L'exposició continuada al soroll pot afectar la salut. Aquesta vinculació està referenciada a la legislació vigent del soroll, a informes de l'Organitació Mundial de la Salut i a altres publicacions científiques.
Pots consultar els recursos sanitaris de Castelldefels al següent enllaç: Recursos Sanitaris de Castelldefels - Ajuntament de Castelldefels
ESTUDI DEBATS - EFECTES DEL SOROLL DELS AVIONS
L'estudi Discussion sur les effets du bruit des aéronefs (DEBATS) es publica el 2020 i avalua els efectes del soroll dels avions sobre la salut de les persones que hi viuen a prop. S'analitzen 1.244 persones que resideixen a prop dels aeroports de CDG-Paris, LYS-Lyon i TLS-Toulouse.
L’estudi associa l’exposició al soroll dels avions amb:
- Dormir menys de 6 hores per nit.
- Sentir-se fatigat després d’una nit de son habitual.
- Risc d'hipertensió arterial.
- Modificacions en la secrteció de cortisol (hormona relacionada amb el mecanisme de resposta a l'estrès).
- Malestar psicològic i deteriorament de la salut mental.
ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT - DIRECTRIUS SOBRE EL SOROLL AMBIENTAL
L'OMS publica el 2018 'Environmental Noise Guidelines for the European Region'. Aquest document analitza els efectes del soroll sobre la salut i estableix recomanacions per a protegir la població. El soroll del transport aeri és considerat una de les principals fonts de soroll ambiental amb impacte sobre la salut.
L'evidència científica revisada per l'OMS mostra que l'exposició continuada al soroll aeronàutic s'associa amb:
- Molèstia: és l'efecte amb una evidència més sòlida. El soroll dels avions genera nivells elevats d'insatisfacció, estrès i alteració de les activitats quotidianes, especialment a les zones properes als aeroports.
- Alteracions del son: els sobrevols nocturns poden provocar despertars, dificultat per conciliar el son i una pitjor qualitat del descans.
- Malalties cardiovasculars: existeixen indicis que l'exposició prolongada al soroll del trànsit aeri contribueix a augmentar el risc d'hipertensió arterial i cardiopatia isquèmica.
- Deteriorament cognitiu en infants: diversos estudis han observat efectes negatius sobre la comprensió lectora, la memòria i l'aprenentatge en escolars exposats a nivells elevats de soroll aeronàutic.
- Efectes sobre la salut mental i el benestar psicològic: encara que l'evidència és menys concloent, l'OMS considera que existeixen indicis de relació amb estrès crònic i disminució del benestar.
L'OMS destaca que, a igual nivell sonor mitjà, el soroll dels avions sol generar més molèstia que el del trànsit viari o ferroviari. Això es deu a diverses característiques:
- És un soroll intermitent, amb pics elevats.
- Els esdeveniments sonors són fàcilment perceptibles i difícils d'ignorar.
- La seva aparició pot ser poc previsible.
- Té una gran capacitat d'interrompre activitats com el descans, la conversa o la concentració.
ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT - DIRECTRIUS SOBRE EL SOROLL NOCTURN
L'OMS publica el 2009 'Night Noise Guidelines for Europe'. Aquest informe de l'OMS se centra específicament en els efectes del soroll nocturn sobre el son i la salut. Tot i que estudia diferents fonts de soroll (carreteres, ferrocarrils i aeroports), una part important de l'evidència analitzada correspon al soroll aeronàutic, ja que els sobrevols nocturns generen esdeveniments acústics intensos i repetitius durant les hores de descans.
L'OMS conclou que el soroll dels avions durant la nit provoca:
- microdespertars sovint inconscients;
- augment dels moviments corporals durant el son;
- canvis en les fases del son;
- dificultat per mantenir un son profund i reparador;
- despertars complets en una part de la població;
- increment de la pressió arterial;
- activació del sistema nerviós simpàtic;
- alliberament d'hormones de l'estrès (adrenalina i cortisol).
Aquestes reaccions són automàtiques i poden produir-se fins i tot quan la persona no es desperta completament.
Quan l'exposició és continuada durant anys, l'OMS identifica una relació amb:
- hipertensió arterial;
- malalties cardiovasculars;
- cardiopatia isquèmica;
- deteriorament del benestar general;
- augment de l'estrès crònic;
- disminució de la qualitat de vida.
El mecanisme principal és que la interrupció repetida del son impedeix la recuperació fisiològica normal de l'organisme. Existeixen col·lectius especialment vulnerables: infants, gent gran, persones amb malalties cardiovasculars, treballadors a torns, persones amb trastorns previs del son i persones sotmeses a elevats nivells d'estrès.
L'informe destaca que el problema no és només el nivell mitjà de soroll. En el cas dels avions, té molta importància:
- el nombre de sobrevols nocturns;
- el nivell màxim de cada esdeveniment sonor;
- la interrupció repetitiva del son.
ESTUDI HYENA - HIPERTENSIÓ I EXPOSICIÓ AL SOROLL A PROP DELS AEROPORTS
L'estudi va detectar una relació directa entre l'exposició al soroll i el risc d'hipertensió.
- El soroll nocturn dels avions va ser el factor que va mostrar una associació més clara amb la hipertensió.
-
Cada increment de 10 dB en el nivell de soroll nocturn es va associar amb un augment del risc d'hipertensió del 14%
L'estudi HYENA conclou que les persones exposades durant anys a nivells elevats de soroll aeroportuari nocturn i de soroll del trànsit presenten un risc més alt de patir hipertensió arterial. Els resultats suggereixen que la reducció del soroll ambiental, especialment durant la nit, podria contribuir a millorar la salut cardiovascular de les poblacions que viuen prop dels aeroports.
ESTUDI RANCH - EXPOSICIÓ AL SOROLL DEL TRÀNSIT PER CARRETERA I DELS AVIONS, SALUT I CAPACITATS COGNITIVES A LA INFÀNCIA
ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT - DIRECTRIUS SOBRE EL SOROLL COMUNITARI
L'OMS publica el 1999 'Guidelines for community noise'. Aquest informe de l'OMS és una de les primeres referències internacionals que estableix criteris per avaluar els efectes del soroll ambiental sobre la salut humana. Analitza diverses fonts de soroll, inclosos el trànsit rodat, el ferrocarril, les activitats industrials i el soroll dels avions.
L'OMS considera que el soroll ambiental és molt més que una molèstia. Quan l'exposició és freqüent o prolongada, pot afectar:
- el descans i la qualitat del son;
- la comunicació verbal;
- la concentració;
- l'aprenentatge;
- el rendiment laboral;
- el benestar psicològic;
- la salut cardiovascular.
L'OMS destaca que el soroll dels avions és una de les fonts de soroll ambiental que genera més molèstia social.
Els principals problemes descrits són:
- interrupció de converses;
- dificultat per gaudir d'espais exteriors;
- alteració d'activitats quotidianes;
- sensació de pèrdua de tranquil·litat;
- disminució de la qualitat de vida dels residents propers als aeroports.
Els vols nocturns són identificats com una de les principals preocupacions sanitàries.
Els efectes descrits inclouen:
- despertars;
- alteracions de les fases del son;
- dificultat per tornar a dormir;
- reducció del son profund;
- fatiga durant el dia.
- la comprensió lectora;
- la memòria;
- la concentració;
- el rendiment acadèmic.
L'exposició crònica al soroll intens provoca respostes fisiològiques associades a l'estrès:
- augment de la tensió arterial;
- increment de la freqüència cardíaca;
- alliberament d'hormones de l'estrès.
Els valors recomanats son:
- Habitatges: Nivells interiors inferiors a 30 dB(A) durant la nit per garantir un bon descans. Els esdeveniments sonors individuals no haurien de superar aproximadament els 45 dB(A) a l'interior del dormitori durant la nit.
- Aules escolars: Soroll de fons inferior a 35 dB(A) per garantir una comunicació i un aprenentatge adequats.
- Exteriors residencials: Recomanació general de mantenir nivells inferiors a 55 dB(A) per evitar una molèstia greu a la major part de la població.
LEGISLACIÓ DEL SOROLL
La Directiva (UE) 2020/367 de la Comissió, de 4 de març de 2020, per la qual es modifica l'annex III de la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a l'establiment de mètodes d'avaluació dels efectes nocius del soroll ambiental esmena possibles efectes nocius del soroll: Accidents cerebrovasculars, hipertensió, diabetis i altres efectes sobre la salut metabòlica, deteriorament de les facultats cognitives en els infants, de la salut mental i del benestar psicològic i de la capacitat auditiva, acúfens i complicacions durant el part.
S'estableix a més un mètode per a avaluar malalties cardíaques isquèmiques, molèsties intenses i alteracions greus de la son que s'inclou també al Reial Decret 1513/2005, de 16 de desembre, pel qual es desplega la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, pel que fa a l'avaluació i la gestió del soroll ambiental.
ALTRES ENLLAÇOS
Ministerio para la Transición Ecológica y el reto Demográfico: Observatorio salud y medio ambiente: Ruido y salud