulls melosos, un darrer sospir que
exhales mentre uns dimonis s'acarnissen amb tu.

Allà, al samsara, et mires els botxins amb la ràbia
de les noies mortes, assassinades perquè sí en el
temps en què la vida se us obre com les flors.
Les vostres cendres, avui, em reclamen la veu…

Crideu-me, doncs, amb llavis de dol!
Mireu-me, doncs, amb ulls de foc!
Les noies mortes, sí, vosaltres!, que
en l'aire sempre hi sou…

Revista Alga, nº 69
Castelldefels, primavera 2013