Nadal i salut mental: pautes per unes festes amb més benestar emocional
Consells pràctics per reduir la pressió emocional durant les festes · Flexibilitat, límits i autocura per viure un Nadal més amable · Quan el malestar persisteix, demanar ajuda és clau
Última modificació:
La pressió social per “ser feliç” durant el Nadal pot esdevenir un desencadenant de malestar emocional. El contrast entre l’ideal de festes perfectes i el que realment podem assumir pot incrementar símptomes com l’ansietat, la tristesa, la irritabilitat o els problemes de son.
Davant d’això, la psicòloga clínica Mireia Martí, referent del Programa de Teràpia Familiar del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, convida a viure aquestes dates amb més flexibilitat i compassió.
Per què el Nadal pot ser emocionalment difícil?
Segons Martí, en aquestes dates augmenta la pressió per estar bé, compartir i mostrar felicitat. Quan la realitat no encaixa amb aquest ideal, poden aparèixer frustració, culpa o tristesa per les absències.
El Nadal no “cura” la depressió ni el malestar emocional, però sí que pot intensificar les emocions. Fer-los lloc i escoltar-les és una manera de prevenir desbordaments.
Alguns col·lectius poden ser especialment vulnerables, com les persones en dol, amb conflictes familiars, que se senten soles, amb dificultats econòmiques o amb problemes de salut mental previs.
Consells per viure unes festes més amables
Entre les pautes pràctiques, la psicòloga recomana ajustar expectatives, simplificar plans sense culpa i respectar les necessitats individuals.
Reduir o escurçar trobades, baixar estímuls, crear rituals propis per recordar les persones estimades o buscar alternatives com passejades, natura o espais d’autocura poden ajudar a adaptar el Nadal al moment vital de cadascú.
Posar límits de manera assertiva també és clau: cuidar-se no és rebutjar els altres, sinó preservar el benestar emocional propi i col·lectiu.
- Ajustar expectatives: simplificar plans, fer menys sense culpa.
- Kit d’autoregulació: respiració, pausa, sortir a caminar, demanar relleu.
- Exemples per posar límits assertius:
- “Aquest seria el meu ideal, però respecto que no sigui el teu; busquem una alternativa.”
- “Si necessito distància, és pel que jo necessito; no és una expulsió.”
Quan cal demanar ajuda
Si el malestar persisteix o empitjora, o s’intensifiquen símptomes d’ansietat o depressió, és important demanar ajuda professional.
Davant de pensaments o ideació suïcida, cal ajuda immediata.
Recursos en cas d’ideació suïcida
- Telèfon 112 si el risc és imminent
- Telèfon 061 Salut Respon (activació del Codi Risc Suïcidi)
- Telèfon 024 (línia telefònica estatal d’atenció a la conducta suïcida)
- Sant Joan de Déu Salut Mental 360 (SOM360): informació de salut mental acreditada per professionals sanitaris i socials
“No cal que el Nadal sigui perfecte per ser significatiu”, recorda Mireia Martí. Baixar l’ideal, respectar els ritmes personals i cuidar-se també és una manera de cuidar els altres.
