El castelldefelenc Fernando Barbeito, bronze al Mundial d'handbol amb Espanya

Fernando Barbeito, veí de Castelldefels i membre del cos tècnic de la selecció espanyola d'handbol (n'és el segon entrenador), va proclamar-se aquest passat diumenge medalla de bronze al Mundial de Suècia. Espanya va guanyar el partit pel tercer i quart lloc a l'amfitriona Suècia per 23-24, aconseguint així la medalla de bronze.

Divendres passat, la selecció espanyola va perdre la possibilitat de jugar la final en caure davant Dinamarca 24-28. No obstant, l'equip es va refer i va recuperar el seu bon joc per vèncer els suecs en la final de consolació.

Barbeito concedia el matí del dilluns 31 de gener una entrevista a Ràdio Castelldefels, conversa que transcrivim a continuació.

Enhorabona, en primer lloc.
Gràcies, moltes gràcies. Estem molt contents, cansats, però molt contents. Al món de l'esport acostumem a dir que quan es guanya amb patiment sembla que valgui més.

Guanyar en la final pel tercer i quart lloc a Suècia, un rival molt complicat i, a més, a la seva casa, en un Mundial, sap millor?
Ni en la derrota ni en la victòria podem estar d'esquena a la realitat. La veritat és que Suècia té grans jugadors, i ha presentat al Campionat del Món un equip sensacional. Va ser capaç de tutejar a França en la semifinal. Contra nosaltres es jugava la medalla i, a més, durant moltíssim temps l'equip amfitrió d'aquests grans esdeveniments sempre havia aconseguit medalla. Tot això dóna la idea de com era de difícil disputar la medalla de bronze a Suècia.

I ells van jugar l'escalf del seu públic.
Vam jugar en un pavelló de 14.000 espectadors, dels quals 8.000 eren suecs i potser uns 70 eren espanyols. Alguns arribats per a l'ocasió des de Castelldefels.

Abans d'aquest partit, la trobada de semifinal davant Dinamarca va poder també caure del costat espanyol.
Era un grandíssim equip, Dinamarca, molt fort, contra el qual vam tenir opcions. És, de fet, l'únic partit que vam perdre en tot el campionat, i vam empatar contra França, que fet i fet va ser campiona. Per tot això, la valoració de la nostra actuació en el Mundial, havent obtingut la medalla de bronze, és molt positiva.

És el segon podi mundial de la història per a l'handbol espanyol.
La història diu això, i per alguna cosa serà. És clar que hi ha equips al món que estan un esglaó per damunt nostre. Nosaltres hem d'estar al 120% del nostre rendiment per poder lluitar amb aquestes seleccions.  Aquesta és la realitat, per la qual cosa estem molt contents d'haver aconseguit la medalla.

Quina és la força d'aquesta selecció espanyola?
El nostre fort és la defensa, encara que en aquest torneig no hem marcat precisament pocs gols. Nosaltres hem de jugar de darrere cap a endavant; hem de basar el nostre joc en una gran defensa i intentar aprofitar les nostres opcions en atac, amb intensitat en el joc.

La semifinal va estar marcada en realitat per les defenses.
Sí, tant el nostre porter com el suec van realitzar un gran partit, i les defenses van funcionar amb una concentració altíssima. Potser la clau va estar en la nostra remuntada, amb un parcial molt bo de 5-0. I va succeir gràcies a una gran defensa, corrent al contraatac. Aquests són en definitiva els senyals d'identitat de l'handbol espanyol.

La medalla de bronze, es queda a Castelldefels?
Sens dubte, la vull tenir molt prop meu, per veure-la cada dia. Després, ja veurem. Però al principi vull tenir-la a prop. /