La marca del domini sobre els cossos de les dones de Ciudad Juárez

Organitzat per l'Àrea de Polítiques d'Igualtat, les senyores Marisela Ortiz i Norma Andrade fundadores de l'Associació “Nuestras hijas de regreso a casa” i guanyadores del Premi Especial Ciutat Castelldefels d'enguany, van ser convidades, el passat 9 de juliol, a un dinar homenatge al que van assistir  i van estar acompanyades d'algunes regidores de la província de Barcelona i de membres del Consell Municipal de les Dones i de la Junta directiva del Grup de Dones de Castelldefels.

Més tard,  a la seu del  Grup de Dones de Castelldefels, van oferir una conferencia per explicar l'onada de feminicidis que assetja Ciudad Juárez des de 1993. Aquesta és una ciutat situada a la frontera amb Estats Units on, en aquests darrers anys, s'han anat instal·lat fàbriques maquiladores - empreses subcontractades d'assemblatge i manufactura que importen materials sense pagar aranzels i els exporten un cop processats a d'altres empreses – on treballen un alt percentatge de dones mexicanes que han emigrat escapant de la pobresa i a la recerca de millors condicions de vida. Tot i que els seus drets laborals són contínuament vulnerats, les dones han trobat en aquestes fàbriques una font de subsistència i empoderament. Tanmateix, arrisquen cada dia la seva vida quan entren i surten de treballar. En els llargs desplaçaments d'anada a la feina o de retorn a casa, centenars de dones han estat segrestades, estrangulades, víctimes de violència sexual i assassinades o desaparegudes. Aquests assassinats i desaparicions es van perpetuant des de fa més de deu anys sense que cap investigació seriosa es porti a terme per aclarir les seves causes.

Les últimes investigacions periodístiques relacionen aquestes cruents matances amb rituals d'iniciació que es durien a terme dins de diferents grups mafiosos involucrats en el narcotràfic. Les dones, la majoria entre 15 i 19 anys, serien segrestades, violades, torturades i assassinades com una prova que hauria de superar el “neòfit” per formar part del club d'homes de la màfia.El vessament de sang i l'assassinat seria el ritual i el segell confirmatori del pacte a través del qual l'iniciat venç les passions i és apte per ingressar en el cos de l'organització i en la fratria viril. Aquest acte macabre reforça així mateix el vincle del grup d'homes a través de l'exhibició del seu poder i el coneixement d'un secret compartit. Un cop realitzat l'acte simbòlic , que és sens dubte, una clara manifestació de la violència de gènere,  les dones assassinades serien abandonades com una deixalla ja que són concebudes com a objectes: apropiades, utilitzades i llançades.

La impunitat d'aquests crims respondria a la connexió existent entre els assassins i  membres de les autoritats (policia, fiscalia, exèrcit etc). El poder que ostenten aquests rics i influents propietaris i homes de negocis il·legals permetria comprar el silenci per tal de que el mecanisme d'escenificació del poder basat en el sacrifici del cos femení no s'aturi. Per això no es desenvolupa cap investigació en profunditat i es prefereix culpar a les víctimes esgrimint raons falses com les seves relacions amb el narcotràfic, la prostitució etc. o acusar persones innocents com a bocs expiatoris. Aquests feminicidis reiterats faciliten també que els assassinats per violència domèstica quedin camuflats. Si algun home s'excedeix i mata a la seva companya pot abandonar el seu cos en alguna zona de Ciudad Juárez sense preocupar-se de que s'indagui massa la causa d'aquesta mort.

Aquest és un model que va calant a la societat i que respon a un missatge clar que consisteix en donar legitimitat a la violència de gènere a través de la qual els homes poden disposar lliurament del cos de les dones fins a l'extrem d'assassinar-les. Els agressors, no només s'apropien de l'espai privat, sinó també de l'espai públic de Ciudad Juárez insuflant la por a totes les dones sota les seves passes.

Marisela Ortiz, valenta i compromesa, lluita cada dia per desemmascarar els culpablesireconstruir una societat sobre nous ciments, malgrat que això signifiqui posar en risc la seva vida. Tot i  haver estat amenaçada de mort vàries vegades, nodubta en trencar el silenci, denunciar l'horror i clamar justícia ultrapassant les fronteres de Mèxic ja que ara és conscient que la corrupció que assetja el seu país no aportarà cap solució a aquest genocidi de dones i que per tant és necessari internacionalitzar el problema.