Mor l'escriptor uruguaià Eduardo Galeano

Eduardo Galeano ha mort aquest dilluns a l'edat de 74 anys a la capital de l'Uruguai, Montevideo. Escriptor de ficció i d'assaig, cronista i periodista, és molt conegut per l'assaig “Las venas abiertas de América Latina”, un text cabdal que denuncia la situació d'explotació que, a parer seu, ha viscut l'Amèrica del Sud des de fa segles, arran de la colonització europea.

La publicació d'aquesta obra va convertir Galeano en una de les veus clau dels moviments socials emancipatoris a l'Amèrica Llatina, i, de la mateixa manera que va alimentar arguments revolucionaris o postrevolucionaris, també va ser prohibit amb la successió de dictadures militars que van patir aquelles terres. El mateix autor va abandonar l'Uruguai a causa del cop d'estat de Varela, el juny de 1973.

Després de residir uns anys a l'Argentina, Galeano es va establir a Europa per espai de 10 anys, bona part dels quals els va passar a Barcelona, on va escriure la trilogia "Memoria del fuego", publicada entre 1982 i 1986 i on narra la història de l'Amèrica Llatina.

Galeano va conrear la història, l'economia, el periodisme (va ser fundador, redactor i director de diversos diaris), la ficció basada en experiències reals (o oníriques, a partir dels somnis que li explicava la seva dona, Helena, o de converses amb persones desconegudes), la crònica política, la crítica... Ha estat qualificat com un dels grans cronistes de la realitat llatinoamericana, sovint ideològicament ferm al costat dels perdedors, però tendre i humà, com quan recordava i feia seva aquesta pintada: “Dejemos el pesimismo para tiempos mejores”.

A Castelldefels, l'any 2001

La dècada de 1990, l'Ajuntament va intentar convidar Galeano a visitar Castelldefels en diverses ocasions. Amb la col·laboració de la Casa Charrúa i de la nombrosa comunitat uruguaiana de Castelldefels, la Regidoria de Pau i Solidaritat va finalment aconseguir programar la visita i la conferència el 8 de juny de 2001. Titulada “Es posible otro mundo”, la xerrada d'Eduardo Galeano va omplir la sala polivalent del Centre Frederic Mompou, on unes 300 persones van seguir les seves consideracions a propòsit de les conseqüències dels processos de globalització econòmica.

Durant la xerrada a Castelldefels, Galeano va recitar passatges del seu llibre “Patas arriba; la historia del mundo al revés”, i va contestar les preguntes que li van adreçar els assistents. Irònic en les respostes —com recull la crònica de El Butlletí de Castelldefels de juliol de 2001— l'escriptor va denunciar, entre d'altres qüestions, "la presència perenne del racisme en la nostra societat, de la qual és responsable, en bona mesura, va afegir, la lògica capitalista”.

L'aleshores tinent d'alcalde d'Educació, Pau i Solidaritat, Juan Manuel Patón, parlava de la “capacitat d'expressió i comunicació directa” de l'escriptor uruguaià. “És admirable la claredat i la força amb què expressa el que moltes altres persones pensem i sentim; ha estat una injecció d'energia intel·lectual i ètica”.

En altres ocasions, l'obra de Galeano ha estat rememorada i difosa al programa de Ràdio Castelldefels “Canto popular latinoamericano”, que des de  fa dècades presenta i dirigeix Ernesto Ducloson, qui ha avançat que l'emissió d'aquest divendres 17 d'abril (21 h) recordarà la figura de l'escriptor.

A la Biblioteca Central es pot visitar aquests dies l'exposició dels llibres de Galeano de què disposa aquest equipament cultural de Castelldefels, molts dels quals estan signats per l'autor i a disposició dels lectors.

Fanàtic del futbol i seguidor, com el seu amic Mario Benedetti, de Nacional de Montevideo, la seva trajectòria com a autor d'innombrables textos sobre l'esport de la pilota el van fer mereixedor del Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán 2010 en la categoria de periodisme esportiu.

Entre l'anecdotari apòcrif que relaciona Galeano amb un personatge lligat a Castelldefels, el futbolista Leo Messi, figura l'anècdota que rememora l'astre argentí acceptant l'encàrrec de firmar una samarreta de l''albiceleste' dedicada a Eduardo. Algú, al vestidor, mira d'explicar a Messi “qui és aquest Eduardo”. I el futbolista contesta: “Et penses que no sé qui és Eduardo?”.