Manuel Castells i el conseller Solà, en la inauguració de la Setmana de les Noves Tecnologies.

Aquest dilluns 15 de març es va inaugurar al centre Frederic Mompou de Castelldefels la tercera edició de la Setmana de les Noves Tecnologies. El programa d'activitats de la Setmana és organitzat conjuntament per la Universitat Politècnica de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Castelldefels. Fins al 19 de març Castelldefels serà la seu de reflexions, debats i propostes arran del que s'anomena ciutat del coneixement. L'acte d'inauguració de les jornades va comptar amb la presència de Jordi Labòria, president delegat de l'Àrea d'Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona; Ramon Sans, vice-rector adjunt de Promoció i Integració Territorial de la UPC; Carme Sánchez, tinenta d'alcalde de la Societat de la Informació i el Coneixement de l'Ajuntament de Castelldefels; i Antonio Padilla, alcalde de la ciutat. Per a Carme Sánchez, la Setmana de les Noves Tecnologies és una aposta molt important de l'Ajuntament que s'inscriu en el Pla de la Societat de la Informació del Municipi. Es tracta de posar en comú temes molt diferents en un ampli ventall d'interessos que tenen a veure amb les noves tecnologies amb experts d'àmbit nacional i internacional. En aquest sentit, Sánchez, va destacar alguns dels aspectes que abordaran les jornades com ara experiències de banda ampla a Internet, una simulació de vol, debats al voltant de cap a on va la societat de la informació, el programa Consensus, el software lliure, el català a la xarxa, tallers sobre solidaritat i d'alfabetització digital, etcètera. En el decurs de les jornades es presentarà així mateix, va anunciar la regidora de la Societat de la Informació i el Coneixement, la nova web de l'Ajuntament de Castelldefels especialment, accessible per a les persones discapacitades. Carme Sánchez va advertir finalment del risc que es pugui produir si no es treballa per portar les noves tecnologies al conjunt de la societat, l'anomenada "fractura digital"; és a dir que hi hagi dues classes de ciutadans; aquells que puguin accedir i els que no a la societat del coneixement. Per la seva banda, Ramon Sans, vicerector adjunt de Promoció i Integració Territorial de la UPC, va indicar que aquestes jornades incideixen plenament en uns dels objectius principals de la universitat: la preminència dels objectius acedèmics i el compromís social. En aquest sentit, Sans va dir que si d'una banda la univeristat es dipositària dels coneixements, de l'altra s'ha de comprometre a transferir a la societat els resultats de les seves recerques i la difusió de la cultura. És per això que la universitat es compromet a impulsar la comunicació i les infraestrcutres, incidir en la implantació de les empreses de les noves tecnologies, i impulsar nous avenços que facin millorar a la societat com la nova escola sense fils, l'administració i la gestió electrònica. En definitiva, que es produeixin sinergies entre les administracions i les empreses. Per la seva banda, Jordi Labòria va destacar un dels valors bàsics de la societat plural democràtica com la participació ciutadana aplicada a les noves tecnologies. Però perque sigui efectiu aquest repte cal crear infraestructures suficients que assegurin l'accés de tots els ciutadans a la xarxa. Labòria va indicar en aquest sentit que la Generalitat s'ha compromès a fer arribar la banda ampla a tots els municipis de Catalunya. Labòria va recordar també al paper pioner que ha tingut la Diputació de Barcelona a l'hora de reforçar la participació dels ciutadans en els afers públics mitjançant dotar als ajuntaments de les eines (xarxes telemàtiques), implementar accions formatives, l'edició del primer butlletí oficial electrónic, i oferir serveis als ciutadans a través de les webs municipals, com els pagaments d'impostos, tràmits, etc. Per la seva banda l'alcalde de Castelldefels, Antonio Padilla, va subrratllar que la voluntat de l'Ajuntament és esdevenir una ciutat puntera en la difusió del coneixement. L'Ajuntament --va explicar Padilla-- treballa des de fa temps en una triple línia d'acció en aquest sentit: la modernització interna (desenvolupament digital amb oficines telemàtiques descentralitzades, la possibilitar d'escoltar les emissions de ràdio Castelldefels a través d'Internet), la incorporació del sector productiu de les noves tecnologies, i l'alfabetització digital. L'alcalde també va anunciar la posada en marxa del desenvolupament del projecte de participació ciutadana amb l'ajuda de les noves tecnologies. Quo Vadis Catalunya? El desenvolupament de la societat de la informació Un cop inaugurades les jornades va tenir lloc la taula rodona "Quo Vadis, Catalunya?: el Desenvolupament de la Societat de la Informació", amb la participació de Juan Soto, president de la Comissió Especial d'Estudi per al Desenvolupament de la Societat de la Informació a Espanya; Manuel Castells, president de la Comissió Científica de l'IN3 i president del Consell Assessor del Programa de doctorat sobre la Societat de la Informació i el Coneixement de la Universitat Oberta de Catalunya; i Carles Solà, conseller d'Universitats i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. L'acte va ser moderat per Ramon Figuera, cap de secció de Personal i Serveis Generals de l'Ajuntament de Castelldefels. Soto va destacar la necessitat de crear un pacte d'estat per integrar els esforços que els tres nivells de l'administració estan fent perquè puguin concórrer el desenvolupament de les telecomunicacions en els processos productius de les empreses ja que Espanya --va dir-- "no acaba de fer la convergència amb Europa en el nivells de la societat de la informació que s'observen a l'actualitat". Soto va afirmar que les PYMes espanyoles (responsables del 80% de la producció) es troben en aquest sentit en la mitjana europea, i si es vol ser competitiu s'hauran d'intensificar els esforços en l'ús de les noves tecnologies. Per la seva banda, Manuel Castells, creu que s'ha de dotar als ciutadans d'infraestructures suficients i que l'anomenada alfabetització digital s'ha d'integrar en les necessitats pràctiques dels ciutadans. La tecnologia --va destacar Castells-- es difon a partir de l'interès de la gent. Castells també va advertir la presència d'altres elements a tenir en compte: el nivell d'educació. Segons diverses enquestes el 62% de la població adulta --més gran de 50 anys-- té només estudis d'educació primària. "Si no ni ha un esforç --va apuntar Castells-- en formar aquest col·lectiu, la gent que actualment té el control de la societat no tindrà el control tecnològic". En aquest sentit va indicar el paper de la Universitat Oberta de Catalunya en extrapolar els coneixements tecnològics del campus a la formació continuada. Per últim va apuntar que la gran frontera d'Internet en aquests moments es troba en com aplicar la xarxa en temes de salut, social d'educació, etc. i que l'ús de les noves tecnologies a les empreses i les escoles només funcionarà si el sistema de funcionament és flexible tant internament com externa. Per últim va intervenir Carles Solà, conseller d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Solà va indicar que la intenció del Govern es lluitar contra l'anomenada fractura digital lingüística. Per evitar-ho, va indicar Solà, "hem de fer accions de cohesió social terrirorial, cultural i lingüística, així com impulsar l'ús didàctic de les noves tecnologies a les aules". Solà va anunciar que el seu departament treballa en "estendre l'ús de les noves tecnologies a la població, impulsar el desplegament de la banda ampla a tot el país i que l'administració oberta de catalunya sigui una xarxa pública actualitzada i oberta al ciutadà". El conseller també va fer saber que la línia de treball en aquest sentit és impulsar un nou pla estratègic per a la societat del coneixement, i la creació d'un consell català del coneixement amb el compromís ferm de treballar conjuntament amb les administracions locals.