La vida als territoris ocupats a Palestina, explicada a alumnes de 15 a 17 anys

L'un és israelià i l'altre palestí. Tots dos ón activistes per la pau. Les seves vides quotidianes estan separades amb prou feines per unes desenes de quilòmetres, però allà no s'han pogut veure mai; sempre es troben fora dels seus països, quan participen en accions de divulgació de caràcter internacional com les dues sessions consecutives que s'ha desenvolupat avui a Castelldefels, en el marc del programa de les Ciutats Constructores de Pau.

Meir Margalit, pacifista jueu fundador del Comitè Israelià contra la Demolició de Cases als territoris ocupats, i Issa Amro, activista palestí, premiat per la seva defensa dels drets humans en un territori hostil als seus habitants, detingut fins a vint vegades al llarg de la vida per la seva actitud rebel però pacífica, han reunit aquest dijous quatre-cents joves alumnes de Castelldefels al Teatre Plaza. Tots dos han fet un clam per la pau i l'entesa entre els pobles.

Amro i Margalit han protagonitzat la xerrada sobre “La problemàtica de la construcció de la pau a Israel i els territoris palestins ocupats” que el programa esmentat ha ofert, en dues sessions consecutives, a alumnes de Secundària i Batxillerat del Sert i del Frangoal. Amb ànim didàctic, les seves intervencions han provocat un bon nombre de preguntes per part dels assistents, cosa que ha posat de relleu l'interès que ha despertat la qüestió.

Des del punt de vista del pacifisme israelià, Margalit ha descrit la riba oriental del Mediterrani com una zona “que no sap solucionar els seus conflictes sense utilitzar la força”, i ha fet una crida a la negociació que, en opinió seva, hauria d'acabar amb “la devolució dels territoris ocupats a Palestina per part de l'Estat del qual sóc súbdit, Israel”. En diversos fronts socials i polítics, Margalit lluita perquè l'Estat d'Israel s'avingui a negociar el retorn dels territoris ocupats a Palestina.

Per a aquest activista israelià, els territoris ocupats són la font del conflicte entre Israel i Palestina. “Si no tornem els territoris ocupats l'any 1967 —ha manifestat— el conflicte no acabarà mai i no es pot viure permanentment en estat de guerra, amb la por que genera la contínua violació dels drets humans, d'una banda, i la resistència de vegades violenta, de l'altra”.

Amb intenció didàctica, Meir Margalit ha interpel·lat els joves a valorar l'educació que reben. L'educació, ha dit, “proporciona elements per formar-se una opinió, és una eina per adoptar una posició crítica davant d'un conflicte que no es limita a Orient Mitjà sinó que és d'abast universal: la disjuntiva entre la pau, la negociació i l'acord, d'una banda, i la ignorància de l'altre i la violència, per l'altra”.

El poder de l'educació

L'activista pacifista palestí Issa Amro ha centrat la seva intervenció en els entrebancs que l'educació dels nens i joves ha de superar en una zona inestable com són els territoris ocupats: “el poder", ha dit, "tendeix a menystenir i obstaculitzar l'educació dels oprimits perquè no puguin formar-se”.

Guardonat amb el premi de l'any 2009 de l'Oficina de l'Alt Comissionat de l'ONU al Defensor dels Drets Humans a Palestina, Amro ha defensat l'educació i el coneixementper crear “éssers humans actius que es preocupen per les persones que pateixen arreu del món”.

Fundador de l'ONG Joves contra els Assentaments i Defensors d'Hebron, Amro ha descrit als joves de Castelldefels la vivència d'alumnes de la seva mateixa edat que es veuen sovint privats del dret a l'educació per l'acció de l'exèrcit i la policia d'Israel, i ha projectat un vídeo on es mostra com el conflicte territorial i la fèrria i de vegades arbitrària política fronterera israeliana impedeix als joves palestins fins i tot celebrar classes. Detingut en diverses ocasions per protagonitzar protestes pacífiques, Amro ha fet un relat del tracte vexatori que la policia dispensa als joves detinguts, “hagin llençat pedres o no n'hagin llençat”.

La taula rodona d'aquest dijous al Teatre Plaza s'emmarca en el projecte comú de tretze municipis de la província de Barcelona, entre ells Castelldefels; i compta amb la col·laboració de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat i l'Institut de Drets Humans de Catalunya i el suport del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Diputació de Barcelona i Casa Amèrica de Catalunya.

+ INFO: Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat