Elena Andrada, actriu: «Hem de plantejar-nos una forma de viatjar més responsable»

[Extracte de l'entrevista concedida a CastelldefelsTV.org]

La pel·lícula s'ha passejat amb èxit per certàmens com la Berlinale i els festivals de cinema de Màlaga,Tübigen, Stuttgart, Friburg, el BCN Film Festival, el BFI de Londres... Estrenada aquesta tardor, és candidata als Gaudí i els Goya 2020. El seu treball com a actriu està també nominat. ¿Com s'ha rebut la pel·lícula en els festivals en els quals s'ha projectat?

Molt bé. Ha estat molt bonic veure les reaccions de la gent a cada país. Curiosament "El Viatge de Marta" m'ha portat molts altres viatges. Acabes el rodatge, tornes a la teva vida normal i després dels mesos de postproducció no hem parat amb la promoció de la pel·lícula.

Aquest film significa el seu debut al cinema. Com va ser el procés de selecció del càsting?

Neus Ballús, la directora, i el seu equip havien visitat moltíssims instituts buscant a noies i nois de la meva edat i de la del meu germà en la pel·lícula. Un dia van arribar a l'IES Sert, on jo estudiava, i ens van convocar amb l'excusa que estaven fent un experiment sociocultural per preguntar-nos sobre la nostra vida, interessos, etc. A l'sortir de la reunió recordo que la meva profe, Ana Sanjuán, em va dir que una altra noia i jo els havíem agradat i que en realitat es tractava d'un càsting per a una pel·lícula. A la setmana següent vam fer proves de càmera, em van tornar a trucar i ja em van confirmar per al paper.

Després d'aquesta experiència, es planteja dedicar-se a la interpretació?

Ara estudio Humanitats però estic en un moment en què m'estic replantejant moltes coses perquè és veritat que de cop i volta aquest món t'obre una porta amb moltes possibilitats. No només m'ha interessat interpretar, he pensat també en dirigir. Ara estic intentat assaborir a l'màxim l'experiència.

"El viatge de Marta" parla de les experiències turístiques prefabricades en països d'altres continents i de l'interès que té el teu personatge per conèixer la realitat del Senegal, el país on es va rodar la pel·lícula.

Per al meu personatge, algú de 17 anys que el que vol és estar amb els seus amics, el viatge Senegal, amb un pare amb qui no té una relació massa afí i amb el seu germà, no és molt apetitós. És un pla de vacances poc interessant i quan comença a veure que està en un hotel envoltada de gent gran i que ha de seguir una sèrie d'activitats preprogramades que li semblen ridícules, ella s'adona que el que vol és conèixer a la gent de veritat. Durant aquest procés es dona compte de la dificultat que és connectar també amb persones que vénen d'un lloc diferent al teu, que estan sotmeses a aquestes macroestructures de poder que hi ha entre els occidentals i els senegalesos, però ella ho intenta amb totes les forces.

Com a veïna de Castelldefels, ¿quin és el racó que més li agrada de la ciutat, i el que recomanaria a un turista?

A mi m'agrada molt la platja i hi ha molts racons divertits a Castelldefels però jo li diria a un turista que fes un recorregut en bicicleta des del mur de Gavà Mar fins a Port Ginesta. Com a veïna de Castelldefels tinc molt identificades les parts de la platja i el que es pot fer en cadascuna d'elles. Per exemple, tens el club Nàutic, Playafels que és genial per sortir un divendres, la plaça de les Palmeres, per patinar o els xiringuitos a la platja.

AQUÍ POT VEURE L'ENTREVISTA COMPLETA