La sardana és la dansa tradicional catalana més coneguda. Simbolitza un poble que s’estima i que avança unit. A Castelldefels, el Grup Sardanista fa molts anys que treballa per mantenir la tradició i les sardanes ben vives.
La sardana és una dansa que es balla en rotllana amb tots els dansaires agafant-se de les mans a l’aire. Va cap a l’esquerra i cap a la dreta seguint un joc de peus molt particular. Segueix el ritme de la cobla i amb les puntetes dels peus marca l’inici i la tornada de cada pas.
Se sol interpretar per un conjunt instrumental anomenat cobla. Normalment està format per onze músics. Dues trompetes, un trombó de pistons, dos fiscorns, un contrabaix i els instruments típics catalans, el flabiol, instrument pertanyent a les flautes de bec i el tamborí, instrument de percussió semblant al tambor amb una caixa més estreta i allargada, tots dos tocats per el mateix instrumentista, dos tibles, instrument de fusta de la família de les xeremies i dues tenores, una xeremia tenor.
L’origen de la sardana és molt antic, una rotllana humana en moviment, preses les mans i marcant uns passos numerats ara cap a un costat ara cap a l’altre.
S’han trobat imatges en unes terracotes de Palàiocastre a la Creta del segle XV aC i d’altres que procedien de Xipre. El testimoni escrit és trobat a l’època medieval en El Llibre vermell del s. XIV, que descriu els romeus ballant el ball rodó. És en el segle XIX quan la sardana llarga es balla a les comarques de l’Empordà i el mestre Pep Ventura s’estrena com a músic coblaire l’any 1837. Acabada la guerra del 1936-1939 la sardana s’expandeix i es converteix en una dansa que identifica el poble català.
Actualment les sardanes es ballen a tot Catalunya i a la Catalunya Nord. Quan es celebra la festa major mai no hi falta una ballada o un concert de sardanes. Les corals catalanes moltes vegades dins del seu repertori han cantat alguna sardana.