El Gar-i-got

LA BÈSTIA

És portat per una persona, que queda amagada entre els faldons de vellut i només se li veuen els peus. El Gar-i-Got, quan balla, gira i gira sense parar, mentre escup foc per la boca, com fan tots els dracs. El petards que té a la cua també giren sense parar, llencen espurnes per tot arreu i, finalment, peten ben fort.

El nom va ser escollit per votació popular i li escau molt, ja que té dos caps, un que, diuen, vigila el mar i l’altre, la muntanya. Diuen també que la idea del nom va sorgir del crit d’un dels artistes que el van crear, que quan va veure la figura inicial, feta de porexpan, que havia de servir de motllo per fer el drac definitiu, va exclamar que semblava un gargot.

També té la seva pròpia història, una història que es representa cada any a l’estiu, just abans de la Festa Major, a la plaça que porta el seu nom, a tocar del parc de la Muntanyeta. És la llegenda del Gar-i-got! Aquesta obra es va representar per primera vegada l’any 1994.

LA LLEGENDA

Diu la llegenda que, un dia molt i molt boirós, un drac bo volava ben tranquil sobre el massís del Garraf. Anava a visitar una vila encisadora de la qual n’havia sentit a parlar molt, una vila a prop del mar amb un castell dalt d’un turó. A causa de l’espessa boira, però, el drac es va perdre pel massís.

La Bruguers, una nena molt eixerida que passejava per allí, se’l va trobar i, un cop passat el primer ensurt, es va posar molt contenta quan va saber que el drac anava cap al seu poble, cap a Castelldefels, on les festes populars estaven a punt de començar, i es va oferir a acompanyar-lo. Quan hi van arribar, la gent del poble també es va espantar molt i van voler atacar el drac, però la Bruguers el va defensar i els va convèncer que era un drac bo i que els protegiria.

El drac es va presentar: es deia Gar-i-Got i tenia dos caps, un per vigilar el mar i l’altre per vigilar la muntanya. Just llavors van arribar els barons de l’Eramprunyà que, després d’inaugurar les festes, van presidir els balls populars i les justes de soldats i, tot seguit, van tornar al castell a descansar.

Els llogarencs van seguir gaudint de la festa, inconscients de la presència d’una bruixa malvada que s’amagava entre la gentada i que, amb les seves pólvores màgiques, va adormir-los tots, tret d’alguns que van aconseguir fugir, cames ajudeu-me, cap al bosc.

El mag del poble, preveient les seves intencions, va provar d’aturar-la, però la bruixa el va vèncer i va invocar les forces del mal. Aleshores va aparèixer Llucifer, acompanyat de les guardianes de l’infern, que van mostrar la seva força amb balls aterridors. El Gar-i-Got els va plantar cara, però no va aconseguir derrotar-los. Tampoc no se’n va sortir el cavaller Sant Jordi —comandant dels exèrcits— que va caure presoner de les guardianes. Llucifer, aparentment invencible, va invocar diables i diablesses que van omplir la plaça i van demostrar el seu poder i maldat amb balls provocadors. Quan tot semblava perdut, van arribar els soldats i cavallers de la baronia i van lluitar a mort contra aquells éssers malvats. Malauradament, els soldats també van ser vençuts i Llucifer i la bruixa ja es veien amos i senyors de la contrada. La victòria, per sort, els va durar poc, perquè el mag, que no era mort, va fer ús de la seva màgia per alliberar Sant Jordi, el qual, aquest cop sí, va aconseguir derrotar Llucifer i el va fer fora de la vila. Sant Jordi, però, va quedar estès a terra, tocat de mort. La Bruguers va córrer al seu costat i va cridar el Gar-i-Got ben fort perquè l'ajudés. El bon drac s’hi va atansar i, veient que ell no hi podia fer res, va cridar les aloges, les dones d’aigua que viuen a les fonts i estanys de Catalunya i que tenen la capacitat de curar.

Les aloges, amb els seus balls guaridors, van salvar la vida a Sant Jordi i, tot seguit, van despertar la gent del poble, que encara dormia pels racons de la vila. I diu la llegenda que, de contents que estaven, els vilatans van ballar i ballar sense parar, i el Gar-i-Got -el bon drac que els havia ajudat tant com havia pogut- també va ballar i ballar, mentre treia foc per la boca, com fan tots els dracs. Això sí, amb molta cura de no fer mal a ningú!