Un model urbà sostenible, eix central del tercer grup de l'Acord de Ciutat post-Covid 19
Dimecres va tenir lloc la primera sessió del grup de treball per un model urbà sostenible de l'Acord de Ciutat per a Castelldefels
Última modificació:
En aquest grup de treball per un model urbà sostenible, un dels òrgans de participació i debat de l'Acord de Ciutat per a Castelldefels, hi estan representats els grups polítics municipals, i dinou representants d'entitats i organitzacions per reflexionar sobre residus, mobilitat, medi ambient, espais verds i naturals, economia social, urbanisme i habitatge, entre d'altres qüestion. Presideix el grup el regidor de Territori de l'Ajuntament de Castelldefels, Xavier Amate.
Va obrir les intervencions Xavier Amate, amb un resum de les principals accions impulsades per 'Ajuntament i la ciutat durant la crisi derivada de la pandèmia del Coronavirus, i va apuntar que el context actual exigeix “la necessitat de canvis en diferents àmbits respecte el model de funcionament que tenim. Canvis que ja s'apuntaven abans però que la crisi ha posat en evidència que cal accelerar-los”.
Sostenibilitat local, eficiència energètica, protecció d'espais naturals
Neus Tabernero, de l'Associació de Veïns Castelldefels Centre va intervenir per a compartir diferents mesures relacionades amb la sostenibilitat local com ara els problemes que suposen les canalitzacions i la necessitat de garantir la permeabilitat de la terra sobretot en els terrenys adjacents a les rieres, així com la demanda de reduir la presència dels vehicles al nucli urbà i optimitzar els autobusos. També va destacar la necessitat d'impulsar “tot el que es pugui reciclar en mobiliari urbà que actualment no s'empra”.
En representació del Consell Municipal de Pau i Solidaritat, Inmaculada Egurrola, de l'ONG Mans Unides, va posar de manifest que a Castelldefels es troba a faltar “un mercat sostenible, amb productes de proximitat del Baix Llobregat”, així com mesures d'eficiència energètica per als edificis; una educació en la sostenibilitat per a les futures generacions, com ara, ampliant la xarxa d'escoles verdes a Castelldefels i treballar des de la Cooperació i contra el canvi climàtic, ja que els països del Sud són els més perjudicats per la situació del clima.
La sociòloga Amparo Tomé i l'empresari Joan Bordas van subratllar “la importància dels jardins i parcs d'una ciutat com a bé social” . Per això instaven a treballar en patis verds a les escoles, crear jardins al voltant del castell o treballar l'àrea de l'Olla del Rei com a escola verda per a ciutadania.
Altres intervencions també van indicar la necessitat de millorar les entrades al Parc Natural de Garraf, senyalitzar corriols dels espais naturals, redefinir la ubicació de la gossera, així com la preocupació pels abocaments a l'Olla del Rei i l'afectació que pugui tenir el Pla de Ponent de Gavà a Castelldefels. La creació d'un Consell d'Urbanisme on pugui participar la ciutadania en els projectes de ciutat, estudiar la creació d'una circumval·lació pels problemes originats per la circulació rodada o fer de les escoles també places públiques són altres idees que es van posar a sobre de la taula.
Habitatge protegit, noves xarxes comercials i ‘smart city'
Xavier Fabregat, agent de la Propietat Immobiliària, va parlar sobre la importància de desenvolupar plans urbanístics “per a crear habitatge protegit, de venda i de lloguer”. Per la seva part, Ramon Josa, de la Plataforma Castelldefels amb els Refugiats, va manifestar que a la zona de platja no hi ha xarxa comercial i que es podria fer iniciatives per a que el col·lectiu de manters, “la majoria d'ells persones refugiades, comptin amb un nou projecte comercial i viable i d'acord amb la normativa vigent”. També va assenyalar la necessitat de noves accions de propaganda per a millorar la recollida selectiva dels residus.
La recuperació i l'adaptació de mesures contemplades en estudis ja fets, com el de fer Castelldefels una 'smart city' o la internacionalització de l'economia de Castelldefels va ser una de les idees presentades per Sílvia Sember en representació de l'AVV Can Bou i l'AVV Gran Via Mar. Però també la idea de propiciar “nous sectors com el tecnològic i que el campus universitari de la UPC esdevingui motor de nous canvis”. Un campus que alhora pot estar més vinculat a la ciutat, a través de la creació d'una escola oficial d'idiomes i una sala d'estudi al servei de la Universitat i del municipi. Sember va proposar també, entre d'altres, apostar per un sector turístic de més qualitat a la platja i que la Guaita s'apropi més als circuits econòmics de Castelldefels.
Josep Velasco, de Prou Soroll, va recomanar implantar un model urbanístic, basat en es idees que es van crear a Barcelona amb arquitectes com ara Sert, ”basat en l'habitabilitat, en una ciutat feta per a les persones” i des de projectes de proximitat. Bruguers Sanou de la Federació d'Associacions de Veïns de Castelldefels va exposar els problemes de mobilitat de la xarxa d'autobusos i que no hi ha necessitat de que diverses línies passin per moltes parades del nucli urbà i pe això va proposar “potenciar que els busos urbans siguin utilitzats com a llançadores”. També va suggerir que a les entrades i sortides dels instituts de secundària hagi autobusos i revisar horaris dels camions d'escombreries per evitar la contaminació acústica de les llars.
Amb anterioritat a la reunió del grup per un model urbà sostenible es van celebrar les dels grups de treball per a la reactivació econòmica, i el de reactivació social.
+INFO: