L'Escola Superior d'Agricultura a Castelldefels, un referent de docència i investigació

La indústria alimentària és una de les més fortes a Catalunya. Íntimament lligada a l'evolució d'aquesta indústria figura la tasca de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB). Aquesta institució va néixer, a iniciativa d'Enric Prat de la Riba, l'any 1911, i durant molts anys va desenvolupar la seva activitat al recinte noucentista de l'Escola Industrial de Barcelona. A pocs mesos de celebrar el centenari, l'escola continua diversificant els estudis i les titulacions, ara a l'edifici D4, que n'és la seu, al campus universitari de la UPC de Castelldefels.

Aquells orígens —esperonats per la modernització de l'agricultura catalana— es mantenen vius, ja que l'escola forma tècnics que han donat i donaran servei a les indústries de l'alimentació i a les explotacions agràries. Però, ara, l'ESAB es presenta com «una escola d'enginyeria dels sistemes biològics, que serveix a camps d'activitat com ara la gestió de residus, la depuració d'aigües o la generació de biocombustibles, entre d'altres». Així presenta l'escola el seu director, el doctor Joan Oca. «Som —i formem— enginyers que no treballem amb materials inerts sinó amb sistemes vius: resolem problemes i trobem solucions».

Àmbit educatiu

L'ESAB imparteix a l'actualitat quatre graus universitaris, els de les enginyeries agrícola, agroambiental i del paisatge, alimentària, i de sistemes biològics. També ofereix cinc màsters oficials: Sistemes Agrícoles Perurbans, Agricultura pel Desenvolupament, Paisatgisme, Aqüicultura i Enginyeria Biotecnològica. Amb aquesta oferta, a la qual s'afegeix la pròpia de la recerca, l'escola vol respondre «a l'alta demanda d'enginyers que tractin amb sistemes vius», diu Oca. Els estudiants que acaben els estudis a l'ESAB «troben feina ràpidament, molts d'ells a la indústria relacio nada amb l'alimentació, que és molt potent a casa nostra, però també a les administracions públiques, en el terreny de la gestió del verd urbà o del medi ambient, per exemple».

A l'actualitat, uns 90 professors i professores són els encarregats de formar a l'ESAB més de 500 alumnes de graus i màsters, que presenten un percentatge de dedicació i èxit en els estudis superior a la mitjana del conjunt de la Politècnica. «La relació entre els uns i els altres és molt fluïda, perquè es basa molt en la pràctica; entre cometes, aquesta és una escola molt familiar». El centre fomenta, a més, les estades a l'estranger, i compta amb una borsa de pràctiques per als estudiants que conformen més de cent empreses.

Àmbit de recerca: l'exemple de l'aqüicultura

A més de dedicar-se a la docència, Joan Oca forma part d'un dels grups de recerca capdavanters d'entre els que promou l'escola. Aquest grup investiga en el camp de l'aqüicultura, una disciplina «amb un gran potencial». La subdirectora del centre, la doctora en Ciències del Mar Lourdes Reig, que també és membre del grup, subratlla que la recerca en aquest camp «és diferent d'altres, ja que és multidisciplinar; de fet, el ‘matrimoni' entre enginyers i biòlegs era estrany fins fa poc temps, ja que hi predominaven els segons, centrats en la reproducció i la nutrició dels peixos. Nosaltres, des del camp de l'enginyeria—continua Reig—, contribuïm a resoldre problemes de viabilitat, i això ho aprecia molt, lògicament, el món de l'empresa. Aquesta, a més, vol immediatesa, cosa que ens du a transferir-li els avenços de les nostres investigacions amb certa rapidesa». 

La pesca al mar, resumeix Reig, continuarà existint, «però ja avui dia més del 40% del peix que consumim prové de piscifactories, cosa que ens permet conèixer-ne la qualitat amb absoluta certesa». Per als investigadors en aquest camp la reserva social cap a aquest producte alimentari està disminuint, «i encara ho farà més, perquè és gairebé impossible distingir una orada pescada al mar d'una de piscifactoria si estan cuinades igual: les propietats nutritives, la textura, el sabor, són pràcticament idèntics», conclou.

Millorar la qualitat de vida de les persones

L'enginyeria de sistemes biològics, entén el doctor Oca, hi contribueix quan «ajuda a obtenir productes alimentaris de major qualitat, o bé proposa tècniques de conservació que no la rebaixin». Aquesta aspiració, i la del reaprofitament i disminució dels residus orgànics, inspiren la contribució de l'ESAB a 14 projectes internacionals de cooperació al desenvolupament.