La participació ciutadana, eix de la tercera jornada de la Setmana de Noves Tecnologies.

Les sessions de la III Setmana de les Noves Teccnologies que se celebra aquests dies a Castelldefels es van centrar el dimecres 17 de març en la relació de les noves tecnologies amb l'administració local. La xerrada "L'administració local a la xarxa. Eines i recursos necessaris" va comptar amb la presència d'Albert Martin, director general d'Organització de l'Administració i la Funció Pública la Generalitat de Catalunya; Antonio Castillo, general manager business development de Telefònica I+D; Jordi Pericàs, director general de Localret; i Andrés Font, de la Fundació Auna. El debat va ser moderat per Anna Miró, coordinadora de l'Àrea d'Infraestructures de la Diputació de Barcelona. Antonio Castillo, representant de Telefònica I+D, va manifestar que a parer seu cal millorar la col·laboració entre el sector públic i el privat, i que l'administració electrònica atengui de manera eficient el ciutadà per recuperar la confiança d'aquest en la gestió pública. Per a Castillo les administracions públiques han d'assumir el lideratge i ser impulsores del canvi, amb accions com ara la implantació del DNI electrònic. Per a Andrés Font, d'Auna, "som davant d'una revolució tecnològica de digestió lenta que serà al final una revolució de conseqüències imprevisibles". Segons Font hi ha tensió entre la demanda dels ciutadans (bones i barates infraestructures) davant d'una administració "excessivament compartimentada i jerarquitzada". Albert Martin, per la seva banda, va manifestar el desig de la Generalitat de potenciar l'AOC (Administració Oberta de Catalunya) com a "xarxa en què els governs locals puguin ocupar una posició central i establir acords". Martin va anunciar el compromís de la Generalitat de fer amb els municipis una planificació conjunta, establir un nou marc operatiu i prioritzar els projectes de major utilitat comuna. Per això es treballarà sobre un eix fonamental: fer aparèixer en el pressupost del Govern l'AOC per tal que sigui un poderós instrument de totes les administracions públiques. Jordi Pericàs, de Localret, va plantejar la conveniència d'instar els governs locals a deenvolupar plans estratègics que ajudin a planificar les necessitats de les ciutats, potenciar la prestació de serveis en xarxa i fomentar la innovació per millorar les administracions. Va destacar també "la necessitat d'elaborar un marc jurídic i adequar-lo a aquesta nova realitat perquè funcioni, i impulsar la iniciativa Observatori per la Societat de la Informació per tal de tenir dades i saber com evoluciona la societat". Finalment va subratllar com a objectiu més destacat de Localret el de definir les infraestructures de banda ampla mitjançant el pla de Telecomunicacions de Catalunya i assegurar la implicació en la seva elaboració dels departaments de Política Territorial i Obres Públiques i Economia i Finançes. Participació Ciutadana Jordi Sánchez, director de la Fundació Jaume Bofill, i Albert Batlle, professor de Ciències Polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya, van relacionar la implantació de les noves tecnologies amb la participació ciutadana. Es va observar que un 60% de la població encara no s'ha acostat a les noves tecnologies, al mateix temps que existeixen barreres importants perquè es pugui produir una participació ciutadana efectiva, com ara el factor espai, el factor temps i el cost de la informació permament. Darrere les noves tecnologies --van advertir els ponents-- ha d'haver "unes institucions amb voluntat de fer-les una eina útil". En aquest sentit la equació correcta seria, per aquest ordre: interès de la ciutadania per participar, informació i participació ciutadana. "Per despertar l'interès de la ciutadania cal que els polítics expliquin els beneficis de la participació política". A la vegada --van indicar aquests experts-- "els polítics obtenen beneficis d'aquestes experiències, ja que poden conèixer la opinió dels ciutadans respecte un àmbit concret i comparar-la amb la seva accióde govern". Pel que respecta als costos els ponents van distingir entre participacions polítiques "barates" (anar a votar) i participacions polítiques "cares" (involucrar-se en un partit polític o en una associació). Aquestes darreres sí es poden veure facilitades per les noves tecnologies. Experiències de participació ciutadana En aquesta ponència sobre les aportacions que han fet les noves tecnologies a la participació ciutadana van intervenir Antonio Poveda, president de l'Àrea de Serveis Generals i Ordenació del Territori de Sant Joan Despí, i Fermí Vallbé, director de Projectes de Participació Ciutadana a l'Ajuntament de Barcelona. L'experiència més rellevant de participació ciutadana impulsada des de l'Ajuntament de Sant Joan Despí ha estat la posada en marxa d'un xat amb els ciutadans per donar a conèixer els pressupostos municipals. Poveda va indicar que entre d'altres accions per impulsar la participació dels ciutadans en la gestió pública s'han proporcionat eines i formació a diversos col·lectius, tot buscant afavorir la seva integració (aula permanent de formació de la gent gran). Altres processos de participació presencial però també a través d'Internet han estat l'Agenda 21 i el Pla Jove. S'han utilitzat també les noves tecnologies per rebre suggeriments dels ciutadans respecte a diverses accions de Govern --les més nombroses, les relacionades amb l'urbanisme-- i es va posar en marxa el programa "compartir cotxe" amb un resultat de 200 usos des que es va iniciar. Fermí Vallbé, per la seva banda, va anunciar la creació de l'Observatori Internacional de la Democràcia Participativa, amb 180 membres, entre ells, com a soci, l'Ajuntament de Castelldefels. Segons va informar Vallbé "es tracta d'un espai obert a la ciutat del món per compartir experiències, debatre polítiques i construir mecanismes de participació per aprofundir en la democràcia en els governs de les ciutats". Aquest observatori, segons Vallbé, es proposa entre d'altres objectius construir un espai comú, promoure l'anàlisi de les diferentes experiències de participació ciutadana, realitzar estudis d'investigació, per facilitar la integració de tota la ciutadania en els governs locals, aplicar polítiques locals de desenvolupament sostenible i cohesió social, i compartir pràctiques innovadores de la participació ciutadana en la gestió i planificació urbana. Vallbé també va destacar que, "mentre que a Amèrica llatina la participació ciutadana en els pressupostos és decisiva, en un 42,3 per cent, a Europa el nivell es troba encara en un 21,9 per cent".