Una conferència apropa la ciutadania a la Constitució europea, que se sotmet a referèndum el dia 20

El pròxim 20 de febrer tots els espanyols majors d'edat estan cridats a les urnes per votar en referèndum el tractat de la Constitució Europea. Amb la finalitat d'apropar els ciutadans als continguts d'aquest projecte, la Diputació de Barcelona, conjuntament amb alguns ajuntaments de la província, entre ells Castelldefels, ha organitzat unes conferències explicatives El director de l'Institut Universitari d'Estudis Europeus de la UAB, Francesc Morata, va ser l'encarregat de pronunciar aquesta conferència al Saló de Plens de l'Ajuntament el 31 de gener passat. A l'acte van assistir una nodrida representació de la ciutadania, la representant del Gabinet de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, Susana Anyell, i l'alcalde de Castelldefels, Antonio Padilla. Morata va explicar que es tracta de l'última fase d'un procés que començava l'any 1951 amb la signatura del Tractat de París i la constitució, el 1957, de la CEE (Comunitat Econòmica Europea). Posteriorment, l'any 1986 es creà l'Acta Única Europea, i, a continuació, el projecte patí successives reformes, amb els Tractats de Maastricht, Amsterdam i Niça. Després de l'aprovació d'aquests acords per part dels diferents estats membres de la Unió Europea «ara es dóna la paraula als ciutadans, qui han de ratificar el projecte de Constitució Europea». Per a Morata aquesta és una novetat molt important ja que «des que Espanya forma part de la Unió Europea (1986), és la primera vegada que es demana al ciutadà que decideixi si vol més Unió Europea o prefereix quedar-se com està. És un fet que té a veure amb la democràcia directament». En aquests moments formen part de la Unió Europea 25 membres. Morata va destacar que «la Unió europea no és un estat, és una construcció nova. Sobre les bases d'un bé comú s'ha anat construint tot l'edifici comunitari». Els reptes de la Unió Per a aquest expert, forma parteix els reptes de la Unió Europea del segle XXI el gestionar una Unió Europea ampliada a 25 estats que sumen 460 milions d'habitants i que, al mateix temps, «ha de definir quina és la seva posició en un món global molt polaritzat per la supremacia militar i econòmica dels Estats Units». Un altre dels reptes d'aquesta nova Europa, segons Morata, «és anar més enllà de la integració econòmica, assolint la la integració política per a finalment aconseguir una Unió Europea més pròxima al ciutadà». Posteriorment va definir la Constitució europea com un text que «conté aspectes similars a les constitucions respectives dels estats membres (institucions i drets i deures dels ciutadans) als què s'ha incorporat la carta de drets fonamentals (respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia, estat de dret, pluralisme, tolerància , justícia, solidaritat, no discriminació i igualtat entre homes i dones, etc)». Mitjançant la Constitució europea els objectius interns de la UE se centren en «oferir un espai de llibertat, seguretat i justícia, un desenvolupament sostenible, combatre l'exclusió social i la discriminació i fomentar la cohesió econòmica social i territorial entre els seus estats membres». Competències europees La UE tindrà competències exclusives com l'establiment de les normes de competència necessàries per al funcionament del mercat interior, política comercial comuna, política monetària per als estats, etc. i altres compartides (espai de llibertat, seguretat i justícia, investigació; agricultura, pesca, medi ambient, etc). Morata va afegir que la Constitució europea «simplificarà els instruments jurídics per legislar i prendre decisions en el si de la comunitat i procurarà una distribució més clara de les competències, amb la intenció de fer més accessibles als ciutadans les institucions i el seu funcionament».