Els gegants són unes figures de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional.
ELS GEGANTS DE LA VILA
Tot i ser uns elements populars, podem determinar que l’estructura actual va sorgir del Seguici Popular del Corpus Christi. Juntament amb els capgrossos, són un element molt destacat de les festes majors de molts pobles dels Països Catalans, ena les quals sovint representen els antics benefactors de la localitat.
Els Gegants de Castelldefels representen figures medievals: els Barons de l’Eramprunyà – Arnau i Jordana -, i Jaume i Constança. Recentment, hem ampliat amb dos gegants més, que representen figures de la història dels atacs pirates barsbarescos eal segle XVII: en Dragut i l’Oxalí.
Aquests gegants surten a finals de Maig on celebren la seva Trobada Gegantera, entre d’altres dates i per la geografia Catalana.
L’Arnau i la Jordana representen la Baronia de l’Eramprunyà. Els seus noms van ser escollits pels membres de l’Agrupació de Cultura Popular.
Es van estrenar el 1980. Llavors tenien una alçada de 3 metres i el pes era de 20 quilos. Estaven fets de paper maixé i guix, i es pot dir que van «néixer» al Col·legi Lluís Vives, on van començar a fer-los.
Tenien els braços separats del cos, com els actuals gegantons, i les mans, de goma escuma. El 1983 es van fer malbé i es van retirar. A Castelldefels corria la història que havien marxat de viatge, a fer la volta al món.
Per la Festa Major d’Estiu de 1990 els barons van tornar del seu llarg viatge i van reaparèixer com si fossin nous, amb el seu aspecte actual. Actualment, l’Arnau fa 4 metres d’alçada i pesa 49 quilos i la Jordana fa 4,15 metres d’alçada i pesa 45 quilos. Estan fets de cartó pedra.
L’Arnau, com el Jaume, porta una túnica típica del segle XIV, de color ocre, amb cinturó i mantell d’un ocre més fosc. Porta barba, i també sosté un pergamí amb la mà dreta. La Jordana, com la Constança, porta un vestit estampat, però de tons rosats, i cinturó i capa d’un color rosa més fosc. Al cap hi duu un vel blanc i a les mans, com la Constança, un ram de flors i un mocador de puntes.
La Baronia de l’Eramprunyà és un territori que ja existia a l’època medieval i que actualment agrupa les ciutats de Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent de Llobregat i Viladecans.
El Jaume i la Constança representen Jaume March I i Constança Messeguer, barons de l’Eramprunyà, entre els anys 1351 i 1375.
Es van estrenar el 1983 aprofitant que no hi eren els barons originals, que s’havien fet malbé i els estaven arreglant. Van ser batejats el dia 14 d’agost de 1983. Estan fets de fibra de vidre per a les cares i mans i fusta de bona qualitat per al cavallet. Durant aquests anys els han hagut de reparar diverses vegades, l’última el 2013.
En Jaume i la Constança fan 4,40 metres d’alçada i pesen 48 quilos. El Jaume vesteix com els barons de l’època, amb una túnica beix amb cinturó marró fosc amb vores daurades, una mantell del mateix color que el cinturó i al cap, un caperó. Amb la mà dreta sosté un pergamí. La Constança porta un vestit estampat amb tons blaus, un cinturó blau marí, també amb vores daurades, capa a joc amb el cinturó i un vel al cap. Amb la mà dreta sosté un ram de flors i amb l’esquerra un mocador de puntes.
En Dragut i l’Otxalí són els nostres gegants pirates i representen figures de la història dels atacs pirates al segle XVII que van atemorir a tot Castelldefels.
El pirata Dragut (1514-1565) i el pirata Otxalí (-1580) es dedicaven a robar el menjar dels pagesos i a segrestar-los per després vendre’ls com a esclaus. És per això que feien tanta por i que, per protegir-se de les seves malifetes, es van construir el castell i les torres de guaita, des d’on s’avisava la població de Castelldefels de la seva arribada.
N’Otxalí i en Dragut fan 4 metres d’alçada i pesen 37 i 34 quilos respectivament. Com a bons pirates que són, tots dos porten una pistola al cinturó i el Dragut, a més a més, sosté una destral amb la mà dreta. Van vestits com els corsaris de l’època, amb turbant, camisa, bombatxos i armilla a joc amb els bombatxos. Són barbuts i tenen el nas ben gros. Estan fets de fibra de vidre, com la majoria de gegants que es fan ara. Es van estrenar l’agost del 2012.
ELS GEGANTERS
Les persones que s’encarreguen dels gegants són els geganters. Els geganters s’agrupen en colles geganteres i cada colla gegantera té un cap de colla, que és, bàsicament, el responsable que tot vagi bé.
Dins d’una colla gegantera tothom té un lloc i una funció, començant pels portadors del gegants i seguint amb els membres que s’ocupen d’organitzar les trobades geganteres, els nens que porten els capgrossos o els gegantons, els que fan les fotos i graven els vídeos o els que porten l’aigua per refrescar els geganters.
Cada colla gegantera té el seu uniforme, que està format per la camisa – que porta l’escut de la colla al pit -, uns pantalons, unes espardenyes o vambes i la faixa, que ajuda a protegir l’esquena del pes del gegant. La camisa i els pantalons són del color que la colla tria, i cada colla té el seu color.
Els geganters portadors es canvien cada una o dues cançons perquè puguin descansar una mica. Penseu que no només carreguen el pes del gegant, també el fan caminar, ballar i giravoltar!
Com es fa ballar un gegant?
El gegant, per dins, té una estructura de fusta, que s’anomena cavallet, que és on el portador del gegant s’agafa per fer-lo moure sense perdre l’equilibri. El cavallet es recolza sobre el cap i les espatlles del portador. Perquè el portador no es faci mal amb les fustes, s’hi enganxen uns coixins ben tous. El geganter s’ajup i es col·loca sota els coixins i, un cop ben col·locat, es posa dret i aixeca el gegant, mira de trobar l’equilibri i comença a caminar, a ballar i a giravoltar al so de la música.
La funció principal dels gegants és sortir a ballar a les festes majors i altres festes i celebracions ciutadanes i també a les trobades geganteres.
La Colla Gegantera de Castelldefels va néixer al 1982, al mateix temps que el grup de gralles i la colla castellera. Aquestes tres colles juntes van crear l’Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels.
La majoria de membres d’aquestes colles en formaven part de totes tres, i d’aquesta manera, com eren encara molt poquets, podien fer més activitats i més sortides.
Actualment els podreu trobar al local de l’Agrupació, al c/ Lluís Companys, 16 de Castelldefels. Si voleu formar part de la colla o en voleu saber més coses, engresqueu els vostres pares i poseu-vos en contacte amb la colla per correu electrònic: gegantsdecastelldefels@gmail.com a través de les xarxes socials.
Com ha de ser un geganter?
Per a ser geganter, no cal ser forçut, ni jove, ni gran, ni home, ni dona, ni estar en forma, només cal tenir ganes de aprendre’n i de passar-s’ho bé.