Ajuntaments i Generalitat continuen defensant que el Prat creixi minimitzant l'impacte acústic

Generalitat i municipis continuen treballant plegats perquè l'aeroport del Prat prossegueixi el seu creixement tot mantenint l'actual configuració de moviments d'aeronaus—la de pistes segregades—, que és la que menys impacte acústic genera sobre la població.

L'alcaldessa de Castelldefels, Maria Miranda, al costat d'altres edils de les poblacions de l'entorn de l'aeroport com el Prat de Llobregat, Gavà, Sant Boi, Sitges i Viladecans, es va reunir aquest dimarts amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, per analitzar el creixement i les perspectives de futur de l'aeroport de Barcelona-el Prat.

En el decurs de la reunió, l'alcaldessa va demanar al conseller «anar amb una veu comuna davant d'AENA, l'organisme que gestiona els aeroports, per tal de continuar treballant en la minimització de les molèsties que provoca el soroll dels avions al seu pas per Castelldefels».

En aquesta línia, el conseller i els representants municipals van acordar treballar per definir una proposta conjunta sobre la configuració i l'operativa més òptimes de la instal·lació, que pot arribar al límit de la seva capacitat els primers anys de la propera dècada si continua el ritme de creixement actual, segons la Generalitat.  

Continuarà amb pistes segregades

El conseller va afirmar que la voluntat del Govern català és incrementar la capacitat de l'aeroport del Prat, però sense canviar-ne la configuració. «L'actual  funcionament amb pistes segregades —va dir Rull— és la millor manera de minimitzar l'impacte acústic que pateixen els ciutadans», un impacte que «ara és raonable, i en cap cas farem res que incrementi aquesta afectació», va dir.

En aquest sentit, el responsable de Territori va deixar molt clar davant dels alcaldes que «no es canviarà l'actual configuració de l'aeroport, amb pistes segregades».

Per al conseller, «la capacitat dels aeroports catalans s'ha de gestionar de manera complementària», raó per la qual es va comprometre davant els representants municipals a treballar conjuntament en una proposta sobre la configuració i l'operativa de l'aeroport. Aquesta proposta «tindrà en compte que els aeroports de Girona i Reus actuen com a quarta pista del Prat».

Rull entén que el sistema aeroportuari català presenta unes característiques de connectivitat ferroviària i en temps de viatges que «permet concebre i gestionar el sistema de manera complementària aprofitant la infraestructura existent i preservant els aspectes ambiental, de qualitat de l'entorn i socials» que preocupen als municipis i al Govern català. 

Fins a 48 milions de passatgers per any

La instal·lació té una capacitat acreditada per part de les autoritats aeroportuàries de 55 milions de passatgers anuals; l'any passat, la instal·lació va rebre 44 milions de passatgers i enguany ja registra un creixement acumulat (de gener a maig) del 8%. A aquest ritme, l'aeroport pot tancar el 2017 amb prop de 48 milions de passatgers, que és molt a prop del 90% de la seva capacitat, segons la Generalitat.

Tenint en compte aquestes dades, Govern i ajuntamentshan mostrat la necessitat d'analitzar les diverses opcions possibles i consensuar una proposta sobre com cal gestionar aquest creixement, en el marc del Pla estratègic de l'aviació a Catalunya, horitzó 2030, que està elaborant el Departament de Territori i Sostenibilitat i de la revisió del pla director d'aquesta infraestructura que ha impulsat Aena.

En la reunió, a més del conseller Rull i l'alcaldessa de Castelldefels, Maria Miranda, van participar els alcaldes del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor; l'alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez; el primer tinent d'alcalde de Sant Boi de Llobregat, José Ángel Carcelén; el primer tinent d'alcalde de Viladecans, Pere Gutiérrez; i el segon tinent d'alcalde de Sitges, Jordi Mas.